Capitalisme neoliberal i digital
-
Què fan les Big Tech amb Palestina? Vuit estratègies connivents amb el genocidi
Que un genocidi com el de Palestina estigui perpetrant-se l’any 2024, en plena societat global i digital, obliga a posar el focus en totes les maquinàries comunicatives i informatives del món. ¿Com participen els poders comunicatius i informatius en aquesta massacre? Podríem posar el focus en els mitjans de comunicació tradicionals. A Catalunya i Espanya, sense anar més lluny, van començar posicionant-se al costat del poder i els interessos geopolítics imperialistes però, davant l’evidència i la resposta social en favor de Palestina, han fet un viratge discursiu flagrant. Podríem, també, parlar de la contrainformació generada per la ciutadania o, fins…
-
JORNADA | Aturem les guerres. Jornada antimilitarista i solidària amb Palestina
En el que portem de segle, el planeta ha viscut prop de 400 conflictes bèl·lics amb tota la destrucció que suposen (morts, ferits, traumatitzats, desplaçats forçosos, destrucció ecològica i tot tipus d’abusos i vulneracions dels drets humans fonamentals…). Aquestes guerres han estat també un gran negoci i un sistema de promoció personal pels que s’han aprofitat d’elles. Des d’El Telèfon Vermell ens sumem a Aturem les Guerres, la Jornada Antimilitarista i Solidària amb Palestina que se celebrarà el dissabte 29 de juny de 2024 a la plaça del Diamant del barri de Gràcia de Barcelona. A Gràcia volem mantenir la…
-
CICLE | Balzac & Netflix. Sèries i fulletons: la febre de les ficcions seriades al segle XIX i a l’era digital
Torna Retorn al futur, el cicle de conferències d’El Telèfon Vermell on volem contraposar història i actualitat. I ho fem amb l’investigador de la literatura Bernat Padró Nieto i l’analista cultural Raúl Minchinela per endinsar-nos en el món de les ficcions seriades impreses i audiovisuals. Serà el 22 de maig a les 19 h a la llibreria Obaga de Barcelona. Dues conferències breus i un diàleg posterior per conèixer i tendir ponts entre dinàmiques socials del passat i del present: Balzac i el món de la literatura impresa seriada nascut a finals del segle XIX, i Netflix i l’univers infinit…
-
La geopolítica dels ‘papers’: coneixement lliure contra la milionària indústria de les revistes acadèmiques
La ciència viu una nova edat d’or. Gràcies a la seva recent aliança amb les tecnologies digitals, sembla que vagi a resoldre tots els problemes del món. Per fer-ho compta amb una dinàmica de funcionament bàsica —agregar nous coneixements sobre els vells— i un format comunicatiu crucial que centralitza tota l’activitat productiva: l’article científic. Però les publicacions acadèmiques no sols serveixen per a comunicar formalment el nou coneixement generat i fer avançar a la ciència, sinó que són també una indústria milionària i desconeguda fora de la universitat. Les editorials científiques no paguen els seus autors i al mateix temps…
-
Que no et colin la IA: com llegir entre línies les notícies sobre intel·ligència artificial
La premsa generalista té una responsabilitat important en com hem construït la idea d’intel·ligència artificial. És la que informa i dona categoria de notícia a moltes qüestions vinculades a la IA i la que popularitza terminologia i enfocaments específics. Però és realment independent a l’hora de parlar d’IA? En sap prou? Acompleix la seva tasca periodística i fiscalitzadora? Mèdia.cat i Lafede han publicat un estudi sobre com els mitjans de comunicació informen sobre la intel·ligència artificial. En aquest article presentem quatre idees clau que es desprenen de l’informe. Entre les sorpreses: la relació entre la precarietat laboral dels periodistes i…
-
VÍDEO | Goebbels & Tik Tok. Dels orígens de la propaganda d’estat a la massacre de Gaza: qui i com es construeix la manipulació informativa
Vídeo de la xerrada Goebbels & Tik Tok, la primera conversa del cicle de conferències Retorn al Futur on contraposem història i actualitat. Aquesta primera sessió està dedicada a les propagandes i, en ella, l’historiador de la comunicació José María Perceval ens introdueix en els orígens de la propaganda d’Estat i el populisme durant la primera meitat del segle XX, i el col·lectiu Proyecto UNA aborda alguns dels usos i estratègies propagandístics més recents que s’han donat en l’univers digital. Dues conferències breus que serveixen per establir un diàleg posterior sobre l’actualitat internacional i analitzar, entre d’altres, la guerra de…
