Comunicació visual
-
MUSEU | Museo de la Telecomunicación Vicente Miralles Segarra
La comunicació a distància ha estat un dels grans reptes en la història de la humanitat. Passar informació instantàniament d’una punta a l’altre del món, saltant-se l’espai i guanyant temps, ha estat el nucli del que avui anomenen ‘telecomunicacions’, però que comença amb enginys tan bàsics com els missatges a través de crits o de columnes de fum. València compta des de fa anys amb un museu que conserva molts dels aparells i invents que durant els segles XIX i XX van provocar un salt qualitatiu en les telecomunicacions. És el Museo de la Telecomunicación Vicente Miralles Segarra, un espai…
-
Sojourner Truth, inventora del ‘personal branding’ fotogràfic al servei de la lluita antiesclavista
En l’era turbocapitalista actual, el ‘personal branding’ o marca personal s’ha convertit en una estratègia essencial dels professionals individuals (i individualistes) de molts mercats. Una sola persona pot esdevenir una màquina de facturar a través de la seva imatge i dels seus coneixements particulars i, de fet, la imatge personal és segurament el primer que busquem a internet quan volem saber res de qualsevol persona. Però el ‘personal branding’ pot tenir també arrels emancipadores i de lluites col·lectives. És el cas de l’ús que en va fer la Sojourner Truth, qui, en ple segle XIX, va aprofitar el boom de…
-
EXPOSICIÓ | El mirall perdut. Jueus i conversos a l’edat mitjana
L’Espanya baixmedieval va anar estenent el cristianisme com a religió única en una societat que, tanmateix, era plurireligiosa. Poders polítics i econòmics agitaven els vasos comunicants entre Estat, identitat i espiritualitat i van acabar imposant una societat espiritualment uniforme. Els hispans jueus van ser un dels col·lectius més afectats: assenyalats, perseguits, assassinats, forçats a la conversió, a l’exili i deshumanitzats. Quin paper va jugar la comunicació visual en tot això? Com es va utilitzar l’art medieval per fer propaganda antisemita? Del 23 de febrer al 26 de maig de 2024 es pot visitar al MNAC l’exposició ‘El mirall perdut’ que…
-
La carte de visite, el format fotogràfic que va revolucionar el comerç dels retrats
Abans de la invenció de la fotografia, si volies fer-te un retrat havies de fer-ho amb altres tecnologies, com la pintura, i tenir, és clar, molts diners per poder pagar una feina tan artesanal. Però a partir de la presentació pública de l’enginy de la fotografia, el 1839, i sobretot de la ideació de la carte de visite per part de André Adolphe Eugène Disdéri, la situació va canviar. La carte de visite es va convertir en el primer format fotogràfic estàndard en paper, un producte comercial estrella que a Barcelona i Catalunya es va començar a popularitzar cap a…
-
EXPOSICIÓ | Objectiu Sabadell. Història de la fotografia 1860-1936
En una època de Tik Toks, Reels i Shorts, resulta molt il·luminador conèixer algunes genealogies dels usos de la fotografia en la societat de masses. I això és precisament ‘Objectiu Sabadell’: una exposició d’història social d’una TIC, la fotografia, que hauria de ser de visita gairebé obligada per a instituts i per a qualsevol persona interessada en la cultura contemporània. És una mostra necessària no només pel tema que tracta, sinó també perquè explica i representa la grandesa i la modèstia d’allò local, tot construint coneixement nou i sòlid quilòmetre zero i defugint el soroll dels grans museus. Es pot…
-
EXPOSICIÓ | Clima ideal. Cartells d’estiu
L’aliança explosiva entre el format cartell, la il·lustració i la publicitat remunta els seus orígens a la segona meitat del segle XIX. Eren els primers temps del tandem revolució industrial i societat de masses i entreteniment, esperons imprescindibles de la promoció publicitària. I les institucions no se’n van quedar al marge. El Museu Sant Telmo de Sant Sebastià revisa en una exposició les campanyes de promoció turística institucional que, entre 1887 i 1970, van tractar de vendre Sant Sebastià, Guipúscoa i les seves festes amb impactants il·lustracions de gran format.
-
Són les mans ‘mutilades’ de la cova de Gargas la primera llengua de signes?
Les mans siluetejades de les coves paleolítiques han estat objecte de diferents hipòtesis interpretatives. Moltes de les empremtes de mans semblen a més mutilades la qual cosa ha dut a tota mena de teories. Investigadors espanyols defensen que les mans amb falta de dits que apareixen a Gargas i a altres coves de fa uns 27.000 anys no reflecteixen amputacions rituals, sinó que podrien ser la primera representació d’un codi de gestos. Si això fos cert, estaríem davant la primera llengua de signes coneguda i… la primera escriptura.
-
Gràfica paleolítica: com funcionava i per què es feia la pintura al fresc de les coves
De totes les pràctiques simbòliques del paleolític, els frescos parietals de les coves són potser les més conegudes. Però exactament com i on es feien? Quin contingut tenien? I, el més important, per què servien? Javier Alcolea i Marcos García-Diez responen a aquestes i altres preguntes en dues conferències que, entre d’altres coses, ens descobreixen que són els signes abstractes i no els bisons les figures més presents al conjunt del llegat parietal paleolític.