L’estudi, realitzat conjuntament per Mèdia.cat (l’Observatori Crític dels Mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils) i la federació d’entitats Lafede.cat i redactat per Bru Aguiló i Paul Zalduendo, va presentar-se públicament el febrer de 2023 i es va basar en l’anàlisi de set dels principals mitjans amb presència a Catalunya en les seves edicions digitals: Ara, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, elDiario.es, El Mundo, El Periódico, El País i La Vanguardia. A continuació presentem quatre idees clau que es desprenen de l’estudi i que giren al voltant del qui, el què i el com de la IA a la premsa generalista:
1. Els autors i els comitents: qui redacta i qui encarrega les notícies sobre IA a la premsa generalista?
Les notícies sobre IA són elaborades pels propis mitjans o col·laboradors externs, però també són habituals les notícies d’agència i els continguts patrocinats. Res que no passi en altres tipus de notícies. És clau, però, tenir també en compte el paper dels departaments de comunicació de les empreses tecnològiques i la indústria dedicada a la recerca, el desenvolupament i la implementació d’IA: la seva funció és tenir incidència en el discurs mediàtic i polític i ho fan oferint fonts i contactes pràcticament com a servei, a més de dedicar els recursos a construir discurs i resoldre situacions de comunicació de crisis. L’estudi de Mèdia.cat/Lafede destaca també que els condicionants laborals actuals del sector periodístic qüestionen la tasca veritablement informativa i fiscalitzadora dels mitjans i la seva independència. Informar sobre IA requereix expertesa i coneixement, efectivitat i rigor, i això implica temps, recursos i unes condicions laborals adients. Això és precisament el que està perdent el sector periodístic on cada cop és més estructural l’externalització dels continguts a professionals freelance. Una darrera qüestió a tenir en compte és que, a diferència d’altres seccions temàtiques com l’Economia o la Política, la secció de Tecnologia és una secció sense prou tradició i recorregut històric en premsa per tenir ben establertes unes coordenades deontològiques, conceptuals i de temes clau i controvertits que guiïn rigorosament la labor periodística.
2. Les informacions: què és notícia i què no ho és a la premsa generalista?
En aquest context de precarietat laboral periodística i de pressió del lobby de les indústries de la IA, s’entén més que la notícia estrella sobre IA en els mitjans generalistes és la d’empreses, institucions o grups d’investigació que llancen, promouen o treballen productes d’IA. Si filem més prim, el que es considera principalment notícia és: el disseny, la producció o el llançament d’un producte al mercat (32,8%); la definició de polítiques públiques per aplicar IA, regular-la o impulsar-la (24,9%); i la recerca acadèmica i els processos d’innovació vinculats a la IA (20%). Per tant, pel que fa a la temàtica, és la promoció de la IA i no els seus impactes allò que es considera notícia. I pel que fa als protagonistes, són les empreses, les institucions o els grups d’investigació els grans subjectes o agents de les notícies. I no ho són, en canvi, les organitzacions no governamentals o entitats de la societat civil, que tan sols protagonitzen un 11,9% de les notícies. Per no parlar de la ciutadania en general, que és segurament la gran absent i la que acaba rebent d’una o altra manera els impactes de IA.
3. Les fonts: qui parla i qui no parla sobre IA a la premsa generalista?
La indústria tecnològica és qui té més veu a l’hora de parlar sobre IA. D’acord amb l’estudi de Mèdia.cat/Lafede, la representació de les fonts i testimonis de les informacions es reparteix en: indústries (30,3%), institucions (22%) i investigadors (26,7%). Són més residuals com a font les entitats de la societat civil (10,5%), altres mitjans de comunicació (6%), els documents jurídics o altres fonts com les xarxes socials. A aquest fet, cal afegir que dins de cada notícia la pluralitat a vegades queda bastant en entredit: un 21,7% de les notícies sobre IA, és a dir, dues de cada deu, només citen fonts industrials. I quan se citen fonts institucionals, amb una sol haver-n’hi prou, mentre que quan són acadèmiques, se n’usen més per tal de cercar opcions diferents. En resum: la tipologia de font té un tractament de fiabilitat diferent i les fonts institucionals es consideren més fiables que les acadèmiques. L’estudi de Mèdia.cat/Lafede destaca un darrer fet rellevant: la frontera entre indústries i grups d’investigació no és tan clara ja que les indústries de l’IA estan vinculades i financien recerques acadèmiques i centres d’investigació. A l’estudi, són tractades com a fonts diferents però convindria aprofundir en la relació i en els possibles conflictes d’interessos entre indústria i acadèmia.
4. Els marcs: quin llenguatge s’utilitza i quin no a la premsa generalista?
De l’informe es pot deduir que els autors i les fonts esmentades són les encarregades d’establir els termes sota els quals es parla d’IA. Gràcies a ells parlem de ciutats intel·ligents (smart cities), aprenentatge profund (deep learning) o, la reina de totes les metàfores: intel·ligència artificial (artificial intelligence). És la seva terminologia —la de les empreses i l’enginyeria— la que s’ha acabat vulgaritzant com a llenguatge comú i, per sota, els marcs mentals que inoculen. I el primer marc que introdueixen és que la IA es considera un ésser humà, un subjecte amb agència pròpia que és intel·ligent, pren decisions, és autònom i, fins i tot, neutral. Aquesta personificació té l’efecte d’ometre els humans reals i responsables que hi ha al darrera de qualsevol automatisme dissenyat, és a dir, els accionistes de les empreses i els enginyers. Com quan es parla, per exemple, d’armes autònomes ignorant els governs i grups que les utilitzen i les empreses armamentístiques i els tècnics que les dissenyen i distribueixen. Un segon marc complementari és el del problema-solució propi de l’enginyeria: la IA és la solució que resol un problema que teníem. El punt de partida —el problema— no es qüestiona sinó que esdevé la premissa que desencadenarà la idea de solució i els beneficis que hi associem. Aquest enfocament és especialment clar quan parem atenció als sectors predominants als quals es dediquen notícies sobre IA. D’acord amb l’estudi de Mèdia.cat/Lafede: la salut (16,2%), les TIC (15%), la indústria i l’agricultura (13,8%) i, per sobre de tots, la pròpia intel·ligència artificial (29,2%). Qui es negarà a acceptar tecnosolucions a problemes de salut, agricultura o la pròpia IA que ha d’arreglar-los? D’acord amb l’estudi de Mèdia.cat/Lafede, el tecnosolucionisme representa el 70% de l’aproximació a les notícies sobre IA. Finalment, els marcs tecnològic, empresarial i acadèmic són també una constant en les notícies i apareixen descontextualitzats d’enfocaments socials, econòmics i de drets, tant pel que fa a l’actualitat com des del punt de vista històric. Com si la tecnologia o les empreses tecnològiques no tinguessin implicacions econòmiques, polítiques, socials o medioambientals. Un marc crític alternatiu que l’estudi de Mèdia.cat/Lafede assenyala com a molt necessari és el marc dels drets i tot el que aquest desencadena i implica: regulació, vulneració, víctimes, infractors, etc. Tan sols un 26,9% de les notícies utilitzen aquest enfocament.
I fins aquí les quatre idees clau que hem elaborat a partir de l’informe. Us recordem que podeu llegir-lo íntegrament aquí i us deixem amb el vídeo de la presentació de l’estudi que es va fer el febrer de 2023: