Capitalisme neoliberal i digital

  • CICLE | Balzac & Netflix. Sèries i fulletons: la febre de les ficcions seriades al segle XIX i a l’era digital

    CICLE | Balzac & Netflix. Sèries i fulletons: la febre de les ficcions seriades al segle XIX i a l’era digital

    Torna Retorn al futur, el cicle de conferències d’El Telèfon Vermell on volem contraposar història i actualitat. I ho fem amb l’investigador de la literatura Bernat Padró Nieto i l’analista cultural Raúl Minchinela per endinsar-nos en el món de les ficcions seriades impreses i audiovisuals. Serà el 22 de maig a les 19 h a la llibreria Obaga de Barcelona. Dues conferències breus i un diàleg posterior per conèixer i tendir ponts entre dinàmiques socials del passat i del present: Balzac i el món de la literatura impresa seriada nascut a finals del segle XIX, i Netflix i l’univers infinit…

  • La geopolítica dels ‘papers’: coneixement lliure contra la milionària indústria de les revistes acadèmiques

    La geopolítica dels ‘papers’: coneixement lliure contra la milionària indústria de les revistes acadèmiques

    La ciència viu una nova edat d’or. Gràcies a la seva recent aliança amb les tecnologies digitals, sembla que vagi a resoldre tots els problemes del món. Per fer-ho compta amb una dinàmica de funcionament bàsica —agregar nous coneixements sobre els vells— i un format comunicatiu crucial que centralitza tota l’activitat productiva: l’article científic. Però les publicacions acadèmiques no sols serveixen per a comunicar formalment el nou coneixement generat i fer avançar a la ciència, sinó que són també una indústria milionària i desconeguda fora de la universitat. Les editorials científiques no paguen els seus autors i al mateix temps…

  • Que no et colin la IA: com llegir entre línies les notícies sobre intel·ligència artificial

    Que no et colin la IA: com llegir entre línies les notícies sobre intel·ligència artificial

    La premsa generalista té una responsabilitat important en com hem construït la idea d’intel·ligència artificial. És la que informa i dona categoria de notícia a moltes qüestions vinculades a la IA i la que popularitza terminologia i enfocaments específics. Però és realment independent a l’hora de parlar d’IA? En sap prou? Acompleix la seva tasca periodística i fiscalitzadora? Mèdia.cat i Lafede han publicat un estudi sobre com els mitjans de comunicació informen sobre la intel·ligència artificial. En aquest article presentem quatre idees clau que es desprenen de l’informe. Entre les sorpreses: la relació entre la precarietat laboral dels periodistes i…

  • VÍDEO | Goebbels & Tik Tok. Dels orígens de la propaganda d’estat a la massacre de Gaza: qui i com es construeix la manipulació informativa

    VÍDEO | Goebbels & Tik Tok. Dels orígens de la propaganda d’estat a la massacre de Gaza: qui i com es construeix la manipulació informativa

    Vídeo de la xerrada Goebbels & Tik Tok, la primera conversa del cicle de conferències Retorn al Futur on contraposem història i actualitat. Aquesta primera sessió està dedicada a les propagandes i, en ella, l’historiador de la comunicació José María Perceval ens introdueix en els orígens de la propaganda d’Estat i el populisme durant la primera meitat del segle XX, i el col·lectiu Proyecto UNA aborda alguns dels usos i estratègies propagandístics més recents que s’han donat en l’univers digital. Dues conferències breus que serveixen per establir un diàleg posterior sobre l’actualitat internacional i analitzar, entre d’altres, la guerra de…

  • VÍDEO | Sardà Salvany & HazteOir. De l’integrisme catòlic del segle XIX a la trama ultra digital: objectius i estratègies comunicatives de dos moments històrics

    VÍDEO | Sardà Salvany & HazteOir. De l’integrisme catòlic del segle XIX a la trama ultra digital: objectius i estratègies comunicatives de dos moments històrics

    Vídeo de la xerrada Sardà Salvany & HazteOir, la segona conversa del cicle de conferències Retorn al Futur on contraposem història i actualitat. Aquesta segona sessió està dedicada als fonamentalismes conservadors i, en ella, l’historiador de l’economia i l’anarquisme Eduard Masjuan ens introdueix al conservadorisme catòlic antiliberal de finals del segle XIX i les seves aliances econòmiques i eines comunicatives. Per la seva part, l’Almudena Rodríguez, coordinadora d’incidència política internacional a L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, aborda la trama ultraconservadora actual contra els drets humans, incidint especialment en les eines comunicatives que utilitza, l’agenda econòmica que té al darrera…

  • CICLE | Goebbels & Tik Tok. Dels orígens de la propaganda d’estat a la massacre de Gaza: qui i com es construeix la manipulació informativa

    CICLE | Goebbels & Tik Tok. Dels orígens de la propaganda d’estat a la massacre de Gaza: qui i com es construeix la manipulació informativa

    Estrenem Retorn al futur, el cicle de conferències d’El Telèfon Vermell on volem contraposar història i actualitat. I ho fem amb l’historiador José María Perceval i el col·lectiu Proyecto UNA per tractar un dels temes del moment: política, guerra i propaganda. Serà el 13 de desembre a les 19 h a l’Espai Culturista Sendak de Barcelona. Dues conferències breus i un diàleg posterior per conèixer fets històrics oblidats i mecanismes propagandístics actuals.

