Era digital
-
Què fan les Big Tech amb Palestina? Vuit estratègies connivents amb el genocidi
Que un genocidi com el de Palestina estigui perpetrant-se l’any 2024, en plena societat global i digital, obliga a posar el focus en totes les maquinàries comunicatives i informatives del món. ¿Com participen els poders comunicatius i informatius en aquesta massacre? Podríem posar el focus en els mitjans de comunicació tradicionals. A Catalunya i Espanya, sense anar més lluny, van començar posicionant-se al costat del poder i els interessos geopolítics imperialistes però, davant l’evidència i la resposta social en favor de Palestina, han fet un viratge discursiu flagrant. Podríem, també, parlar de la contrainformació generada per la ciutadania o, fins…
-
La geopolítica dels ‘papers’: coneixement lliure contra la milionària indústria de les revistes acadèmiques
La ciència viu una nova edat d’or. Gràcies a la seva recent aliança amb les tecnologies digitals, sembla que vagi a resoldre tots els problemes del món. Per fer-ho compta amb una dinàmica de funcionament bàsica —agregar nous coneixements sobre els vells— i un format comunicatiu crucial que centralitza tota l’activitat productiva: l’article científic. Però les publicacions acadèmiques no sols serveixen per a comunicar formalment el nou coneixement generat i fer avançar a la ciència, sinó que són també una indústria milionària i desconeguda fora de la universitat. Les editorials científiques no paguen els seus autors i al mateix temps…
-
Que no et colin la IA: com llegir entre línies les notícies sobre intel·ligència artificial
La premsa generalista té una responsabilitat important en com hem construït la idea d’intel·ligència artificial. És la que informa i dona categoria de notícia a moltes qüestions vinculades a la IA i la que popularitza terminologia i enfocaments específics. Però és realment independent a l’hora de parlar d’IA? En sap prou? Acompleix la seva tasca periodística i fiscalitzadora? Mèdia.cat i Lafede han publicat un estudi sobre com els mitjans de comunicació informen sobre la intel·ligència artificial. En aquest article presentem quatre idees clau que es desprenen de l’informe. Entre les sorpreses: la relació entre la precarietat laboral dels periodistes i…
Agenda i actualitat
-
CICLE | Monopoly & Fortnite. Dels jocs de taula als videojocs: una genealogia de la comunicació política a través del joc
Segurament el joc és una de les formes d’interacció simbòlica i comunicació més antigues de la humanitat. La seva funció pot ser múltiple: divertir-se, ensenyar, aprendre i, per què no, transmetre ideologia. En el marc del cicle Retorn al Futur d’aquesta tardor 2024, proposem una nova sessió centrada en comparar dos formats de joc i la seva vinculació a la comunicació política: els jocs de taula i els videojocs. Serà el proper dimecres 18 de desembre a l’Espai Culturista i comptarem amb dos experts del ‘gaming’ d’ahir i d’avui: Antonio Planells de la Maza, que ens parlarà dels jocs de…
-
CICLE | La Tramontana & Cuellilargo. Periodisme combatiu i revolucionari de la impremta tipogràfica a tiktok
Nova sessió de Retorn al futur, el cicle de conferències d’El Telèfon Vermell on volem contraposar història i actualitat. Aquesta vegada la dediquem al periodisme combatiu i revolucionari en dos moments històrics diferents: el del capitalisme industrial de finals del segle XIX que va generar moviments contestataris com l’anarquisme, i el del capitalisme neoliberal de l’era digital que topa amb la resposta de moviments socials com els feminismes, l’ecologisme o l’antifeixisme. Des d’aquests dos contextos, coneixerem dues propostes de periodisme combatiu: Jordi Martí Font ens parlarà del ‘periódich vermell’ La Tramontana i Pol Andiñac del canal de videoperiodisme Cuellilargo. Serà…
-
CICLE | Canya i Cordill & Spotify. Una història de la industrialització de les cançons: dels fulls volants a l’algoritme
Arriba novembre i reprenem Retorn al futur, el cicle de conferències d’El Telèfon Vermell on volem contraposar història i actualitat. I aquesta vegada ho fem amb la musicòloga Anna Costal i Fornells i l’empresària musical Eneida Fever per conèixer com va ser el procés d’industrialització de les cançons entre els segles XIX i XX. Serà el 27 de novembre a les 19 h a la llibreria Obaga de Barcelona. Dues conferències breus i un diàleg posterior per conèixer i tendir ponts entre dinàmiques socials del passat i del present: els fulls volants i les partitures a la venta a finals…
Subscriu-te al newsletter
És el nostre butlletí periòdic sobre els articles que publiquem i les activitats que fem. L’enviem directament nosaltres per correu electrònic, sense intermediaris ni algoritmes dissenyats per altres. Surt a la llum amb tota regularitat quan pot!
Retorn al futur
-
Sojourner Truth, inventora del ‘personal branding’ fotogràfic al servei de la lluita antiesclavista
En l’era turbocapitalista actual, el ‘personal branding’ o marca personal s’ha convertit en una estratègia essencial dels professionals individuals (i individualistes) de molts mercats. Una sola persona pot esdevenir una màquina de facturar a través de la seva imatge i dels seus coneixements particulars i, de fet, la imatge personal és segurament el primer que busquem a internet quan volem saber res de qualsevol persona. Però el ‘personal branding’ pot tenir també arrels emancipadores i de lluites col·lectives. És el cas de l’ús que en va fer la Sojourner Truth, qui, en ple segle XIX, va aprofitar el boom de…
-
Mapes de fugida amagats en pentinats: el moviment d’alliberament palenquer a la Colòmbia dels segles XVII i XVIII
“Mi señora la española se quedó muy confundida al oír que mis peinados prepararon nuestra huida. Pero escúcheme una cosa que le quiero comentá: que el peinado borreguito también sirvió para escapar.” Les dones esclavitzades pels espanyols al Virregnat de Nova Granada van desenvolupar diferents sistemes de contrainformació per fugir i alliberar-se dels amos. Un d’ells van ser els pentinats que representaven camins, muntanyes i l’orografia del territori per guiar la fugida. La geògrafa Katty Samira Valencia Segura ha elaborat un inventari dels pentinats ancestrals que recorden aquest període de la història de Colòmbia als segles XVII i XVIII a…
-
La carte de visite, el format fotogràfic que va revolucionar el comerç dels retrats
Abans de la invenció de la fotografia, si volies fer-te un retrat havies de fer-ho amb altres tecnologies, com la pintura, i tenir, és clar, molts diners per poder pagar una feina tan artesanal. Però a partir de la presentació pública de l’enginy de la fotografia, el 1839, i sobretot de la ideació de la carte de visite per part de André Adolphe Eugène Disdéri, la situació va canviar. La carte de visite es va convertir en el primer format fotogràfic estàndard en paper, un producte comercial estrella que a Barcelona i Catalunya es va començar a popularitzar cap a…