-
VÍDEO | Sardà Salvany & HazteOir. De l’integrisme catòlic del segle XIX a la trama ultra digital: objectius i estratègies comunicatives de dos moments històrics
Vídeo de la xerrada Sardà Salvany & HazteOir, la segona conversa del cicle de conferències Retorn al Futur on contraposem història i actualitat. Aquesta segona sessió està dedicada als fonamentalismes conservadors i, en ella, l’historiador de l’economia i l’anarquisme Eduard Masjuan ens introdueix al conservadorisme catòlic antiliberal de finals del segle XIX i les seves aliances econòmiques i eines comunicatives. Per la seva part, l’Almudena Rodríguez, coordinadora d’incidència política internacional a L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, aborda la trama ultraconservadora actual contra els drets humans, incidint especialment en les eines comunicatives que utilitza, l’agenda econòmica que té al darrera…
-
CICLE | Goebbels & Tik Tok. Dels orígens de la propaganda d’estat a la massacre de Gaza: qui i com es construeix la manipulació informativa
Estrenem Retorn al futur, el cicle de conferències d’El Telèfon Vermell on volem contraposar història i actualitat. I ho fem amb l’historiador José María Perceval i el col·lectiu Proyecto UNA per tractar un dels temes del moment: política, guerra i propaganda. Serà el 13 de desembre a les 19 h a l’Espai Culturista Sendak de Barcelona. Dues conferències breus i un diàleg posterior per conèixer fets històrics oblidats i mecanismes propagandístics actuals.
-
CICLE | Sardà Salvany & HazteOir. De l’integrisme catòlic del segle XIX a la trama ultra digital: objectius i estratègies comunicatives de dos moments històrics
La segona sessió de Retorn al futur, el cicle de conferències d’El Telèfon Vermell on volem contraposar història i actualitat, la dediquem al conservadorisme integrista i els seus objectius econòmics i socials. I ho fem amb l’historiador Eduard Masjuan i l’activista Almudena Rodríguez. Tractarem un altre dels temes del moment: ultradreta, lluites culturals i mitjans. Serà el 20 de desembre a les 19 h a l’Espai Jove La Fontana de Barcelona. Dues noves conferències breus i un diàleg posterior per conèixer fets històrics oblidats i mecanismes propagandístics actuals.
-
El meló dels videoclips
El meló dels videoclips no s’ha acabat d’obrir mai del tot. Son tan efímers, ens agraden tant i hi ha tanta pasta posada, que ningú no s’atreveix a posar-hi la poteta de la crítica anticapitalista. Ni tan sols en espais tecnoequidistants com el CCCB, que podrien fer una exposició d’aquelles on al final l’art i la ciència ho arreglen tot. En aquest article recuperem les nou característiques del videoclip hegemònic que recull Jon E. Illescas al seu llibre ‘La dictadura del videoclip’. El seu objectiu: connectar el contingut cultural generat per l’ecosistema dels videoclips amb la lògica econòmica que té…
-
ENTREVISTA | Yago Álvarez: “La premsa econòmica és una eina específica perquè els poderosos generin opinió pública”
La premsa econòmica pot parlar amb aparent tecnicisme i rigor de l’economia financera, del funcionament del mercat i, fins i tot, de les causes de les crisis. Del que no parla gairebé mai és dels culpables —que solen ser els seus propis lectors—, de l’economia productiva real i, encara menys, del sistema econòmic contingent en què es mou: el capitalisme. Yago Álvarez és entrevistat a Mèdia.cat per Alberto Prieto a propòsit del seu llibre ‘Pescar el salmón. Bulos, narrativas y poder en la prensa económica’. Las seva conclusió: la premsa salmó funciona com a autoritat pseudocientífica dels mantres del neoliberalisme.
-
JORNADES | Fonograma 2023. Setmana de la música creada a Catalunya
La indústria musical ha decidit reflexionar sobre si mateixa i ha decidit fer-ho a partir del fonograma: l’objecte principal de l’enregistrament que empaqueta la música en producte mercantil i es converteix en punt de partida d’una activitat econòmica que mou xifres milionàries. Si reconeixes que part de la teva educació sentimental i política ha estat configurada per la música que escoltes, has de saber que gairebé tot neix en el format enregistrat. Del 16 al 18 de novembre de 2023 Barcelona acull la segona edició de les jornades Fonograma, on es parlarà de IA, propietat intel·lectual, radiofòrmula o llengües minoritàries.