Articles
-
SEMINARI INTERNACIONAL | El notariat públic a la Mediterrània Occidental (s. XIII-XV)
L’Edat Mitjana europea és una època de lluites constants per l’apropiació del poder polític, jurídic i econòmic entre senyors laics, senyors religiosos, senyors reials i consells municipals. És un context de guerres, invasions i colonitzacions, lluites de poder, buits de poder i poders en construcció. Un context, per tant, on autenticar negocis privats per garantir-ne el compliment al llarg del temps devia ser una necessitat flagrant. I és aquí on pren sentit la figura del notari amb les seves indissociables eines: l’escriptura, el document notarial i la fe pública que tan sols ell pot atorgar als negocis privats. A la…
-
Que no et colin la IA: com llegir entre línies les notícies sobre intel·ligència artificial
La premsa generalista té una responsabilitat important en com hem construït la idea d’intel·ligència artificial. És la que informa i dona categoria de notícia a moltes qüestions vinculades a la IA i la que popularitza terminologia i enfocaments específics. Però és realment independent a l’hora de parlar d’IA? En sap prou? Acompleix la seva tasca periodística i fiscalitzadora? Mèdia.cat i Lafede han publicat un estudi sobre com els mitjans de comunicació informen sobre la intel·ligència artificial. En aquest article presentem quatre idees clau que es desprenen de l’informe. Entre les sorpreses: la relació entre la precarietat laboral dels periodistes i…
-
VÍDEO | Goebbels & Tik Tok. Dels orígens de la propaganda d’estat a la massacre de Gaza: qui i com es construeix la manipulació informativa
Vídeo de la xerrada Goebbels & Tik Tok, la primera conversa del cicle de conferències Retorn al Futur on contraposem història i actualitat. Aquesta primera sessió està dedicada a les propagandes i, en ella, l’historiador de la comunicació José María Perceval ens introdueix en els orígens de la propaganda d’Estat i el populisme durant la primera meitat del segle XX, i el col·lectiu Proyecto UNA aborda alguns dels usos i estratègies propagandístics més recents que s’han donat en l’univers digital. Dues conferències breus que serveixen per establir un diàleg posterior sobre l’actualitat internacional i analitzar, entre d’altres, la guerra de…
-
VÍDEO | Sardà Salvany & HazteOir. De l’integrisme catòlic del segle XIX a la trama ultra digital: objectius i estratègies comunicatives de dos moments històrics
Vídeo de la xerrada Sardà Salvany & HazteOir, la segona conversa del cicle de conferències Retorn al Futur on contraposem història i actualitat. Aquesta segona sessió està dedicada als fonamentalismes conservadors i, en ella, l’historiador de l’economia i l’anarquisme Eduard Masjuan ens introdueix al conservadorisme catòlic antiliberal de finals del segle XIX i les seves aliances econòmiques i eines comunicatives. Per la seva part, l’Almudena Rodríguez, coordinadora d’incidència política internacional a L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, aborda la trama ultraconservadora actual contra els drets humans, incidint especialment en les eines comunicatives que utilitza, l’agenda econòmica que té al darrera…
-
La carte de visite, el format fotogràfic que va revolucionar el comerç dels retrats
Abans de la invenció de la fotografia, si volies fer-te un retrat havies de fer-ho amb altres tecnologies, com la pintura, i tenir, és clar, molts diners per poder pagar una feina tan artesanal. Però a partir de la presentació pública de l’enginy de la fotografia, el 1839, i sobretot de la ideació de la carte de visite per part de André Adolphe Eugène Disdéri, la situació va canviar. La carte de visite es va convertir en el primer format fotogràfic estàndard en paper, un producte comercial estrella que a Barcelona i Catalunya es va començar a popularitzar cap a…
-
EXPOSICIÓ | Objectiu Sabadell. Història de la fotografia 1860-1936
En una època de Tik Toks, Reels i Shorts, resulta molt il·luminador conèixer algunes genealogies dels usos de la fotografia en la societat de masses. I això és precisament ‘Objectiu Sabadell’: una exposició d’història social d’una TIC, la fotografia, que hauria de ser de visita gairebé obligada per a instituts i per a qualsevol persona interessada en la cultura contemporània. És una mostra necessària no només pel tema que tracta, sinó també perquè explica i representa la grandesa i la modèstia d’allò local, tot construint coneixement nou i sòlid quilòmetre zero i defugint el soroll dels grans museus. Es pot…
-
CICLE | Retorn al futur. Converses dos a dos en l’era digital
Des d’El Telèfon Vermell tenim boníssimes notícies! Estrenem Retorn al futur, el nostre particular cicle de conferències-debat on combinem història i actualitat. A cada sessió, dues conferències breus i un diàleg a càrrec d’historiadors, activistes i gent que en sap molt per donar-nos a conèixer un còctel perfecte de fets històrics oblidats i dinàmiques polítiques i socials actuals. El nostre objectiu és que tot es converteixi en acció transformadora i estem convençudes que, per a la subversió, el coneixement històric és tan potent com la imaginació. Comencem amb dues sessions de traca.
