Èpoques
-
MUSEU | Museo de la Telecomunicación Vicente Miralles Segarra
La comunicació a distància ha estat un dels grans reptes en la història de la humanitat. Passar informació instantàniament d’una punta a l’altre del món, saltant-se l’espai i guanyant temps, ha estat el nucli del que avui anomenen ‘telecomunicacions’, però que comença amb enginys tan bàsics com els missatges a través de crits o de columnes de fum. València compta des de fa anys amb un museu que conserva molts dels aparells i invents que durant els segles XIX i XX van provocar un salt qualitatiu en les telecomunicacions. És el Museo de la Telecomunicación Vicente Miralles Segarra, un espai…
-
CICLE | Balzac & Netflix. Sèries i fulletons: la febre de les ficcions seriades al segle XIX i a l’era digital
Torna Retorn al futur, el cicle de conferències d’El Telèfon Vermell on volem contraposar història i actualitat. I ho fem amb l’investigador de la literatura Bernat Padró Nieto i l’analista cultural Raúl Minchinela per endinsar-nos en el món de les ficcions seriades impreses i audiovisuals. Serà el 22 de maig a les 19 h a la llibreria Obaga de Barcelona. Dues conferències breus i un diàleg posterior per conèixer i tendir ponts entre dinàmiques socials del passat i del present: Balzac i el món de la literatura impresa seriada nascut a finals del segle XIX, i Netflix i l’univers infinit…
-
Sojourner Truth, inventora del ‘personal branding’ fotogràfic al servei de la lluita antiesclavista
En l’era turbocapitalista actual, el ‘personal branding’ o marca personal s’ha convertit en una estratègia essencial dels professionals individuals (i individualistes) de molts mercats. Una sola persona pot esdevenir una màquina de facturar a través de la seva imatge i dels seus coneixements particulars i, de fet, la imatge personal és segurament el primer que busquem a internet quan volem saber res de qualsevol persona. Però el ‘personal branding’ pot tenir també arrels emancipadores i de lluites col·lectives. És el cas de l’ús que en va fer la Sojourner Truth, qui, en ple segle XIX, va aprofitar el boom de…
-
CONGRÉS | I Congreso Internacional de Jóvenes Investigadores (AsHisCom)
L’Asociación de Historiadores de la Comunicación (AsHisCom), una de les agrupacions d’investigadors amb més trajectòria a Espanya dins l’àmbit de la història de la comunicació, celebra el seu primer congrés dirigit a joves investigadors. Tindrà lloc els propers 9 i 10 de maig de 2024 a la Universitat de Valladolid. I s’hi parlarà de l’esfera pública i la comunicació a l’Edat Moderna, de la relació entre premsa i conflictivitat a l’Espanya del segle XIX, o de la construcció dels discursos de gènere a través dels mitjans al llarg de la història, entre moltes altres qüestions.
-
EXPOSICIÓ | Per no perdre temps. Calendaris tradicionals, del món rural a la societat industrial
Al segle XIX, els calendaris i almanacs eren un gènere editorial que anava molt més enllà del que avui en dia denota el seu nom. Funcionaven com enciclopèdies, directoris, pronòstics i, evidentment, calendaris. Ara arriba a Súria, a la comarca catalana del Bages, l’exposició itinerant dedicada a aquesta mena de Google de paper que eren els almanacs. Organitzada per Edicions Morera, editora del tradicional Calendari l’Ermità, es podrà visitar fins el 30 de juny de 2024.
-
EXPOSICIÓ | Modeladores de la Idea: dones en la cultura impresa anarquista
El projecte educatiu anarquista es va materialitzar en multiplicitat d’estratègies comunicatives i de formació destinades a educar la classe obrera per a l’emancipació. Amb aquest objectiu, la tasca editorial, de creació, impressió i traducció de tot tipus de textos, va ser ingent i va tenir en les dones un potent motor de transmissió de coneixement. La Fundació Anselmo Lorenzo dedica una exposició monogràfica a les dones en la cultura impresa anarquista. Pot visitar-se a la seu de la fundació a Madrid fins el 26 d’abril de 2024.
