Segon capitalisme industrial
-
CICLE | Monopoly & Fortnite. Dels jocs de taula als videojocs: una genealogia de la comunicació política a través del joc
Segurament el joc és una de les formes d’interacció simbòlica i comunicació més antigues de la humanitat. La seva funció pot ser múltiple: divertir-se, ensenyar, aprendre i, per què no, transmetre ideologia. En el marc del cicle Retorn al Futur d’aquesta tardor 2024, proposem una nova sessió centrada en comparar dos formats de joc i la seva vinculació a la comunicació política: els jocs de taula i els videojocs. Serà el proper dimecres 18 de desembre a l’Espai Culturista i comptarem amb dos experts del ‘gaming’ d’ahir i d’avui: Antonio Planells de la Maza, que ens parlarà dels jocs de…
-
CICLE | Canya i Cordill & Spotify. Una història de la industrialització de les cançons: dels fulls volants a l’algoritme
Arriba novembre i reprenem Retorn al futur, el cicle de conferències d’El Telèfon Vermell on volem contraposar història i actualitat. I aquesta vegada ho fem amb la musicòloga Anna Costal i Fornells i l’empresària musical Eneida Fever per conèixer com va ser el procés d’industrialització de les cançons entre els segles XIX i XX. Serà el 27 de novembre a les 19 h a la llibreria Obaga de Barcelona. Dues conferències breus i un diàleg posterior per conèixer i tendir ponts entre dinàmiques socials del passat i del present: els fulls volants i les partitures a la venta a finals…
-
MUSEU | Museu dos Transportes e Comunicações
Hi va haver una època en què les duanes eren el centre neuràlgic de l’intercanvi de mercaderies, persones i idees de les grans ciutats portuàries del món. També eren centre real i simbòlic de les polítiques econòmiques d’Estats en construcció. I eren, finalment, nodes veritablement capdavanters en la gestió i el control de dades i informació a través d’una sofisticada burocràcia. La duana “nova” de la ciutat portuguesa de Porto, que s’inaugurà el 1869, n’és un exemple paradigmàtic. A la dècada de 1990, l’edifici històric de l’Alfândega Nova do Porto va ser recuperat per acollir el Museu dos Transportes e…
-
MUSEU | Museo de la Telecomunicación Vicente Miralles Segarra
La comunicació a distància ha estat un dels grans reptes en la història de la humanitat. Passar informació instantàniament d’una punta a l’altre del món, saltant-se l’espai i guanyant temps, ha estat el nucli del que avui anomenen ‘telecomunicacions’, però que comença amb enginys tan bàsics com els missatges a través de crits o de columnes de fum. València compta des de fa anys amb un museu que conserva molts dels aparells i invents que durant els segles XIX i XX van provocar un salt qualitatiu en les telecomunicacions. És el Museo de la Telecomunicación Vicente Miralles Segarra, un espai…
-
CICLE | Balzac & Netflix. Sèries i fulletons: la febre de les ficcions seriades al segle XIX i a l’era digital
Torna Retorn al futur, el cicle de conferències d’El Telèfon Vermell on volem contraposar història i actualitat. I ho fem amb l’investigador de la literatura Bernat Padró Nieto i l’analista cultural Raúl Minchinela per endinsar-nos en el món de les ficcions seriades impreses i audiovisuals. Serà el 22 de maig a les 19 h a la llibreria Obaga de Barcelona. Dues conferències breus i un diàleg posterior per conèixer i tendir ponts entre dinàmiques socials del passat i del present: Balzac i el món de la literatura impresa seriada nascut a finals del segle XIX, i Netflix i l’univers infinit…
-
Sojourner Truth, inventora del ‘personal branding’ fotogràfic al servei de la lluita antiesclavista
En l’era turbocapitalista actual, el ‘personal branding’ o marca personal s’ha convertit en una estratègia essencial dels professionals individuals (i individualistes) de molts mercats. Una sola persona pot esdevenir una màquina de facturar a través de la seva imatge i dels seus coneixements particulars i, de fet, la imatge personal és segurament el primer que busquem a internet quan volem saber res de qualsevol persona. Però el ‘personal branding’ pot tenir també arrels emancipadores i de lluites col·lectives. És el cas de l’ús que en va fer la Sojourner Truth, qui, en ple segle XIX, va aprofitar el boom de…
-
EXPOSICIÓ | Per no perdre temps. Calendaris tradicionals, del món rural a la societat industrial
Al segle XIX, els calendaris i almanacs eren un gènere editorial que anava molt més enllà del que avui en dia denota el seu nom. Funcionaven com enciclopèdies, directoris, pronòstics i, evidentment, calendaris. Ara arriba a Súria, a la comarca catalana del Bages, l’exposició itinerant dedicada a aquesta mena de Google de paper que eren els almanacs. Organitzada per Edicions Morera, editora del tradicional Calendari l’Ermità, es podrà visitar fins el 30 de juny de 2024.
