El Telèfon Vermell
-
PRESENTACIÓ INVESTIGACIÓ | La trama digital ‘ultra’ contra el dret a l’avortament
L’univers digital és escenari de mil batalles culturals moltes de les quals estan perfectament orquestrades. L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius amb Crític i StoryData han realitzat una investigació precisament sobre el dret a l’avortament i la trama digital que la ultradreta ha dut a terme per a demonitzar-lo. Sílvia Aldavert, directora de l’associació, i la periodista Laura Aznar del diari Crític presenten l’estudi a l’associació Ca la Dona de Barcelona.
-
Terror porno: menys #ChatControl i més educació afectiva i sexual
A les llars catalanes i basques ha entrat el terror porno. Un documental que parla de la iniciació en el porno dels infants i adolescents és tema a xats, columnes d’opinió i converses de bar. L’escàndol i el pànic moral estan servits i, per sort, ja tenim plomes de referència que apaivaguen les pors. Però la sexualitat segueix sent política i ara mateix tenim sobre la taula dues mesures antagòniques: el #ChatControl que es decideix a Europa i l’educació afectiva i sexual a les escoles. És una partida entre neoliberalisme ultraconservador o emancipació feminista. I cal començar a jugar-la ja.
-
EXPOSICIÓ | Clima ideal. Cartells d’estiu
L’aliança explosiva entre el format cartell, la il·lustració i la publicitat remunta els seus orígens a la segona meitat del segle XIX. Eren els primers temps del tandem revolució industrial i societat de masses i entreteniment, esperons imprescindibles de la promoció publicitària. I les institucions no se’n van quedar al marge. El Museu Sant Telmo de Sant Sebastià revisa en una exposició les campanyes de promoció turística institucional que, entre 1887 i 1970, van tractar de vendre Sant Sebastià, Guipúscoa i les seves festes amb impactants il·lustracions de gran format.
-
CONGRÉS | Església i escriptura a la península ibèrica: Castella, Aragó i Portugal, segles XIII-XVI
L’Església va ser durant l’Edat Mitjana i Moderna ‘ama i senyora’ de l’escriptura a Europa. Malgrat que molts actors socials civils i de religions no cristianes, des dels notaris fins als nobles, podien conèixer i utilitzar aquesta tecnologia comunicativa, era el poder eclesiàstic qui pràcticament en va monopolitzar l’ensenyament i en va diversificar les aplicacions. L’Església tenia poder polític, judicial, econòmic i espiritual: ¿com va utilitzar l’escriptura per a exercir-los?
-
DIÀLEG | La Nao de China (el Galeón de Manila)
Capitalisme mercantil, colonialisme i cobdícia (valguin les redundàncies) van ser des del segle XV motor de noves rutes de comunicació marítimes, essencials per a l’espoli, el control i el comerç de terres envaïdes pels europeus. L’associació navarresa Pompaelo organitza un prometedor diàleg sobre una d’aquestes rutes: la que des de 1565 realitzava la famosa Nao de China, també coneguda com el Galeón de Manila, per a connectar Espanya, Mèxic i Filipines.
-
EXPOSICIÓ | Megalitoak. Espais sagrats i referents territorials
Què diu un menhir? I un dolmen? Solem associar el neolític a la invenció de l’agricultura però aquesta etapa de l’evolució de les cultures humanes va molt més allà: reflecteix un canvi radical d’actitud de l’ésser humà, que passa de ser consumidor “passiu” d’allò que li ofereix la natura a productor actiu de coses noves, ja siguin aliments o estructures arquitectòniques. A això últim està dedicada Megalitoak, una exposició que pot visitar-se fins al 4 de febrer a l’Arkeologi Museoa de Bilbao i que, entre d’altres coses, ens explica les funcions comunicatives dels megàlits.
-
EXPOSICIÓ | Internet i la perversió de la metàfora oceànica
L’asèpsia sol ser una constant en les exposicions i els seus títols, sempre breus i aparentment neutres. Ben al contrari del que fa ‘Internet i la perversió de la metàfora oceànica’, una exposició que aborda directament com Silicon Valley s’ha apropiat del camp semàntic de l’oceà per a pervertir-lo i fer-lo entrar en la lògica capitalista. Celebrem que una mirada així s’hagi colat en el Museu Marítim de Barcelona. Es pot visitar fins el 19 de novembre.
-
EXPOSICIÓ | Traços d’Orient: imatges, objectes i cal·ligrafies d’Àsia
L’alfabet llatí, l’escriptura de dalt a baix i d’esquerra a dreta i el llibre tipus codex com a suport bàsic estan tan estesos que semblen universals però, òbviament, no ho són. La Imprenta Municipal – Artes del Libro de Madrid resitua i relativitza la tradició gràfica i cal·ligràfica occidental amb una exposició que mostra diferents cultures visuals i escrites independents de la nostra tradició: la Xina, Corea, el Japó, Birmània, l’Índia, Nepal, Tibet, Aràbia, Turquia i el Magreb. Pot visitar-se fins el 15 d’octubre.
-
MUSEU | Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol
Avui en dia sembla molt senzill captar i reproduir les imatges de la realitat, ja sigui de manera estàtica com en moviment. Però arribar a aconseguir-ho ha estat una inquietud recurrent al llarg de la història de la humanitat. El Museu del Cinema de la ciutat de Girona s’ha focalitzat en la història d’aquest neguit especialitzant-se en les tecnologies de captació i reproducció d’imatges en moviment desenvolupades al llarg de la història sobretot occidental.
-
TESI | El paisatge sonor de la Catalunya medieval (segles VI-XIV)
El patrimoni intangible del passat és difícil de conèixer i investigar. El so i la música en serien bons exemples i precisament aquests han estat l’objecte d’estudi de la magna tesi doctoral de la Laura Castellet. A través de les fonts iconogràfiques, arqueològiques i escrites, aquesta historiadora, musicòloga i divulgadora ha elaborat una obra increiblement curosa i exhaustiva que ens trasllada a la sonoritat d’una porció del mon feudal europeu.
-
EXPOSICIÓ | Espero una postal
Instagram, Facebook, Twitter… les xarxes socials ens donen avui l’espai per enviar missatges híbrids on combinem imatge i text, privacitat i exposició pública. Però hi va haver un temps en què això era inconcebible fins que, el 1865, es va inventar la tarja postal. Una exposició del Museu d’Història de Catalunya indaga en l’origen d’aquest format comunicatiu. La mostra itinera per diferents localitats com Barcelona i Cervera.
-
LLIBRE | La febre dels cromos
A ningú no se li escapa el poder comunicatiu, informatiu i manipulador que té una imatge. I si aquesta imatge és llampant, portable i viral encara té més poder. Amb el cinema, la televisió i els mòbils, les imatges a color (i els missatges que inclouen) s’han reproduït i han circulat de forma massiva per les nostres vides i les nostres ments. Però com ho feien abans? Existeix algun punt intermig entre els quadres a l’oli i l’Instagram?