-
CICLE | Goebbels & Tik Tok. Dels orígens de la propaganda d’estat a la massacre de Gaza: qui i com es construeix la manipulació informativa
Estrenem Retorn al futur, el cicle de conferències d’El Telèfon Vermell on volem contraposar història i actualitat. I ho fem amb l’historiador José María Perceval i el col·lectiu Proyecto UNA per tractar un dels temes del moment: política, guerra i propaganda. Serà el 13 de desembre a les 19 h a l’Espai Culturista Sendak de Barcelona. Dues conferències breus i un diàleg posterior per conèixer fets històrics oblidats i mecanismes propagandístics actuals.
-
CICLE | Sardà Salvany & HazteOir. De l’integrisme catòlic del segle XIX a la trama ultra digital: objectius i estratègies comunicatives de dos moments històrics
La segona sessió de Retorn al futur, el cicle de conferències d’El Telèfon Vermell on volem contraposar història i actualitat, la dediquem al conservadorisme integrista i els seus objectius econòmics i socials. I ho fem amb l’historiador Eduard Masjuan i l’activista Almudena Rodríguez. Tractarem un altre dels temes del moment: ultradreta, lluites culturals i mitjans. Serà el 20 de desembre a les 19 h a l’Espai Jove La Fontana de Barcelona. Dues noves conferències breus i un diàleg posterior per conèixer fets històrics oblidats i mecanismes propagandístics actuals.
-
El meló dels videoclips
El meló dels videoclips no s’ha acabat d’obrir mai del tot. Son tan efímers, ens agraden tant i hi ha tanta pasta posada, que ningú no s’atreveix a posar-hi la poteta de la crítica anticapitalista. Ni tan sols en espais tecnoequidistants com el CCCB, que podrien fer una exposició d’aquelles on al final l’art i la ciència ho arreglen tot. En aquest article recuperem les nou característiques del videoclip hegemònic que recull Jon E. Illescas al seu llibre ‘La dictadura del videoclip’. El seu objectiu: connectar el contingut cultural generat per l’ecosistema dels videoclips amb la lògica econòmica que té…
-
DOCUMENT | Pla de campanya publicitària per a la formació d’una psicosi instauradora de la Nova Ibèria
La publicitat política o propaganda és transmèdia des dels seus inicis. Neix de manera planificada durant la Primera Guerra Mundial i, amb els anys, s’estén sense contemplacions arreu. L’adopta, per exemple, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, creat en 1936, després del cop d’Estat militar que va desencadenar la Guerra Civil Espanyola. Allí, sota la batuta de Jaume Miravitlles i Pere Català Pic, es va idear un pla publicitari destinat a la “formació d’una psicosi instauradora de la Nova Ibèria”. El resultat? Per començar, un dels documents gràfics d’estratègia publicitària més importants de la història europea.
-
ENTREVISTA | Yago Álvarez: “La premsa econòmica és una eina específica perquè els poderosos generin opinió pública”
La premsa econòmica pot parlar amb aparent tecnicisme i rigor de l’economia financera, del funcionament del mercat i, fins i tot, de les causes de les crisis. Del que no parla gairebé mai és dels culpables —que solen ser els seus propis lectors—, de l’economia productiva real i, encara menys, del sistema econòmic contingent en què es mou: el capitalisme. Yago Álvarez és entrevistat a Mèdia.cat per Alberto Prieto a propòsit del seu llibre ‘Pescar el salmón. Bulos, narrativas y poder en la prensa económica’. Las seva conclusió: la premsa salmó funciona com a autoritat pseudocientífica dels mantres del neoliberalisme.