, ,

Que no et colin la IA: com llegir entre línies les notícies sobre intel·ligència artificial

La premsa generalista té una responsabilitat important en com hem construït la idea d’intel·ligència artificial. És la que informa i dona categoria de notícia a moltes qüestions vinculades a la IA i la que popularitza terminologia i enfocaments específics. Però és realment independent a l’hora de parlar d’IA? En sap prou? Acompleix la seva tasca periodística i fiscalitzadora? Mèdia.cat i Lafede han publicat un estudi sobre com els mitjans de comunicació informen sobre la intel·ligència artificial. En aquest article presentem quatre idees clau que es desprenen de l’informe. Entre les sorpreses: la relació entre la precarietat laboral dels periodistes i el discurs tecnològic, o la més que problemàtica relació entre indústria i acadèmia.

|

L’estudi, realitzat conjuntament per Mèdia.cat (l’Observatori Crític dels Mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils) i la federació d’entitats Lafede.cat i redactat per Bru Aguiló i Paul Zalduendo, va presentar-se públicament el febrer de 2023 i es va basar en l’anàlisi de set dels principals mitjans amb presència a Catalunya en les seves edicions digitals: Ara, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, elDiario.es, El Mundo, El Periódico, El País i La Vanguardia. A continuació presentem quatre idees clau que es desprenen de l’estudi i que giren al voltant del qui, el què i el com de la IA a la premsa generalista:

1. Els autors i els comitents: qui redacta i qui encarrega les notícies sobre IA a la premsa generalista?

Les notícies sobre IA són elaborades pels propis mitjans o col·laboradors externs, però també són habituals les notícies d’agència i els continguts patrocinats. Res que no passi en altres tipus de notícies. És clau, però, tenir també en compte el paper dels departaments de comunicació de les empreses tecnològiques i la indústria dedicada a la recerca, el desenvolupament i la implementació d’IA: la seva funció és tenir incidència en el discurs mediàtic i polític i ho fan oferint fonts i contactes pràcticament com a servei, a més de dedicar els recursos a construir discurs i resoldre situacions de comunicació de crisis. L’estudi de Mèdia.cat/Lafede destaca també que els condicionants laborals actuals del sector periodístic qüestionen la tasca veritablement informativa i fiscalitzadora dels mitjans i la seva independència. Informar sobre IA requereix expertesa i coneixement, efectivitat i rigor, i això implica temps, recursos i unes condicions laborals adients. Això és precisament el que està perdent el sector periodístic on cada cop és més estructural l’externalització dels continguts a professionals freelance. Una darrera qüestió a tenir en compte és que, a diferència d’altres seccions temàtiques com l’Economia o la Política, la secció de Tecnologia és una secció sense prou tradició i recorregut històric en premsa per tenir ben establertes unes coordenades deontològiques, conceptuals i de temes clau i controvertits que guiïn rigorosament la labor periodística.

A eldiario.es una “Noticia servida automáticamente por la Agencia EFE” el 25 de gener de 2024. Font: eldiario.es.
2. Les informacions: què és notícia i què no ho és a la premsa generalista?

En aquest context de precarietat laboral periodística i de pressió del lobby de les indústries de la IA, s’entén més que la notícia estrella sobre IA en els mitjans generalistes és la d’empreses, institucions o grups d’investigació que llancen, promouen o treballen productes d’IA. Si filem més prim, el que es considera principalment notícia és: el disseny, la producció o el llançament d’un producte al mercat (32,8%); la definició de polítiques públiques per aplicar IA, regular-la o impulsar-la (24,9%); i la recerca acadèmica i els processos d’innovació vinculats a la IA (20%). Per tant, pel que fa a la temàtica, és la promoció de la IA i no els seus impactes allò que es considera notícia. I pel que fa als protagonistes, són les empreses, les institucions o els grups d’investigació els grans subjectes o agents de les notícies. I no ho són, en canvi, les organitzacions no governamentals o entitats de la societat civil, que tan sols protagonitzen un 11,9% de les notícies. Per no parlar de la ciutadania en general, que és segurament la gran absent i la que acaba rebent d’una o altra manera els impactes de IA.

El 15 de gener de 2024 a La Vanguardia van considerar notícia l’acord entre Kia i Hyundai per al llançament d’un nou producte industrial intel·ligent. Font: La Vanguardia.
3. Les fonts: qui parla i qui no parla sobre IA a la premsa generalista?