-
EXPOSICIÓ | Modeladores de la Idea: dones en la cultura impresa anarquista
El projecte educatiu anarquista es va materialitzar en multiplicitat d’estratègies comunicatives i de formació destinades a educar la classe obrera per a l’emancipació. Amb aquest objectiu, la tasca editorial, de creació, impressió i traducció de tot tipus de textos, va ser ingent i va tenir en les dones un potent motor de transmissió de coneixement. La Fundació Anselmo Lorenzo dedica una exposició monogràfica a les dones en la cultura impresa anarquista. Pot visitar-se a la seu de la fundació a Madrid fins el 26 d’abril de 2024.
-
VÍDEO | Goebbels & Tik Tok. Dels orígens de la propaganda d’estat a la massacre de Gaza: qui i com es construeix la manipulació informativa
Vídeo de la xerrada Goebbels & Tik Tok, la primera conversa del cicle de conferències Retorn al Futur on contraposem història i actualitat. Aquesta primera sessió està dedicada a les propagandes i, en ella, l’historiador de la comunicació José María Perceval ens introdueix en els orígens de la propaganda d’Estat i el populisme durant la primera meitat del segle XX, i el col·lectiu Proyecto UNA aborda alguns dels usos i estratègies propagandístics més recents que s’han donat en l’univers digital. Dues conferències breus que serveixen per establir un diàleg posterior sobre l’actualitat internacional i analitzar, entre d’altres, la guerra de…
-
VÍDEO | Sardà Salvany & HazteOir. De l’integrisme catòlic del segle XIX a la trama ultra digital: objectius i estratègies comunicatives de dos moments històrics
Vídeo de la xerrada Sardà Salvany & HazteOir, la segona conversa del cicle de conferències Retorn al Futur on contraposem història i actualitat. Aquesta segona sessió està dedicada als fonamentalismes conservadors i, en ella, l’historiador de l’economia i l’anarquisme Eduard Masjuan ens introdueix al conservadorisme catòlic antiliberal de finals del segle XIX i les seves aliances econòmiques i eines comunicatives. Per la seva part, l’Almudena Rodríguez, coordinadora d’incidència política internacional a L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, aborda la trama ultraconservadora actual contra els drets humans, incidint especialment en les eines comunicatives que utilitza, l’agenda econòmica que té al darrera…
-
La carte de visite, el format fotogràfic que va revolucionar el comerç dels retrats
Abans de la invenció de la fotografia, si volies fer-te un retrat havies de fer-ho amb altres tecnologies, com la pintura, i tenir, és clar, molts diners per poder pagar una feina tan artesanal. Però a partir de la presentació pública de l’enginy de la fotografia, el 1839, i sobretot de la ideació de la carte de visite per part de André Adolphe Eugène Disdéri, la situació va canviar. La carte de visite es va convertir en el primer format fotogràfic estàndard en paper, un producte comercial estrella que a Barcelona i Catalunya es va començar a popularitzar cap a…
-
EXPOSICIÓ | Objectiu Sabadell. Història de la fotografia 1860-1936
En una època de Tik Toks, Reels i Shorts, resulta molt il·luminador conèixer algunes genealogies dels usos de la fotografia en la societat de masses. I això és precisament ‘Objectiu Sabadell’: una exposició d’història social d’una TIC, la fotografia, que hauria de ser de visita gairebé obligada per a instituts i per a qualsevol persona interessada en la cultura contemporània. És una mostra necessària no només pel tema que tracta, sinó també perquè explica i representa la grandesa i la modèstia d’allò local, tot construint coneixement nou i sòlid quilòmetre zero i defugint el soroll dels grans museus. Es pot…