Era digital
-
La geopolítica dels ‘papers’: coneixement lliure contra la milionària indústria de les revistes acadèmiques
La ciència viu una nova edat d’or. Gràcies a la seva recent aliança amb les tecnologies digitals, sembla que vagi a resoldre tots els problemes del món. Per fer-ho compta amb una dinàmica de funcionament bàsica —agregar nous coneixements sobre els vells— i un format comunicatiu crucial que centralitza tota l’activitat productiva: l’article científic. Però les publicacions acadèmiques no sols serveixen per a comunicar formalment el nou coneixement generat i fer avançar a la ciència, sinó que són també una indústria milionària i desconeguda fora de la universitat. Les editorials científiques no paguen els seus autors i al mateix temps…
-
Que no et colin la IA: com llegir entre línies les notícies sobre intel·ligència artificial
La premsa generalista té una responsabilitat important en com hem construït la idea d’intel·ligència artificial. És la que informa i dona categoria de notícia a moltes qüestions vinculades a la IA i la que popularitza terminologia i enfocaments específics. Però és realment independent a l’hora de parlar d’IA? En sap prou? Acompleix la seva tasca periodística i fiscalitzadora? Mèdia.cat i Lafede han publicat un estudi sobre com els mitjans de comunicació informen sobre la intel·ligència artificial. En aquest article presentem quatre idees clau que es desprenen de l’informe. Entre les sorpreses: la relació entre la precarietat laboral dels periodistes i…
-
El meló dels videoclips
El meló dels videoclips no s’ha acabat d’obrir mai del tot. Son tan efímers, ens agraden tant i hi ha tanta pasta posada, que ningú no s’atreveix a posar-hi la poteta de la crítica anticapitalista. Ni tan sols en espais tecnoequidistants com el CCCB, que podrien fer una exposició d’aquelles on al final l’art i la ciència ho arreglen tot. En aquest article recuperem les nou característiques del videoclip hegemònic que recull Jon E. Illescas al seu llibre ‘La dictadura del videoclip’. El seu objectiu: connectar el contingut cultural generat per l’ecosistema dels videoclips amb la lògica econòmica que té…
Agenda i actualitat
-
MUSEU | Museo de la Telecomunicación Vicente Miralles Segarra
La comunicació a distància ha estat un dels grans reptes en la història de la humanitat. Passar informació instantàniament d’una punta a l’altre del món, saltant-se l’espai i guanyant temps, ha estat el nucli del que avui anomenen ‘telecomunicacions’, però que comença amb enginys tan bàsics com els missatges a través de crits o de columnes de fum. València compta des de fa anys amb un museu que conserva molts dels aparells i invents que durant els segles XIX i XX van provocar un salt qualitatiu en les telecomunicacions. És el Museo de la Telecomunicación Vicente Miralles Segarra, un espai…
-
CICLE | Balzac & Netflix. Sèries i fulletons: la febre de les ficcions seriades al segle XIX i a l’era digital
Torna Retorn al futur, el cicle de conferències d’El Telèfon Vermell on volem contraposar història i actualitat. I ho fem amb l’investigador de la literatura Bernat Padró Nieto i l’analista cultural Raúl Minchinela per endinsar-nos en el món de les ficcions seriades impreses i audiovisuals. Serà el 22 de maig a les 19 h a la llibreria Obaga de Barcelona. Dues conferències breus i un diàleg posterior per conèixer i tendir ponts entre dinàmiques socials del passat i del present: Balzac i el món de la literatura impresa seriada nascut a finals del segle XIX, i Netflix i l’univers infinit…
-
EXPOSICIÓ | Per no perdre temps. Calendaris tradicionals, del món rural a la societat industrial
Al segle XIX, els calendaris i almanacs eren un gènere editorial que anava molt més enllà del que avui en dia denota el seu nom. Funcionaven com enciclopèdies, directoris, pronòstics i, evidentment, calendaris. Ara arriba a Súria, a la comarca catalana del Bages, l’exposició itinerant dedicada a aquesta mena de Google de paper que eren els almanacs. Organitzada per Edicions Morera, editora del tradicional Calendari l’Ermità, es podrà visitar fins el 30 de juny de 2024.
Subscriu-te al newsletter
És el nostre butlletí periòdic sobre els articles que publiquem i les activitats que fem. L’enviem directament nosaltres per correu electrònic, sense intermediaris ni algoritmes dissenyats per altres. Surt a la llum amb tota regularitat quan pot!
Retorn al futur
-
Sojourner Truth, inventora del ‘personal branding’ fotogràfic al servei de la lluita antiesclavista
En l’era turbocapitalista actual, el ‘personal branding’ o marca personal s’ha convertit en una estratègia essencial dels professionals individuals (i individualistes) de molts mercats. Una sola persona pot esdevenir una màquina de facturar a través de la seva imatge i dels seus coneixements particulars i, de fet, la imatge personal és segurament el primer que busquem a internet quan volem saber res de qualsevol persona. Però el ‘personal branding’ pot tenir també arrels emancipadores i de lluites col·lectives. És el cas de l’ús que en va fer la Sojourner Truth, qui, en ple segle XIX, va aprofitar el boom de…
-
Mapes de fugida amagats en pentinats: el moviment d’alliberament palenquer a la Colòmbia dels segles XVII i XVIII
“Mi señora la española se quedó muy confundida al oír que mis peinados prepararon nuestra huida. Pero escúcheme una cosa que le quiero comentá: que el peinado borreguito también sirvió para escapar.” Les dones esclavitzades pels espanyols al Virregnat de Nova Granada van desenvolupar diferents sistemes de contrainformació per fugir i alliberar-se dels amos. Un d’ells van ser els pentinats que representaven camins, muntanyes i l’orografia del territori per guiar la fugida. La geògrafa Katty Samira Valencia Segura ha elaborat un inventari dels pentinats ancestrals que recorden aquest període de la història de Colòmbia als segles XVII i XVIII a…
-
La carte de visite, el format fotogràfic que va revolucionar el comerç dels retrats
Abans de la invenció de la fotografia, si volies fer-te un retrat havies de fer-ho amb altres tecnologies, com la pintura, i tenir, és clar, molts diners per poder pagar una feina tan artesanal. Però a partir de la presentació pública de l’enginy de la fotografia, el 1839, i sobretot de la ideació de la carte de visite per part de André Adolphe Eugène Disdéri, la situació va canviar. La carte de visite es va convertir en el primer format fotogràfic estàndard en paper, un producte comercial estrella que a Barcelona i Catalunya es va començar a popularitzar cap a…