La indústria tecnològica és qui té més veu a l’hora de parlar sobre IA. D’acord amb l’estudi de Mèdia.cat/Lafede, la representació de les fonts i testimonis de les informacions es reparteix en: indústries (30,3%), institucions (22%) i investigadors (26,7%). Són més residuals com a font les entitats de la societat civil (10,5%), altres mitjans de comunicació (6%), els documents jurídics o altres fonts com les xarxes socials. A aquest fet, cal afegir que dins de cada notícia la pluralitat a vegades queda bastant en entredit: un 21,7% de les notícies sobre IA, és a dir, dues de cada deu, només citen fonts industrials. I quan se citen fonts institucionals, amb una sol haver-n’hi prou, mentre que quan són acadèmiques, se n’usen més per tal de cercar opcions diferents. En resum: la tipologia de font té un tractament de fiabilitat diferent i les fonts institucionals es consideren més fiables que les acadèmiques. L’estudi de Mèdia.cat/Lafede destaca un darrer fet rellevant: la frontera entre indústries i grups d’investigació no és tan clara ja que les indústries de l’IA estan vinculades i financien recerques acadèmiques i centres d’investigació. A l’estudi, són tractades com a fonts diferents però convindria aprofundir en la relació i en els possibles conflictes d’interessos entre indústria i acadèmia.

El responsable de Google DeepMind és una de les fonts d’aquesta notícia d’El Mundo del 7 de desembre de 2023. Font: El Mundo.
4. Els marcs: quin llenguatge s’utilitza i quin no a la premsa generalista?

De l’informe es pot deduir que els autors i les fonts esmentades són les encarregades d’establir els termes sota els quals es parla d’IA. Gràcies a ells parlem de ciutats intel·ligents (smart cities), aprenentatge profund (deep learning) o, la reina de totes les metàfores: intel·ligència artificial (artificial intelligence). És la seva terminologia —la de les empreses i l’enginyeria— la que s’ha acabat vulgaritzant com a llenguatge comú i, per sota, els marcs mentals que inoculen. I el primer marc que introdueixen és que la IA es considera un ésser humà, un subjecte amb agència pròpia que és intel·ligent, pren decisions, és autònom i, fins i tot, neutral. Aquesta personificació té l’efecte d’ometre els humans reals i responsables que hi ha al darrera de qualsevol automatisme dissenyat, és a dir, els accionistes de les empreses i els enginyers. Com quan es parla, per exemple, d’armes autònomes ignorant els governs i grups que les utilitzen i les empreses armamentístiques i els tècnics que les dissenyen i distribueixen. Un segon marc complementari és el del problema-solució propi de l’enginyeria: la IA és la solució que resol un problema que teníem. El punt de partida —el problema— no es qüestiona sinó que esdevé la premissa que desencadenarà la idea de solució i els beneficis que hi associem. Aquest enfocament és especialment clar quan parem atenció als sectors predominants als quals es dediquen notícies sobre IA. D’acord amb l’estudi de Mèdia.cat/Lafede: la salut (16,2%), les TIC (15%), la indústria i l’agricultura (13,8%) i, per sobre de tots, la pròpia intel·ligència artificial (29,2%). Qui es negarà a acceptar tecnosolucions a problemes de salut, agricultura o la pròpia IA que ha d’arreglar-los? D’acord amb l’estudi de Mèdia.cat/Lafede, el tecnosolucionisme representa el 70% de l’aproximació a les notícies sobre IA. Finalment, els marcs tecnològic, empresarial i acadèmic són també una constant en les notícies i apareixen descontextualitzats d’enfocaments socials, econòmics i de drets, tant pel que fa a l’actualitat com des del punt de vista històric. Com si la tecnologia o les empreses tecnològiques no tinguessin implicacions econòmiques, polítiques, socials o medioambientals. Un marc crític alternatiu que l’estudi de Mèdia.cat/Lafede assenyala com a molt necessari és el marc dels drets i tot el que aquest desencadena i implica: regulació, vulneració, víctimes, infractors, etc. Tan sols un 26,9% de les notícies utilitzen aquest enfocament.

Bombetes que llegeixen i IA que dissenya: en el discurs mediàtic com aquesta notícia d’El País del 15 de gener de 2024, les IA son directament persones. Font: El País.

I fins aquí les quatre idees clau que hem elaborat a partir de l’informe. Us recordem que podeu llegir-lo íntegrament aquí i us deixem amb el vídeo de la presentació de l’estudi que es va fer el febrer de 2023: