Tecnologies

  • MUSEU | Museo de la Telecomunicación Vicente Miralles Segarra

    MUSEU | Museo de la Telecomunicación Vicente Miralles Segarra

    La comunicació a distància ha estat un dels grans reptes en la història de la humanitat. Passar informació instantàniament d’una punta a l’altre del món, saltant-se l’espai i guanyant temps, ha estat el nucli del que avui anomenen ‘telecomunicacions’, però que comença amb enginys tan bàsics com els missatges a través de crits o de columnes de fum. València compta des de fa anys amb un museu que conserva molts dels aparells i invents que durant els segles XIX i XX van provocar un salt qualitatiu en les telecomunicacions. És el Museo de la Telecomunicación Vicente Miralles Segarra, un espai…

  • Que no et colin la IA: com llegir entre línies les notícies sobre intel·ligència artificial

    Que no et colin la IA: com llegir entre línies les notícies sobre intel·ligència artificial

    La premsa generalista té una responsabilitat important en com hem construït la idea d’intel·ligència artificial. És la que informa i dona categoria de notícia a moltes qüestions vinculades a la IA i la que popularitza terminologia i enfocaments específics. Però és realment independent a l’hora de parlar d’IA? En sap prou? Acompleix la seva tasca periodística i fiscalitzadora? Mèdia.cat i Lafede han publicat un estudi sobre com els mitjans de comunicació informen sobre la intel·ligència artificial. En aquest article presentem quatre idees clau que es desprenen de l’informe. Entre les sorpreses: la relació entre la precarietat laboral dels periodistes i…

  • CONVERSA | Silvia Ferrara i Javier Velaza. La història del món en nou inscripcions

    CONVERSA | Silvia Ferrara i Javier Velaza. La història del món en nou inscripcions

    Biblioteques de Barcelona organitza, en el marc del Kosmopolis 2023, un diàleg al voltant del llibre ‘La gran invención. Una historia del mundo en nueve escrituras misteriosas’ (Anagrama, 2022) de la professora de Filologia Micènica de la Universitat de Bolonya i especialista en història de l’escriptura, Silvia Ferrara. A la conversa hi participaran l’autora i Javier Velaza, catedràtic de Filologia Llatina de la Universitat de Barcelona.

  • Troben una nova llengua indoeuropea fins ara desconeguda

    Troben una nova llengua indoeuropea fins ara desconeguda

    Un mateix sistema d’escriptura pot servir per traslladar a grafies idiomes diferents, és clar. Però quan aquest sistema és un dels primers sistemes d’escriptura de la humanitat les llengües que pot representar se’ns escapen. A les excavacions d’Hattusa, actual Boğazkale i antiga capital de l’Imperi Hitita, s’han trobat prop de 30.000 tauletes d’argila amb una escriptura (el cuneïforme) i quatre llengües (hitita, luvià, palaic i hattic). Però el recent descobriment d’un nou idioma desconegut se suma ara a la llista. El text, actualment en estudi, és encara en gran part incomprensible.

  • Són les mans ‘mutilades’ de la cova de Gargas la primera llengua de signes?

    Són les mans ‘mutilades’ de la cova de Gargas la primera llengua de signes?

    Les mans siluetejades de les coves paleolítiques han estat objecte de diferents hipòtesis interpretatives. Moltes de les empremtes de mans semblen a més mutilades la qual cosa ha dut a tota mena de teories. Investigadors espanyols defensen que les mans amb falta de dits que apareixen a Gargas i a altres coves de fa uns 27.000 anys no reflecteixen amputacions rituals, sinó que podrien ser la primera representació d’un codi de gestos. Si això fos cert, estaríem davant la primera llengua de signes coneguda i… la primera escriptura.

  • EXPOSICIÓ | Traços d’Orient: imatges, objectes i cal·ligrafies d’Àsia

    EXPOSICIÓ | Traços d’Orient: imatges, objectes i cal·ligrafies d’Àsia

    L’alfabet llatí, l’escriptura de dalt a baix i d’esquerra a dreta i el llibre tipus codex com a suport bàsic estan tan estesos que semblen universals però, òbviament, no ho són. La Imprenta Municipal – Artes del Libro de Madrid resitua i relativitza la tradició gràfica i cal·ligràfica occidental amb una exposició que mostra diferents cultures visuals i escrites independents de la nostra tradició: la Xina, Corea, el Japó, Birmània, l’Índia, Nepal, Tibet, Aràbia, Turquia i el Magreb. Pot visitar-se fins el 15 d’octubre.

  • MUSEU | Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol

    MUSEU | Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol

    Avui en dia sembla molt senzill captar i reproduir les imatges de la realitat, ja sigui de manera estàtica com en moviment. Però arribar a aconseguir-ho ha estat una inquietud recurrent al llarg de la història de la humanitat. El Museu del Cinema de la ciutat de Girona s’ha focalitzat en la història d’aquest neguit especialitzant-se en les tecnologies de captació i reproducció d’imatges en moviment desenvolupades al llarg de la història sobretot occidental.

  • TESI | El paisatge sonor de la Catalunya medieval (segles VI-XIV)

    TESI | El paisatge sonor de la Catalunya medieval (segles VI-XIV)

    El patrimoni intangible del passat és difícil de conèixer i investigar. El so i la música en serien bons exemples i precisament aquests han estat l’objecte d’estudi de la magna tesi doctoral de la Laura Castellet. A través de les fonts iconogràfiques, arqueològiques i escrites, aquesta historiadora, musicòloga i divulgadora ha elaborat una obra increiblement curosa i exhaustiva que ens trasllada a la sonoritat d’una porció del mon feudal europeu.

  • Gràfica paleolítica: com funcionava i per què es feia la pintura al fresc de les coves

    Gràfica paleolítica: com funcionava i per què es feia la pintura al fresc de les coves

    De totes les pràctiques simbòliques del paleolític, els frescos parietals de les coves són potser les més conegudes. Però exactament com i on es feien? Quin contingut tenien? I, el més important, per què servien? Javier Alcolea i Marcos García-Diez responen a aquestes i altres preguntes en dues conferències que, entre d’altres coses, ens descobreixen que són els signes abstractes i no els bisons les figures més presents al conjunt del llegat parietal paleolític.