, , ,

Sojourner Truth, inventora del ‘personal branding’ fotogràfic al servei de la lluita antiesclavista

En l’era turbocapitalista actual, el ‘personal branding’ o marca personal s’ha convertit en una estratègia essencial dels professionals individuals (i individualistes) de molts mercats. Una sola persona pot esdevenir una màquina de facturar a través de la seva imatge i dels seus coneixements particulars i, de fet, la imatge personal és segurament el primer que busquem a internet quan volem saber res de qualsevol persona. Però el ‘personal branding’ pot tenir també arrels emancipadores i de lluites col·lectives. És el cas de l’ús que en va fer la Sojourner Truth, qui, en ple segle XIX, va aprofitar el boom de la innovació fotogràfica i les ‘cartes de visite’ per posar-los al servei de l’antiesclavisme.

|

Sojourner Truth (c. 1793-1883) és un dels grans noms de l’antiracisme, l’abolicionisme i els drets de les dones negres als Estats Units. Autora del famós discurs Ain’t I a Woman?, pronunciat el 1851 a la convenció de Dones d’Akron (Ohio), Truth figura a l’olimp dels grans referents negres juntament amb Frederick Douglass, Harriet Tubman, Malcom X o Angela Davis. El que potser no és tan conegut és que, amb la difusió de l’invent de la fotografia, Truth es va dedicar a vendre cartes de visite amb el seu retrat i la següent frase a peu de foto: “Venc l’ombra per mantenir la substància”. L’objectiu? Poder viure i sufragar la seva lluita antiesclavista i en favor de les dones negres.

Sojourner Truth va néixer a Swartekill (actual Rifton), a 153 km de Nova York, cap a l’any 1797. Va néixer directament esclavitzada, com a propietat del coronel Charles Hardenbergh, i sota el nom d’Isabella Baumfree. El seu pare havia estat capturat a l’actual Ghana i la seva mare era la filla d’esclaus capturats a Guinea. La seva primera llengua va ser el neerlandès i, malgrat aprendre l’anglès, mai no en va perdre l’accent. Comprada i venuda en diverses ocasions, la infantesa i adolescència de Truth van ser increïblement dures, com la de tants altres esclaus de l’època. El 1799 l’Estat de Nova York va començar a legislar en favor de l’abolició de l’esclavitud però Truth no va aconseguir la llibertat fins el 1826, en fugir dels seus propietaris amb la seva filla petita. A la dècada de 1830 va entrar en contacte amb diferents grups religiosos i va ser precisament a arrel d’una “crida de l’Esperit” que el 1843 va fer un viratge a la seva vida per a dedicar-la plenament a la lluita antiesclavista i en defensa de les dones negres. A partir de llavors, la seva vida es va convertir en una marató de convencions, discursos i lluites pels drets civils. És en aquest context que des de la dècada de 1860 va començar a vendre a mítings i trobades les seves famoses cartes de visite.

L’ús polític de la fotografia i dels seus productes més populars, com les cartes de visite, va ser una de les respostes socials a l’expansió d’aquest invent durant la segona meitat del segle XIX. Però el cas de Sojourner Truth és especialment rellevant perquè, tal com destaca Darcy Grimaldo Grigsby a un estudi monogràfic que ha dedicat a les seves fotografies, el merchandising fotogràfic de Truth va posar sobre la taula qüestions crucials sobre la pròpia naturalesa de la fotografia en un context social marcat per l’expansió del capitalisme industrial, les lluites antiesclavistes i les lluites pel sufragi femení. Així, el personal branding visual de Truth va convertir la fotografia en:

  • Moneda de canvi i mitjà de subsistència: per a Truth, la venda de fotografies era una forma de guanyar-se la vida per dedicar-la a la lluita antiesclavista. La venda de cartes de visite, que avui titllaríem de merchandising, assignen a les targes fotogràfiques una capa addicional de significat, convertint-les en una mena de moneda social posada al servei d’un model de vida dedicat a la causa política.
  • Símbol de la sobirania personal: per a un esclau estatunidenc del segle XIX, les paraules “comprar” i “vendre” tenien unes connotacions molt profundes que assenyalaven directament la llibertat o la falta de llibertat de les persones negres. Que ella mateixa parlés de “vendre la seva ombra per mantenir la substància” a través de les cartes de visite era una forma de recuperar i mostrar la sobirania i la propietat sobre ella mateixa. Vinculat a això però en un altre ordre de coses està el fet que va lluitar i aconseguir el copyright de les fotografies on ella feia de sitter i el fotògraf d’”autor”. Novament, un acte contundent de sobirania sobre la seva persona i la propietat no només corporal, sinó també intel·lectual de l’obra fotogràfica.
  • Camp de batalla de les identitats en construcció: en una societat agitada per guerres i revolucions on s’estava intentant redefinir l’estatus dels homes i les dones negres, Truth va decidir i controlar la seva pròpia representació tot utilitzant la imatge fotogràfica —el retrat del seu cos, la seva eina i el seu jo— com un mecanisme increïblement contundent de reafirmació identitària. Fins a tal punt n’era conscient, que parlava en termes d’ombra i substància.

MÉS INFO I REFERÈNCIES
Bauman Rare Books (s/d). “Carte-de-visite photograph. Sojourner Truth”. [Fitxa de producte en venda]. En línia: https://www.baumanrarebooks.com/rare-books/truth-sojourner/carte-de-visite-photograph/118179.aspx.
Clio Visualising History (s/d). “Sojourner Truth’s Carte de Visite”, Visualizing Votes for Women: Nineteen Objects from the 19th Amendment Campaign. En línia: https://votesforwomen.cliohistory.org/19objects/sojourner-truths-carte-de-visite.
Grimaldo Grigsby, Darcy (2015). Enduring Truths. Sojourner’s Shadows and Substance. The Universisty of Chicago Press.