-
La geopolítica dels ‘papers’: coneixement lliure contra la milionària indústria de les revistes acadèmiques
La ciència viu una nova edat d’or. Gràcies a la seva recent aliança amb les tecnologies digitals, sembla que vagi a resoldre tots els problemes del món. Per fer-ho compta amb una dinàmica de funcionament bàsica —agregar nous coneixements sobre els vells— i un format comunicatiu crucial que centralitza tota l’activitat productiva: l’article científic. Però les publicacions acadèmiques no sols serveixen per a comunicar formalment el nou coneixement generat i fer avançar a la ciència, sinó que són també una indústria milionària i desconeguda fora de la universitat. Les editorials científiques no paguen els seus autors i al mateix temps…
-
Mapes de fugida amagats en pentinats: el moviment d’alliberament palenquer a la Colòmbia dels segles XVII i XVIII
“Mi señora la española se quedó muy confundida al oír que mis peinados prepararon nuestra huida. Pero escúcheme una cosa que le quiero comentá: que el peinado borreguito también sirvió para escapar.” Les dones esclavitzades pels espanyols al Virregnat de Nova Granada van desenvolupar diferents sistemes de contrainformació per fugir i alliberar-se dels amos. Un d’ells van ser els pentinats que representaven camins, muntanyes i l’orografia del territori per guiar la fugida. La geògrafa Katty Samira Valencia Segura ha elaborat un inventari dels pentinats ancestrals que recorden aquest període de la història de Colòmbia als segles XVII i XVIII a…
-
JORNADES | Música i poesia a la Corona d’Aragó (segles XIII-XV)
Més enllà de l’oci i l’entreteniment, la música representa un dimensió de la història de la humanitat que no sempre és prou valorada. Però entendre la complexitat política, social i cultural de qualsevol època passa també per considerar com un eix fonamental la música i la seva importància social i pública. A l’edat mitjana europea, per exemple, la poesia, el cant i la dansa eren activitats que es difonien sobretot en l’àmbit cortesà, promogudes per la noblesa i la reialesa. Entre el 17 i 19 d’abril de 2024 la Universitat de Barcelona acull les jornades ‘Música i poesia a la…
-
EXPOSICIÓ | El mirall perdut. Jueus i conversos a l’edat mitjana
L’Espanya baixmedieval va anar estenent el cristianisme com a religió única en una societat que, tanmateix, era plurireligiosa. Poders polítics i econòmics agitaven els vasos comunicants entre Estat, identitat i espiritualitat i van acabar imposant una societat espiritualment uniforme. Els hispans jueus van ser un dels col·lectius més afectats: assenyalats, perseguits, assassinats, forçats a la conversió, a l’exili i deshumanitzats. Quin paper va jugar la comunicació visual en tot això? Com es va utilitzar l’art medieval per fer propaganda antisemita? Del 23 de febrer al 26 de maig de 2024 es pot visitar al MNAC l’exposició ‘El mirall perdut’ que…
-
SEMINARI INTERNACIONAL | El notariat públic a la Mediterrània Occidental (s. XIII-XV)
L’Edat Mitjana europea és una època de lluites constants per l’apropiació del poder polític, jurídic i econòmic entre senyors laics, senyors religiosos, senyors reials i consells municipals. És un context de guerres, invasions i colonitzacions, lluites de poder, buits de poder i poders en construcció. Un context, per tant, on autenticar negocis privats per garantir-ne el compliment al llarg del temps devia ser una necessitat flagrant. I és aquí on pren sentit la figura del notari amb les seves indissociables eines: l’escriptura, el document notarial i la fe pública que tan sols ell pot atorgar als negocis privats. A la…
-
Que no et colin la IA: com llegir entre línies les notícies sobre intel·ligència artificial
La premsa generalista té una responsabilitat important en com hem construït la idea d’intel·ligència artificial. És la que informa i dona categoria de notícia a moltes qüestions vinculades a la IA i la que popularitza terminologia i enfocaments específics. Però és realment independent a l’hora de parlar d’IA? En sap prou? Acompleix la seva tasca periodística i fiscalitzadora? Mèdia.cat i Lafede han publicat un estudi sobre com els mitjans de comunicació informen sobre la intel·ligència artificial. En aquest article presentem quatre idees clau que es desprenen de l’informe. Entre les sorpreses: la relació entre la precarietat laboral dels periodistes i…