, ,

LLIBRE | La febre dels cromos

A ningú no se li escapa el poder comunicatiu, informatiu i manipulador que té una imatge. I si aquesta imatge és llampant, portable i viral encara té més poder. Amb el cinema, la televisió i els mòbils, les imatges a color (i els missatges que inclouen) s’han reproduït i han circulat de forma massiva per les nostres vides i les nostres ments. Però com ho feien abans? Existeix algun punt intermig entre els quadres a l’oli i l’Instagram?

|

Entre 1878 i 1939 va explosionar a Catalunya i Espanya la febre del cromo, un format a color, portable i per a tothom que ràpidament va ser coptat i posat al servei d’empreses i comerços. Josep-Manuel Rafí i Roig repassa la història d’aquest producte —el més viral i popular entre els sorgits de la tècnica de la cromolitografia— al llibre La febre dels cromos. Xocolates Boix i la història del cromo publicitari antic (Editorial Comanegra, 2023).

Els moments primerencs de qualsevol invent solen ser sinònim d’una explosió de productes i usos, assatjos i errors, fins que s’acaben establint i institucionalitzant uns pocs formats que triomfen i perduren en el temps. Els factors perquè uns triomfin sobre els altres són plurals i complexos, però els interessos polítics i empresarials sovint hi juguen un paper important.

I l’invent de la cromolitografia cap a l’any 1837 per part de Godefroy Engelmann no en va ser una excepció. Aquest procediment d’impressio a color que permetia la reproductibilitat tècnica i en petit format d’imatges que ja no eren en blanc i negre, ràpidament va generar múltiples i increïbles productes i aplicacions culturals, i ràpidament va sotmetre’s a la lògica del capitalisme industrial i de masses. Làmines al cromo per a llibres, cartrons impresos comercials, imatges per al decoupage decoratiu de superfícies, cromos de picar o scraps, cromos encunyats de paper gruixuts, cromos rectangulars de cartró per a col·leccionables…

Dels múltiples formats que van sorgir, el cromo destinat a col·leccions i àlbums acabà essent el rei gràcies, en part, a l’ús publicitari i comercial que en van fer moltes empreses. Es van crear sèries sobre l’actualitat política i conflictes bèl·lics, la nova moda dels esports, la història, la ciència… I amb elles va elaborar-se tota una iconografia, una indústria gràfica i uns missatges visuals que van contribuir, per exemple, a la exotificació dels pobles colonitzats o l’heroitització de militars i esportistes, per esmentar dos conseqüències vigents encara avui en dia.

El magnífic llibre de Josep-Manuel Rafí i Roig repassa tota aquesta història i s’atura en l’estudi de l’empresa Xocolates Boix i la seva política comercial i publicitària a través dels cromos.

La febre dels cromos. Xocolates Boix i la història del cromo publicitari antic
Josep-Manuel Rafí i Roig
Pròleg d’Albert Rossich i Estragó
Editorial Comanegra, maig 2023
Català
35 euros
Web: comanegra.com

Índex

Pròleg (Albert Rossich i Estragó)
Introducció (Josep-Manuel Rafí i Roig)

A. EL CROMO
L’època dels cromos
D’ephemera, «cromo» i «àlbum»
La litografia i la cromolotografia
Els cromos abans del color
De cromos i societat
Els precedents
El cromo publicitari antic al nostre país

B. XOCOLATES JAUME BOIX
La saga dels Boix i els seus hereus, els Petit
La botiga i les fàbriques de Ciutat Vella i Sants
Les exposicions
Els litigis de Xocolates Boix
Marques, patents i logo de Jaume Boix
La publicitat de la marca
Evolució del disseny tipogràfic
Un mercat de cromos competitiu

C. ELS CROMOS DE JAUME BOIX
Les temàtiques
Els àlbums
Les col·leccions

Bibliografia, webografia i hemeroteques

Interior del llibre La febre dels cromos. Font: Editorial Comanegra.