Segon capitalisme industrial
-
CICLE | Goebbels & Tik Tok. Dels orígens de la propaganda d’estat a la massacre de Gaza: qui i com es construeix la manipulació informativa
Estrenem Retorn al futur, el cicle de conferències d’El Telèfon Vermell on volem contraposar història i actualitat. I ho fem amb l’historiador José María Perceval i el col·lectiu Proyecto UNA per tractar un dels temes del moment: política, guerra i propaganda. Serà el 13 de desembre a les 19 h a l’Espai Culturista Sendak de Barcelona. Dues conferències breus i un diàleg posterior per conèixer fets històrics oblidats i mecanismes propagandístics actuals.
-
CICLE | Sardà Salvany & HazteOir. De l’integrisme catòlic del segle XIX a la trama ultra digital: objectius i estratègies comunicatives de dos moments històrics
La segona sessió de Retorn al futur, el cicle de conferències d’El Telèfon Vermell on volem contraposar història i actualitat, la dediquem al conservadorisme integrista i els seus objectius econòmics i socials. I ho fem amb l’historiador Eduard Masjuan i l’activista Almudena Rodríguez. Tractarem un altre dels temes del moment: ultradreta, lluites culturals i mitjans. Serà el 20 de desembre a les 19 h a l’Espai Jove La Fontana de Barcelona. Dues noves conferències breus i un diàleg posterior per conèixer fets històrics oblidats i mecanismes propagandístics actuals.
-
DOCUMENT | Pla de campanya publicitària per a la formació d’una psicosi instauradora de la Nova Ibèria
La publicitat política o propaganda és transmèdia des dels seus inicis. Neix de manera planificada durant la Primera Guerra Mundial i, amb els anys, s’estén sense contemplacions arreu. L’adopta, per exemple, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, creat en 1936, després del cop d’Estat militar que va desencadenar la Guerra Civil Espanyola. Allí, sota la batuta de Jaume Miravitlles i Pere Català Pic, es va idear un pla publicitari destinat a la “formació d’una psicosi instauradora de la Nova Ibèria”. El resultat? Per començar, un dels documents gràfics d’estratègia publicitària més importants de la història europea.
-
EXPOSICIÓ | Clima ideal. Cartells d’estiu
L’aliança explosiva entre el format cartell, la il·lustració i la publicitat remunta els seus orígens a la segona meitat del segle XIX. Eren els primers temps del tandem revolució industrial i societat de masses i entreteniment, esperons imprescindibles de la promoció publicitària. I les institucions no se’n van quedar al marge. El Museu Sant Telmo de Sant Sebastià revisa en una exposició les campanyes de promoció turística institucional que, entre 1887 i 1970, van tractar de vendre Sant Sebastià, Guipúscoa i les seves festes amb impactants il·lustracions de gran format.
-
EXPOSICIÓ | Espero una postal
Instagram, Facebook, Twitter… les xarxes socials ens donen avui l’espai per enviar missatges híbrids on combinem imatge i text, privacitat i exposició pública. Però hi va haver un temps en què això era inconcebible fins que, el 1865, es va inventar la tarja postal. Una exposició del Museu d’Història de Catalunya indaga en l’origen d’aquest format comunicatiu. La mostra itinera per diferents localitats com Barcelona i Cervera.
-
LLIBRE | La febre dels cromos
A ningú no se li escapa el poder comunicatiu, informatiu i manipulador que té una imatge. I si aquesta imatge és llampant, portable i viral encara té més poder. Amb el cinema, la televisió i els mòbils, les imatges a color (i els missatges que inclouen) s’han reproduït i han circulat de forma massiva per les nostres vides i les nostres ments. Però com ho feien abans? Existeix algun punt intermig entre els quadres a l’oli i l’Instagram?
-
EXPOSICIÓ | Còmic. Somnis i història
El còmic és una de les formes comunicatives contemporànies socialment més transversals. Potser és el seu llenguatge híbrid, textual i visual, el que ha fet que connectés tant amb les capes més populars de la societat com amb l’intel·lectualitat més exquisita. L’exposició Còmic. Somnis i història, organitzada per la Fundació La Caixa, ofereix una panoràmica de la història del còmic a Occident. Al llarg de 2022 i 2023 itinera per diferents franquícies ideològico-culturals del banc: CaixaForum Madrid, Barcelona, Sevilla i València.
-
LLIBRE | Per no perdre temps
Qui controla el temps? Com el coneixem i el comuniquem? A Europa durant segles el temps ha estat en mans de l’Església. Però, com en d’altres àmbits, el liberalisme decimonònic van trencar les cotilles d’aquest monopoli i va obrir la caixa de Pandora de l’edició de calendaris i almanacs, un gènere que anava molt més enllà del que avui en dia denota el seu nom. Amadeu Carbó i Norbert Tomàs repassen la història d’aquest tipus de publicacions al llibre Per no perdre temps. Calendaris tradicionals, grans testimonis de la història (Edicions Morera, 2022).
-
Resistència codificada: el còmic!
Des de l’època del tràfic d’esclaus fins a l’actual moviment Black Lives Matter, les comunitats negres han desenvolupat formes innovadores de comunicar-se per tal de lluitar contra l’opressió. Alexis Hancock les revisava en un article que, gràcies a l’empemta de l’Electronic Frontier Foundation, ara és reversionat en forma de còmic de la ma de Chelsea Saunders i The Nib. Presentem en català Resistència codificada: el còmic!.
-
Resistència codificada: lluita per la llibertat i comunicació. Una història de la comunitat negra als Estats Units
Ja sigui contra la vigilància biomètrica actual o contra els grillons de l’esclavització, la comunitat negra porta segles desenvolupant formes de resistència destinades a evitar la vigilància. Alexis Hancock, enginyera de projectes de l’Electronic Frontier Foundation, presenta en aquest article una panoràmica històrica de les xarxes i sistemes de codificació i comunicació de la resistència negra als Estats Units.
-
Comunicació multimèdia en els anys de la Primera Restauració i la Segona República espanyoles
Igual que amb la revolució audiovisual o l’actual revolució digital, a l’Espanya de la Primera Restauració borbònica i la Segona República, projectes polítics de tots colors van aprofitar l’eclosió de la premsa impresa i dels nous mitjans per realitzar la seva tasca comunicativa. El context català va fer aportacions que van de la sàtira gràfica reaccionària de la revista D.I.C. fins a la visió multimèdia del moviment anarquista.