Articles
-
EXPOSICIÓ | Traços d’Orient: imatges, objectes i cal·ligrafies d’Àsia
L’alfabet llatí, l’escriptura de dalt a baix i d’esquerra a dreta i el llibre tipus codex com a suport bàsic estan tan estesos que semblen universals però, òbviament, no ho són. La Imprenta Municipal – Artes del Libro de Madrid resitua i relativitza la tradició gràfica i cal·ligràfica occidental amb una exposició que mostra diferents cultures visuals i escrites independents de la nostra tradició: la Xina, Corea, el Japó, Birmània, l’Índia, Nepal, Tibet, Aràbia, Turquia i el Magreb. Pot visitar-se fins el 15 d’octubre.
-
MUSEU | Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol
Avui en dia sembla molt senzill captar i reproduir les imatges de la realitat, ja sigui de manera estàtica com en moviment. Però arribar a aconseguir-ho ha estat una inquietud recurrent al llarg de la història de la humanitat. El Museu del Cinema de la ciutat de Girona s’ha focalitzat en la història d’aquest neguit especialitzant-se en les tecnologies de captació i reproducció d’imatges en moviment desenvolupades al llarg de la història sobretot occidental.
-
TESI | El paisatge sonor de la Catalunya medieval (segles VI-XIV)
El patrimoni intangible del passat és difícil de conèixer i investigar. El so i la música en serien bons exemples i precisament aquests han estat l’objecte d’estudi de la magna tesi doctoral de la Laura Castellet. A través de les fonts iconogràfiques, arqueològiques i escrites, aquesta historiadora, musicòloga i divulgadora ha elaborat una obra increiblement curosa i exhaustiva que ens trasllada a la sonoritat d’una porció del mon feudal europeu.
-
EXPOSICIÓ | Espero una postal
Instagram, Facebook, Twitter… les xarxes socials ens donen avui l’espai per enviar missatges híbrids on combinem imatge i text, privacitat i exposició pública. Però hi va haver un temps en què això era inconcebible fins que, el 1865, es va inventar la tarja postal. Una exposició del Museu d’Història de Catalunya indaga en l’origen d’aquest format comunicatiu. La mostra itinera per diferents localitats com Barcelona i Cervera.
-
LLIBRE | La febre dels cromos
A ningú no se li escapa el poder comunicatiu, informatiu i manipulador que té una imatge. I si aquesta imatge és llampant, portable i viral encara té més poder. Amb el cinema, la televisió i els mòbils, les imatges a color (i els missatges que inclouen) s’han reproduït i han circulat de forma massiva per les nostres vides i les nostres ments. Però com ho feien abans? Existeix algun punt intermig entre els quadres a l’oli i l’Instagram?
-
JORNADES | II Jornades DAR. Democràcia, Algoritmes i Resistències
En un moment en què s’està debatent sobre el nou Reglament europeu sobre IA (AI Act) i que el govern espanyol assumeix la presidència rotatòria de la UE, LaFede, Algorights i AlgoRace han organitzat les II Jornades DAR. Democràcia, Algoritmes i Resistències com a espai clau perquè les organitzacions socials articulin les seves demandes per tal de garantir els drets humans en aquesta regulació.
-
EXPOSICIÓ | Hermano Lobo (1972-1976). Un ou dur per al Caudillo
El 13 de maig de 1972, gairebé quatre anys abans de la mort de Franco, en ple tardofranquisme, va veure la llum la revista gràfica de sàtira política ‘Hermano Lobo. Semanario de humor, dentro de lo que cabe’. El primer número va tenir una tirada de 100.000 exemplars i es va exhaurir en un matí. El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València li ha dedicat una exposició monogràfica comissariada per Antonio Laguna Platero i Francesc Andreu Martínez Gallego que itinerarà per diferents poblacions espanyoles començant per Requena.
-
EXPOSICIÓ | Còmic. Somnis i història
El còmic és una de les formes comunicatives contemporànies socialment més transversals. Potser és el seu llenguatge híbrid, textual i visual, el que ha fet que connectés tant amb les capes més populars de la societat com amb l’intel·lectualitat més exquisita. L’exposició Còmic. Somnis i història, organitzada per la Fundació La Caixa, ofereix una panoràmica de la història del còmic a Occident. Al llarg de 2022 i 2023 itinera per diferents franquícies ideològico-culturals del banc: CaixaForum Madrid, Barcelona, Sevilla i València.
-
Gràfica paleolítica: com funcionava i per què es feia la pintura al fresc de les coves
De totes les pràctiques simbòliques del paleolític, els frescos parietals de les coves són potser les més conegudes. Però exactament com i on es feien? Quin contingut tenien? I, el més important, per què servien? Javier Alcolea i Marcos García-Diez responen a aquestes i altres preguntes en dues conferències que, entre d’altres coses, ens descobreixen que són els signes abstractes i no els bisons les figures més presents al conjunt del llegat parietal paleolític.
-
LLIBRE | Per no perdre temps
Qui controla el temps? Com el coneixem i el comuniquem? A Europa durant segles el temps ha estat en mans de l’Església. Però, com en d’altres àmbits, el liberalisme decimonònic van trencar les cotilles d’aquest monopoli i va obrir la caixa de Pandora de l’edició de calendaris i almanacs, un gènere que anava molt més enllà del que avui en dia denota el seu nom. Amadeu Carbó i Norbert Tomàs repassen la història d’aquest tipus de publicacions al llibre Per no perdre temps. Calendaris tradicionals, grans testimonis de la història (Edicions Morera, 2022).
-
Resistència codificada: el còmic!
Des de l’època del tràfic d’esclaus fins a l’actual moviment Black Lives Matter, les comunitats negres han desenvolupat formes innovadores de comunicar-se per tal de lluitar contra l’opressió. Alexis Hancock les revisava en un article que, gràcies a l’empemta de l’Electronic Frontier Foundation, ara és reversionat en forma de còmic de la ma de Chelsea Saunders i The Nib. Presentem en català Resistència codificada: el còmic!.
-
MUSEU | Imprenta Municipal – Artes del Libro
Les administracions, com a bons artefactes polítics i burocràtics, han necessitat comunicar i imprimir ingents quantitats de documentació. Al municipi de Madrid, des de 1853, ho feia un taller que depenia de le beneficència municipal. Aviat es professionalitzà i, el 1934, la Imprenta y Litografía Municipal estrenà instal·lacions: un espectacular edifici a cavall entre el racionalisme i l’art decó que ha reobert les portes com a museu.