El desenvolupament del pla de comunicació i l’estratègia publicitària deuen ser els dos mantres que més s’escolten a qualsevol estudi vinculat al màrqueting, la publicitat i la comunicació. I si l’enfocament multimèdia o transmèdia avui en dia semblen un imperatiu, en realitat son tan vells com la història de la propaganda científica. Com a mostra, aquest gràfic del pla que es va dissenyar en el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya sota la influència del publicista Pere Català Pic (1879-1971). Tot just començava la Guerra Civil Espanyola i l’objectiu, directament explicitat en el títol, era canviar la psicologia de la població. El seu enfocament transmèdia i transnacional és aclaparador:

El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya va ser creat com a òrgan propagandístic del govern català en guerra. El seu pare polític i director va ser Jaume Miravitlles i Navarra (1906-1988), militant d’Esquerra Republicana de Catalunya. Durant gairebé tota la guerra, el comissariat va tenir la seu central al 442 bis de l’avinguda 14 d’Abril de Barcelona (a l’actual avinguda Diagonal 442 bis), a l’alçada del Passeig de Gràcia. L’edifici va ser requisat al noble i empresari Eusebi Güell i Jover que, en esclatar la guerra, es trobava de vacances a Puigcerdà i va fugir a França.

El pla de campanya publicitària: una estratègia transmèdia i transnacional

Pere Català Pic va ser el cap tècnic d’edicions del comissariat però, al mateix temps, amb el seu background com a publicista, fotògraf i artista d’avantguarda també en va ser ideòleg del seu enfocament capdavanter, íntimament lligat a la publicitat científica o psicologista. Al primer número de la revista Nova Ibèria, publicat el 1937, parlava en aquests termes de l’estructuració d’una nova propaganda:

“PROPAGANDA, heus ací la paraula màgica, poderosa que determina l’èxit o el fracàs, no ja d’una marca, d’un article, d’un prestigi, sinó també del previndre esplendorós o de decadència d’un moviment polític. (…) És per això que propugnem per la instauració en la nova Ibèria (…) d’una llicenciatura de Psicotecnòleg Publicitari (…)”.

L’aplicació de la psicologia publicitària i la intervenció sobre els factors psíquics de reacció van ser eix de partida del pla de comunicació del Comissariat de Propaganda del govern català. I per a la seva consecució, tal com mostra el gràfic circular de l’estratègia, el pla contemplava múltiples eines i formats comunicatius que van organitzar-se conceptualment en vuit grans àmbits o canals:

• Grafo (gràfic i imprès): projecció en la via pública; cinema projecció i film educatiu i informatiu; teatres, telons i sales d’espera; llibres als hospitalitzats i creació de biblioteques per als ferits; revista infantil; revista venda i intercanvi; diari del front; tramesa de diaris al front; àlbums de fotografies; auques; fotos soltes d’informació o artístiques per al servei de premsa; miniatures dels cartells; cromos: personatges de la revolució; cromos: episodis de la revolució; escolis il·lustrats d’educació cívica; pancartes, cartells en valles, façanes, columnes, carreteres; postals; cartells; tracts; exposicions de dibuixos, pintures, gràfics, estadístiques, fotografies, etc.; fulletons monogràfics.
• Tele (telefonia): comunicació telefònica diària als principals centres de divulgació en la llengua respectiva (emissora/es); recepció de comunicat diari del front.
• Fono (sonor): música (cobles, orquestra, banda de milícies); concerts musicals; cant (cors, orfeons, solistes); conferències educatives per ràdio, impulsant el treball de la ciutat i del camp i l’estudi; conferències en la via pública amb alta veu circulant; conferències en locals socials i llocs tancats; mitings; recitats de poesia revolucionària; conferències escolars; conferències als educadors i mestres.
• Post (correu postal): matasegells de correus; xarxa de Delegacions i creació de nuclis d’amics de la revolució a l’estranger; correspondència i premsa a l’estranger; segells de guerra.
• Kino (cinema i moviment): guies i cicerones; viatges col·lectius d’informació; viatges individuals d’informació; ambulàncies amb altaveu; ambulàncies de propaganda gràfica o de cinema públic; cinema-pel·lícules de la guerra i d’atracció de forasters; declaracions dels homes representatius en film animat per a projectar arreu.
• Aero (aire): tracts llençats des de l’avió al nostre front; tracts llençats des de l’avió al front enemic; altaveus penjats dels avions o de potents grues.
• Plàstic (arts i accions plàstiques i performàtiques): joguines per a infants; festivals escolars i jocs rítmics; concursos de civisme i dret entre escolars; festivals de dansa; festivals esportius i atletisme; actes d’educació i entreteniment per als hospitalitzats; representacions de teatre als fronts; organització de folk-loore i tipisme ibèric; manifestacions populars; aparadors i vitrines en ciutats i pobles.
• Lux (il·luminació): luminotècnia.

