Estem davant un text de referència imprescindible per a historiadors i docents d’història, músics i musicòlegs, especialistes en comunicació i qualsevol persona interessada en el patrimoni, la cultura i la història.
Per a la majoria de nosaltres, sonoritat i món feudal serien sinònims de joglars, cant gregorià i, a molt estirar, campanes. Però només començar el seu estudi, Laura Castellet trenca paradigmes i prejudicis i ens aporta una visió de classe o, més aviat, d’estament que ens introdueix en el paisatge sonor increïble, inèdit i molt complex dels camperols, els militars i els religiosos de la Catalunya medieval: el dret a cornar, la comunicació militar, els crits, els avisos, l’economia metal·lúrgica associada a les campanes, els codis i sistemes de toc, els instruments musicals…
A partir de la cultura material, les necessitats i usos socials i les relacions de classe i de poder, Castellet distingeix, en primer lloc, entre so i música per a equiparar-los en importància en un context —el medieval europeu— on els sons eren fonamentals per a la comunicació a llarga distància i on la frontera entre so i música no era tan clara com ho és avui per nosaltres.
A continuació, Castellet exposa la seva recerca sobre el paisatge sonor medieval català estructurant-la a partir dels tres ordres o estaments socials de l’Europa feudal —laboratores, bellatores i oratores— tot atorgant la mateixa importància als sons i la música de la pagesia que als dels militars i els eclesiàstics. El resultat, ja ho hem dit, és una obra de referència imprescindible textual i també visual —els annexos d’imatges són un veritable tresor— que es pot consultar en línia.
–
El paisatge sonor de la Catalunya medieval (ss. VI-XIV): un exercici de restitució emocional des de l’arqueologia del so
Laura Castellet i de Ramon
Directora de tesi: Marta Sancho i Planas
Universitat de Barcelona
Defensa: març 2022
Català
Tesi oberta en línia: http://hdl.handle.net/10803/687167
Videos vinculats a la tesi: https://www.youtube.com/@lauradecastellet3989/featured
–
Sumari (simplificat)
1. INTRODUCCIÓ
Estat de la qüestió
Objectius
Metodologia
Cronologia i espai
Criteris d’edició i abreviatures
2. PRIMERA PART. LA COMUNICACIÓ SONORA EN EL PAISATGE RURAL
DE SONVM LABORATORES. El so com a localitzador en l’espai rural
Codis, crits i avisos
Xiulets, corns, tarotes, reclams i cascavells
Arqueolutieria experimental: reclams, tarotes i xiulets
Les esquelles alt-medievals i l’activitat ramadera
DE SONVM BELLATORES. Estratègies de comunicació sonora militar
Iconografia, arqueologia i documentació de l’avís sonor castral
Arqueolutieria experimental: restitució de corns i trompes
Restitució de paisatge sonor: cartografia sonora castral
Arqueologia experimental: exemples d’anàlisi d’avís sonor castral
Dret a cornar, viafors i sometent
Restitució de paisatge sonor: cartografia sonora del dret a corn i viafors
Toponímia de guaita i avís
DE SONVM ORATORES. La veu de Déu i la comunicació amb la comunitat
Origen de la campana cristiana
Arqueologia de la campana alt-medieval
Cap a la campana gòtica
La fosa de campanes
Dues campanes controvertides. Proposta de noves datacions
Economia metal·lúrgica i circulació de tallers; campanes i campaners catalans
Denominacions i tipologies: campana, seny, esquella
Jous, sistemes de toc i campanars: la transmissió de la comunicació
Efectes sagrats, protectors i apotropaics del so de la campana
Fonosfera de la campana i parroquialització
Restitució de paisatge sonor: cartografia de la fonosfera campànaria
3. SEGONA PART. ELS ESPAIS DE L’EXPRESSIÓ MUSICAL: EL LLENGUATGE DE LES EMOCIONS
DE MVSICA LABORATORES. La vida quotidiana en la música popular
Joglars i sonadors en la festa popular
Altres escenes de música popular
Els instruments de vent populars
Flautes o flabiols rústics
Instruments de corda amb mànec; de la corda polsada a la corda fregada
Els llaüts anteriors a l’oud àrab
La irrupció de l’arquet
Les viüles
Rebab, rabeba i rabeu
Les percussions del romànic
Restitució d’instruments: la fabricació del paisatge sonor arqueològic
Arqueolutieria experimental
DE MVSICA BELLATORES. La música del poder
Música per al solaç de l’aristocràcia
El joglar a la festa aristocràtica
La lírica trobadoresca i la seva transmissió musical
Iconografia de la música de la noblesa
Aplicació de l’arqueologia experimental a la paleografia musical
Instruments de corda en marc; de l’arpa i el saltiri a la rota
L’arpa, el so de l’Europa nòrdica
El saltiri, el so de l’Europa mediterrània
La rota: la confluència de sonoritats cortesanes i bizantines
L’orgue, la presència del poder a l’església
DE MVSICA ORATORES. La música com a llenguatge de la Transcendència
La imatge de la música en els programes iconogràfics bíblics
El cicle de David
L’Apocalipsi
Altres escenes bíbliques
Àngels trompadors, àngels músics
L’estudi de la música
Els instruments d’aprenentatge de la ciència musical
L’arc continu: de l’organistrum simbòlic a la samfonia popular
El cant litúrgic
La imatge del cant en la litúrgia
Una caixa de ressonància de pedra: l’església com a espai del llenguatge sonor
El llenguatge sonor monàstic fora de la litúrgia
La Sibil·la, el referent sonor de la introducció del ritual romano-franc
Ordo Virtutum, una dramatització musical escolar
4. CONCLUSIONS
5. BIBLIOGRAFIA
