Espanya
-
CICLE | Retorn al futur. Converses dos a dos en l’era digital
Des d’El Telèfon Vermell tenim boníssimes notícies! Estrenem Retorn al futur, el nostre particular cicle de conferències-debat on combinem història i actualitat. A cada sessió, dues conferències breus i un diàleg a càrrec d’historiadors, activistes i gent que en sap molt per donar-nos a conèixer un còctel perfecte de fets històrics oblidats i dinàmiques polítiques i socials actuals. El nostre objectiu és que tot es converteixi en acció transformadora i estem convençudes que, per a la subversió, el coneixement històric és tan potent com la imaginació. Comencem amb dues sessions de traca.
-
CICLE | Goebbels & Tik Tok. Dels orígens de la propaganda d’estat a la massacre de Gaza: qui i com es construeix la manipulació informativa
Estrenem Retorn al futur, el cicle de conferències d’El Telèfon Vermell on volem contraposar història i actualitat. I ho fem amb l’historiador José María Perceval i el col·lectiu Proyecto UNA per tractar un dels temes del moment: política, guerra i propaganda. Serà el 13 de desembre a les 19 h a l’Espai Culturista Sendak de Barcelona. Dues conferències breus i un diàleg posterior per conèixer fets històrics oblidats i mecanismes propagandístics actuals.
-
CICLE | Sardà Salvany & HazteOir. De l’integrisme catòlic del segle XIX a la trama ultra digital: objectius i estratègies comunicatives de dos moments històrics
La segona sessió de Retorn al futur, el cicle de conferències d’El Telèfon Vermell on volem contraposar història i actualitat, la dediquem al conservadorisme integrista i els seus objectius econòmics i socials. I ho fem amb l’historiador Eduard Masjuan i l’activista Almudena Rodríguez. Tractarem un altre dels temes del moment: ultradreta, lluites culturals i mitjans. Serà el 20 de desembre a les 19 h a l’Espai Jove La Fontana de Barcelona. Dues noves conferències breus i un diàleg posterior per conèixer fets històrics oblidats i mecanismes propagandístics actuals.
-
DOCUMENT | Pla de campanya publicitària per a la formació d’una psicosi instauradora de la Nova Ibèria
La publicitat política o propaganda és transmèdia des dels seus inicis. Neix de manera planificada durant la Primera Guerra Mundial i, amb els anys, s’estén sense contemplacions arreu. L’adopta, per exemple, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, creat en 1936, després del cop d’Estat militar que va desencadenar la Guerra Civil Espanyola. Allí, sota la batuta de Jaume Miravitlles i Pere Català Pic, es va idear un pla publicitari destinat a la “formació d’una psicosi instauradora de la Nova Ibèria”. El resultat? Per començar, un dels documents gràfics d’estratègia publicitària més importants de la història europea.
-
PRESENTACIÓ INVESTIGACIÓ | La trama digital ‘ultra’ contra el dret a l’avortament
L’univers digital és escenari de mil batalles culturals moltes de les quals estan perfectament orquestrades. L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius amb Crític i StoryData han realitzat una investigació precisament sobre el dret a l’avortament i la trama digital que la ultradreta ha dut a terme per a demonitzar-lo. Sílvia Aldavert, directora de l’associació, i la periodista Laura Aznar del diari Crític presenten l’estudi a l’associació Ca la Dona de Barcelona.
-
CONGRÉS | Església i escriptura a la península ibèrica: Castella, Aragó i Portugal, segles XIII-XVI
L’Església va ser durant l’Edat Mitjana i Moderna ‘ama i senyora’ de l’escriptura a Europa. Malgrat que molts actors socials civils i de religions no cristianes, des dels notaris fins als nobles, podien conèixer i utilitzar aquesta tecnologia comunicativa, era el poder eclesiàstic qui pràcticament en va monopolitzar l’ensenyament i en va diversificar les aplicacions. L’Església tenia poder polític, judicial, econòmic i espiritual: ¿com va utilitzar l’escriptura per a exercir-los?
-
DIÀLEG | La Nao de China (el Galeón de Manila)
Capitalisme mercantil, colonialisme i cobdícia (valguin les redundàncies) van ser des del segle XV motor de noves rutes de comunicació marítimes, essencials per a l’espoli, el control i el comerç de terres envaïdes pels europeus. L’associació navarresa Pompaelo organitza un prometedor diàleg sobre una d’aquestes rutes: la que des de 1565 realitzava la famosa Nao de China, també coneguda com el Galeón de Manila, per a connectar Espanya, Mèxic i Filipines.
-
LLIBRE | La febre dels cromos
A ningú no se li escapa el poder comunicatiu, informatiu i manipulador que té una imatge. I si aquesta imatge és llampant, portable i viral encara té més poder. Amb el cinema, la televisió i els mòbils, les imatges a color (i els missatges que inclouen) s’han reproduït i han circulat de forma massiva per les nostres vides i les nostres ments. Però com ho feien abans? Existeix algun punt intermig entre els quadres a l’oli i l’Instagram?
-
EXPOSICIÓ | Hermano Lobo (1972-1976). Un ou dur per al Caudillo
El 13 de maig de 1972, gairebé quatre anys abans de la mort de Franco, en ple tardofranquisme, va veure la llum la revista gràfica de sàtira política ‘Hermano Lobo. Semanario de humor, dentro de lo que cabe’. El primer número va tenir una tirada de 100.000 exemplars i es va exhaurir en un matí. El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València li ha dedicat una exposició monogràfica comissariada per Antonio Laguna Platero i Francesc Andreu Martínez Gallego que itinerarà per diferents poblacions espanyoles començant per Requena.
-
CONGRÉS | XVIII Congreso de la Asociación de Historiadores de la Comunicación (AsHisCom)
Ja fa anys que la memòria col·lectiva i la memòria històrica formen part del debat mediàtic i cultural. Però qui, com i per què es construeixen? Fundada el 1992, l’Asociación de Historiadores de la Comunicación (AsHisCom) és una de les entitats de referència a la península Ibèrica en l’anàlisi històrica de la comunicació. Els dies 14 i 15 de setembre de 2023 celebra el seu XVIII congrés en què especialistes d’arreu d’Espanya i Portugal es reuneixen un any més per posar en comú les seves recerques més recents. I aquesta edició és dedica monogràficament al making-of de la memòria històrica.
-
LLIBRE | Per no perdre temps
Qui controla el temps? Com el coneixem i el comuniquem? A Europa durant segles el temps ha estat en mans de l’Església. Però, com en d’altres àmbits, el liberalisme decimonònic van trencar les cotilles d’aquest monopoli i va obrir la caixa de Pandora de l’edició de calendaris i almanacs, un gènere que anava molt més enllà del que avui en dia denota el seu nom. Amadeu Carbó i Norbert Tomàs repassen la història d’aquest tipus de publicacions al llibre Per no perdre temps. Calendaris tradicionals, grans testimonis de la història (Edicions Morera, 2022).
-
MUSEU | Imprenta Municipal – Artes del Libro
Les administracions, com a bons artefactes polítics i burocràtics, han necessitat comunicar i imprimir ingents quantitats de documentació. Al municipi de Madrid, des de 1853, ho feia un taller que depenia de le beneficència municipal. Aviat es professionalitzà i, el 1934, la Imprenta y Litografía Municipal estrenà instal·lacions: un espectacular edifici a cavall entre el racionalisme i l’art decó que ha reobert les portes com a museu.