El front i la reraguarda —la població civil del camp i la ciutat— era el públic destinatari per defecte d’aquest pla publicitari però, alhora, en el propi gràfic circular s’especifiquen alguns targets concrets, com les persones hospitalitzades, les persones al front propi, les persones al front enemic, els simpatitzants de la revolució a l’estranger, els lectors estrangers i els infants.

El desplegament de l’obra del Comissariat de Propaganda

Més enllà de l’estructura del pla, el Comissariat de Propaganda va generar i comptar amb tot un seguit de seccions i unitats organitzatives, entitats adscrites, produccions periòdiques i infraestructures que havien de servir per executar la campanya publicitària des dels seus diferents canals o àmbits. En destaquen, per exemple:

• Segells: es van crear dos segells editorials, Flama i Forja, i un altre cinematogràfic, Laya Films.
• Publicacions: es publicava un comunicat de premsa gairebé diari en set llengües diferents (català, castellà, anglès, francès, alemany, suec i esperanto), que es feia arribar a través de transport terrestre a Europa i aeri a Amèrica Llatina; alhora, la revista de capçalera del comissariat va ser Nova Ibèria (en català, castellà, anglès i francès), de la qual només se’n van treure tres números.
• Delegacions estrangeres: la propaganda a Europa es disseminava des de quatre delegacions situades a París, Londres, Brussel·les i Estocolm; malgrat no comptar amb delegacions governamentals pròpiament dites, a Amèrica Llatina es va utilitzar la xarxa de casals catalans per radiar al territori llatinoamericà la informació sobre la guerra provinent de la Generalitat de Catalunya.
• Infraestructures: el Comissariat de Propaganda va comptar també amb infraestructures diverses per realitzar la seva feina arreu del territori. És, per exemple, el cas d’aquest camió-impremta-cinema que permetia fer arribar accions comunicatives de les línies Kino i Grafo a pobles i ciutats:

Ester Boquera Diago va dedicar la seva tesi doctoral al Comissariat de Propaganda i ha publicat el llibre “Aixafem el feixisme”. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2022) on explica el desenvolupament d’aquest servei de propaganda governamental que va ser creat “per tal que la veu institucional catalana no quedés sepultada entre la propaganda franquista i la del Govern de la República”. En aquesta entrevista Boquera parla del paper del comissariat i de les seves relacions internacionals, especialment amb Amèrica Llatina:

MÉS INFO I REFERÈNCIES
Arxiu Nacional de Catalunya. (novembre 2020). El Pla de campanya publicitària del Comissariat de Propaganda. En linia: https://anc.gencat.cat/ca/detall/article/El-Pla-de-Campanya-Publicitaria-del-Comissariat-de-Propaganda.
Boquera Diago, E. (2015). La batalla de la persuasió durant la Guerra Civil. El cas del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-1939). Universitat Ramon Llull. FCCB – Comunicació, 2015. [Tesi doctoral]. En linia: https://www.tesisenred.net/handle/10803/300589#page=1.
Boquera Diago, E. (s/d). Comissariat de propaganda. Blog d’Ester Boquera. [Blog personal]. En linia: https://www.comissariatdepropaganda.cat.
Comissariat de Propaganda. (1936-1938). Generalitat de Catalunya. Comissariat de Propaganda. 9 9×12. [Àlbum fotogràfic]. En linia: https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ANC1-1-N-5697.
Oliva i de la Esperanza, Ll. (2008). “El Comissariat de Propaganda a través de la memòria dels que ho van viure”, Treballs de Comunicació, Núm. 24 (juny 2008), p. 35-53. En linia: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000079/00000048.pdf.