, ,

EXPOSICIÓ | Megalitoak. Espais sagrats i referents territorials

Què diu un menhir? I un dolmen? Solem associar el neolític a la invenció de l’agricultura però aquesta etapa de l’evolució de les cultures humanes va molt més allà: reflecteix un canvi radical d’actitud de l’ésser humà, que passa de ser consumidor “passiu” d’allò que li ofereix la natura a productor actiu de coses noves, ja siguin aliments o estructures arquitectòniques. A això últim està dedicada Megalitoak, una exposició que pot visitar-se fins al 4 de febrer a l’Arkeologi Museoa de Bilbao i que, entre d’altres coses, ens explica les funcions comunicatives dels megàlits.

|

Entre el darrer terç del V mil·lenni fins a la fi del I mil·lenni abans de la nostra era, a les muntanyes basques dels Pirineus Occidentals, com en tants d’altres territoris, les dones i els homes que les habitaven van començar a construir dòlmens, cistes, menhirs, cromlecs i túmuls. Aquest tipus de construccions, conegudes en el seu conjunt com a megàlits, són les primeres mostres de produccions arquitectòniques de l’ésser humà i reflecteixen una transformació fonamental en la nostra relació amb el territori, que es veu modificat intencionadament i convertit en paisatge.

L’exposició Megalitoak. Espais sagrats i referents territorials mostra 150 peces arqueològiques provinents dels més de 1.000 monuments d’aquest tipus coneguts a Biscaia, Àlaba, Guipúscoa i Navarra, com el dolmen de l’Alto de la Huesera a Laguardia (Àlaba) o els megàlits d’Aizkorri a Urbía (Guipúscoa). Entre altres elements, s’exposen sis esteles, petites peces d’or i elements ornamentals, com granadures d’os, ivori, coral, cristall de roca o lignit, provinents de les excavacions de dòlmens. La mostra incideix en les funcions dels megàlits, com a llocs d’enterrament, de celebració de rituals i com a referents d’ocupació d’espais, entre d’altres usos.

Un menhir i un dolmen ens diuen, per tant, moltes coses: que un espai ha estat ocupat, que un espai comença o acaba allí o que un espai acull les restes i l’esperit d’éssers estimats. De la mateixa manera que les pràctiques d’explotació agropecuària i forestal van reflectir un canvi de relació amb la natura, les pràctiques arquitectòniques megalítiques van suposar accions d’organització i significació creativa sobre el territori. La relació de l’ésser humà amb la Terra va canviar, doncs, no sols perquè vam començar a transformar-la activament per a produir aliments sinó perquè vam començar a usar-la també activament com a llenguatge i eina de comunicació.

Megalitoak. Espacios sagrados y referentes territoriales
Dates: 26/07/2023-04/02/2024
Lloc: Arkeologi Museoa.
Adreça: Calzada de Mallona, 2 (Bilbao, Espanya; metro: Zazpikaleak).
Preu: 3 €.
Comissariat: Juan Carlos López Quintana, investigador d’Agiri Arkeologia Elkartea; Josean Mujika, professor de prehistòria de la UPV/EHU i director de la càtedra José Miguel Barandiarán; Javier Fernández Eraso, catedràtico de la UPV/EHU.
Organitza: Diputación Foral de Bizcaia.
Web: https://bizkaikoa.bizkaia.eus/detalleContenido.asp?id=6849&t=2 
Nota de premsa: castellà.

L’exposició es complementa amb activitats paral·leles:

  • A partir de l’1 d’octubre: visites guiades a la mostra.
  • Tots els diumenges de novembre: tallers familiars “Entre pedres gegants”, una activitat lúdica i visita a l’exposició per a reflexionar sobre les transformacions del paisatge per l’acció humana.
  • 25 de novembre: Juan Carlos López Quintana, comissari de l’exposició i director de les excavacions arqueològiques de Santimamiñe, oferirà una xerrada sobre el període neolític i els aspectes complementaris existents de Santimamiñe, referent del País Basc i Patrimoni de la Humanitat.

Totes les activitats són gratuïtes i és imprescindible la inscripció prèvia al 944 040 990 o a arkeologimuseoa@bizkaia.eus.

Algunes de les peces exposades a la mostra. Font: Departamento de Euskera, Cultura y Deporte de la Diputación Foral de Bizkaia @BizkaiaKultura.