Catalunya
-
CICLE | Goebbels & Tik Tok. Dels orígens de la propaganda d’estat a la massacre de Gaza: qui i com es construeix la manipulació informativa
Estrenem Retorn al futur, el cicle de conferències d’El Telèfon Vermell on volem contraposar història i actualitat. I ho fem amb l’historiador José María Perceval i el col·lectiu Proyecto UNA per tractar un dels temes del moment: política, guerra i propaganda. Serà el 13 de desembre a les 19 h a l’Espai Culturista Sendak de Barcelona. Dues conferències breus i un diàleg posterior per conèixer fets històrics oblidats i mecanismes propagandístics actuals.
-
DOCUMENT | Pla de campanya publicitària per a la formació d’una psicosi instauradora de la Nova Ibèria
La publicitat política o propaganda és transmèdia des dels seus inicis. Neix de manera planificada durant la Primera Guerra Mundial i, amb els anys, s’estén sense contemplacions arreu. L’adopta, per exemple, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, creat en 1936, després del cop d’Estat militar que va desencadenar la Guerra Civil Espanyola. Allí, sota la batuta de Jaume Miravitlles i Pere Català Pic, es va idear un pla publicitari destinat a la “formació d’una psicosi instauradora de la Nova Ibèria”. El resultat? Per començar, un dels documents gràfics d’estratègia publicitària més importants de la història europea.
-
TESI | El paisatge sonor de la Catalunya medieval (segles VI-XIV)
El patrimoni intangible del passat és difícil de conèixer i investigar. El so i la música en serien bons exemples i precisament aquests han estat l’objecte d’estudi de la magna tesi doctoral de la Laura Castellet. A través de les fonts iconogràfiques, arqueològiques i escrites, aquesta historiadora, musicòloga i divulgadora ha elaborat una obra increiblement curosa i exhaustiva que ens trasllada a la sonoritat d’una porció del mon feudal europeu.
-
LLIBRE | La febre dels cromos
A ningú no se li escapa el poder comunicatiu, informatiu i manipulador que té una imatge. I si aquesta imatge és llampant, portable i viral encara té més poder. Amb el cinema, la televisió i els mòbils, les imatges a color (i els missatges que inclouen) s’han reproduït i han circulat de forma massiva per les nostres vides i les nostres ments. Però com ho feien abans? Existeix algun punt intermig entre els quadres a l’oli i l’Instagram?
-
LLIBRE | Per no perdre temps
Qui controla el temps? Com el coneixem i el comuniquem? A Europa durant segles el temps ha estat en mans de l’Església. Però, com en d’altres àmbits, el liberalisme decimonònic van trencar les cotilles d’aquest monopoli i va obrir la caixa de Pandora de l’edició de calendaris i almanacs, un gènere que anava molt més enllà del que avui en dia denota el seu nom. Amadeu Carbó i Norbert Tomàs repassen la història d’aquest tipus de publicacions al llibre Per no perdre temps. Calendaris tradicionals, grans testimonis de la història (Edicions Morera, 2022).
-
Comunicació multimèdia en els anys de la Primera Restauració i la Segona República espanyoles
Igual que amb la revolució audiovisual o l’actual revolució digital, a l’Espanya de la Primera Restauració borbònica i la Segona República, projectes polítics de tots colors van aprofitar l’eclosió de la premsa impresa i dels nous mitjans per realitzar la seva tasca comunicativa. El context català va fer aportacions que van de la sàtira gràfica reaccionària de la revista D.I.C. fins a la visió multimèdia del moviment anarquista.
-
EXPOSICIÓ | L’art del cartell a Barcelona
L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva una col·lecció de gairebé 8.000 cartells, el més antic dels quals data de 1860. Ara n’exposa una selecció que traça l’evolució estètica i funcional del cartellisme municipal al llarg del segle XX. A la mostra s’hi poden veure obres de Francesc Galí, Josep Artigas i Peret, entre molts altres dissenyadors i artistes.
-
EXPOSICIÓ | El Diluvio. El gran diari popular de Barcelona i la Segona República
Entre entre 1858 i 1939, en plena eclosió del capitalisme industrial, el liberalisme polític, el moviment obrer i… la premsa impresa, Barcelona va tenir un diari popular de referència: El Diluvio. Republicà, federalista, laic i partidari de la justícia social, es va publicar gairebé sempre en un context políticament hostil a la seva línia editorial a excepció dels anys republicans. Una exposició itinerant ens explica el paper cabdal d’aquest diari.
-
SEMINARI | I Seminari d’Història, Periodisme i Política (HPiP). Noves aportacions sobre el periodisme català de la II República
La Universitat Pompeu Fabra de Barcelona inaugura un seminari dedicat a la història del periodisme i les seves relacions amb la política. La primera edició tindrà lloc el 24 de febrer de 2023 i se centrarà en la premsa catalana de la Segona República.