  • CICLE | Sardà Salvany & HazteOir. De l’integrisme catòlic del segle XIX a la trama ultra digital: objectius i estratègies comunicatives de dos moments històrics

    CICLE | Sardà Salvany & HazteOir. De l’integrisme catòlic del segle XIX a la trama ultra digital: objectius i estratègies comunicatives de dos moments històrics

    La segona sessió de Retorn al futur, el cicle de conferències d’El Telèfon Vermell on volem contraposar història i actualitat, la dediquem al conservadorisme integrista i els seus objectius econòmics i socials. I ho fem amb l’historiador Eduard Masjuan i l’activista Almudena Rodríguez. Tractarem un altre dels temes del moment: ultradreta, lluites culturals i mitjans. Serà el 20 de desembre a les 19 h a l’Espai Jove La Fontana de Barcelona. Dues noves conferències breus i un diàleg posterior per conèixer fets històrics oblidats i mecanismes propagandístics actuals.

  • El meló dels videoclips

    El meló dels videoclips

    El meló dels videoclips no s’ha acabat d’obrir mai del tot. Son tan efímers, ens agraden tant i hi ha tanta pasta posada, que ningú no s’atreveix a posar-hi la poteta de la crítica anticapitalista. Ni tan sols en espais tecnoequidistants com el CCCB, que podrien fer una exposició d’aquelles on al final l’art i la ciència ho arreglen tot. En aquest article recuperem les nou característiques del videoclip hegemònic que recull Jon E. Illescas al seu llibre ‘La dictadura del videoclip’. El seu objectiu: connectar el contingut cultural generat per l’ecosistema dels videoclips amb la lògica econòmica que té…

  • ENTREVISTA | Yago Álvarez: “La premsa econòmica és una eina específica perquè els poderosos generin opinió pública”

    ENTREVISTA | Yago Álvarez: “La premsa econòmica és una eina específica perquè els poderosos generin opinió pública”

    La premsa econòmica pot parlar amb aparent tecnicisme i rigor de l’economia financera, del funcionament del mercat i, fins i tot, de les causes de les crisis. Del que no parla gairebé mai és dels culpables —que solen ser els seus propis lectors—, de l’economia productiva real i, encara menys, del sistema econòmic contingent en què es mou: el capitalisme. Yago Álvarez és entrevistat a Mèdia.cat per Alberto Prieto a propòsit del seu llibre ‘Pescar el salmón. Bulos, narrativas y poder en la prensa económica’. Las seva conclusió: la premsa salmó funciona com a autoritat pseudocientífica dels mantres del neoliberalisme.

  • JORNADES |  Fonograma 2023. Setmana de la música creada a Catalunya

    JORNADES | Fonograma 2023. Setmana de la música creada a Catalunya

    La indústria musical ha decidit reflexionar sobre si mateixa i ha decidit fer-ho a partir del fonograma: l’objecte principal de l’enregistrament que empaqueta la música en producte mercantil i es converteix en punt de partida d’una activitat econòmica que mou xifres milionàries. Si reconeixes que part de la teva educació sentimental i política ha estat configurada per la música que escoltes, has de saber que gairebé tot neix en el format enregistrat. Del 16 al 18 de novembre de 2023 Barcelona acull la segona edició de les jornades Fonograma, on es parlarà de IA, propietat intel·lectual, radiofòrmula o llengües minoritàries.

  • Organitzacions socials internacionals denuncien la incitació a l’odi contra els palestins de les xarxes socials en hebreu i insten a les empreses tecnològiques a respectar els drets digitals dels palestins

    Organitzacions socials internacionals denuncien la incitació a l’odi contra els palestins de les xarxes socials en hebreu i insten a les empreses tecnològiques a respectar els drets digitals dels palestins

    El genocidi de l’Estat d’Israel contra el poble palestí és també una guerra de propaganda i les grans empreses tecnològiques tenen responsabilitats: The Arab Center for Social Media Advancement va documentar entre el 7 i l’11 d’octubre 19.000 tuits violents en hebreu, que incloïen, entre altres, incitació a l’odi i racisme contra els palestins. El col·lectiu 7amleh i gairebé un centenar d’entitats més li exigeixen a les tecnològiques que prenguin mesures urgents contra els discursos d’incitació a l’odi i a la violència contra els palestins que s’estan donant en l’àmbit digital, principalment en hebreu.

  • PRESENTACIÓ INVESTIGACIÓ | La trama digital ‘ultra’ contra el dret a l’avortament

    PRESENTACIÓ INVESTIGACIÓ | La trama digital ‘ultra’ contra el dret a l’avortament

    L’univers digital és escenari de mil batalles culturals moltes de les quals estan perfectament orquestrades. L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius amb Crític i StoryData han realitzat una investigació precisament sobre el dret a l’avortament i la trama digital que la ultradreta ha dut a terme per a demonitzar-lo. Sílvia Aldavert, directora de l’associació, i la periodista Laura Aznar del diari Crític presenten l’estudi a l’associació Ca la Dona de Barcelona.