Segle XX
-
CICLE | Retorn al futur. Converses dos a dos en l’era digital
Des d’El Telèfon Vermell tenim boníssimes notícies! Estrenem Retorn al futur, el nostre particular cicle de conferències-debat on combinem història i actualitat. A cada sessió, dues conferències breus i un diàleg a càrrec d’historiadors, activistes i gent que en sap molt per donar-nos a conèixer un còctel perfecte de fets històrics oblidats i dinàmiques polítiques i socials actuals. El nostre objectiu és que tot es converteixi en acció transformadora i estem convençudes que, per a la subversió, el coneixement històric és tan potent com la imaginació. Comencem amb dues sessions de traca.
-
CICLE | Sardà Salvany & HazteOir. De l’integrisme catòlic del segle XIX a la trama ultra digital: objectius i estratègies comunicatives de dos moments històrics
La segona sessió de Retorn al futur, el cicle de conferències d’El Telèfon Vermell on volem contraposar història i actualitat, la dediquem al conservadorisme integrista i els seus objectius econòmics i socials. I ho fem amb l’historiador Eduard Masjuan i l’activista Almudena Rodríguez. Tractarem un altre dels temes del moment: ultradreta, lluites culturals i mitjans. Serà el 20 de desembre a les 19 h a l’Espai Jove La Fontana de Barcelona. Dues noves conferències breus i un diàleg posterior per conèixer fets històrics oblidats i mecanismes propagandístics actuals.
-
El meló dels videoclips
El meló dels videoclips no s’ha acabat d’obrir mai del tot. Son tan efímers, ens agraden tant i hi ha tanta pasta posada, que ningú no s’atreveix a posar-hi la poteta de la crítica anticapitalista. Ni tan sols en espais tecnoequidistants com el CCCB, que podrien fer una exposició d’aquelles on al final l’art i la ciència ho arreglen tot. En aquest article recuperem les nou característiques del videoclip hegemònic que recull Jon E. Illescas al seu llibre ‘La dictadura del videoclip’. El seu objectiu: connectar el contingut cultural generat per l’ecosistema dels videoclips amb la lògica econòmica que té…
-
DOCUMENT | Pla de campanya publicitària per a la formació d’una psicosi instauradora de la Nova Ibèria
La publicitat política o propaganda és transmèdia des dels seus inicis. Neix de manera planificada durant la Primera Guerra Mundial i, amb els anys, s’estén sense contemplacions arreu. L’adopta, per exemple, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, creat en 1936, després del cop d’Estat militar que va desencadenar la Guerra Civil Espanyola. Allí, sota la batuta de Jaume Miravitlles i Pere Català Pic, es va idear un pla publicitari destinat a la “formació d’una psicosi instauradora de la Nova Ibèria”. El resultat? Per començar, un dels documents gràfics d’estratègia publicitària més importants de la història europea.
-
EXPOSICIÓ | Clima ideal. Cartells d’estiu
L’aliança explosiva entre el format cartell, la il·lustració i la publicitat remunta els seus orígens a la segona meitat del segle XIX. Eren els primers temps del tandem revolució industrial i societat de masses i entreteniment, esperons imprescindibles de la promoció publicitària. I les institucions no se’n van quedar al marge. El Museu Sant Telmo de Sant Sebastià revisa en una exposició les campanyes de promoció turística institucional que, entre 1887 i 1970, van tractar de vendre Sant Sebastià, Guipúscoa i les seves festes amb impactants il·lustracions de gran format.
-
MUSEU | Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol
Avui en dia sembla molt senzill captar i reproduir les imatges de la realitat, ja sigui de manera estàtica com en moviment. Però arribar a aconseguir-ho ha estat una inquietud recurrent al llarg de la història de la humanitat. El Museu del Cinema de la ciutat de Girona s’ha focalitzat en la història d’aquest neguit especialitzant-se en les tecnologies de captació i reproducció d’imatges en moviment desenvolupades al llarg de la història sobretot occidental.
-
EXPOSICIÓ | Espero una postal
Instagram, Facebook, Twitter… les xarxes socials ens donen avui l’espai per enviar missatges híbrids on combinem imatge i text, privacitat i exposició pública. Però hi va haver un temps en què això era inconcebible fins que, el 1865, es va inventar la tarja postal. Una exposició del Museu d’Història de Catalunya indaga en l’origen d’aquest format comunicatiu. La mostra itinera per diferents localitats com Barcelona i Cervera.
-
LLIBRE | La febre dels cromos
A ningú no se li escapa el poder comunicatiu, informatiu i manipulador que té una imatge. I si aquesta imatge és llampant, portable i viral encara té més poder. Amb el cinema, la televisió i els mòbils, les imatges a color (i els missatges que inclouen) s’han reproduït i han circulat de forma massiva per les nostres vides i les nostres ments. Però com ho feien abans? Existeix algun punt intermig entre els quadres a l’oli i l’Instagram?
-
EXPOSICIÓ | Hermano Lobo (1972-1976). Un ou dur per al Caudillo
El 13 de maig de 1972, gairebé quatre anys abans de la mort de Franco, en ple tardofranquisme, va veure la llum la revista gràfica de sàtira política ‘Hermano Lobo. Semanario de humor, dentro de lo que cabe’. El primer número va tenir una tirada de 100.000 exemplars i es va exhaurir en un matí. El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València li ha dedicat una exposició monogràfica comissariada per Antonio Laguna Platero i Francesc Andreu Martínez Gallego que itinerarà per diferents poblacions espanyoles començant per Requena.
-
EXPOSICIÓ | Còmic. Somnis i història
El còmic és una de les formes comunicatives contemporànies socialment més transversals. Potser és el seu llenguatge híbrid, textual i visual, el que ha fet que connectés tant amb les capes més populars de la societat com amb l’intel·lectualitat més exquisita. L’exposició Còmic. Somnis i història, organitzada per la Fundació La Caixa, ofereix una panoràmica de la història del còmic a Occident. Al llarg de 2022 i 2023 itinera per diferents franquícies ideològico-culturals del banc: CaixaForum Madrid, Barcelona, Sevilla i València.
-
CONGRÉS | XVIII Congreso de la Asociación de Historiadores de la Comunicación (AsHisCom)
Ja fa anys que la memòria col·lectiva i la memòria històrica formen part del debat mediàtic i cultural. Però qui, com i per què es construeixen? Fundada el 1992, l’Asociación de Historiadores de la Comunicación (AsHisCom) és una de les entitats de referència a la península Ibèrica en l’anàlisi històrica de la comunicació. Els dies 14 i 15 de setembre de 2023 celebra el seu XVIII congrés en què especialistes d’arreu d’Espanya i Portugal es reuneixen un any més per posar en comú les seves recerques més recents. I aquesta edició és dedica monogràficament al making-of de la memòria històrica.
-
LLIBRE | Per no perdre temps
Qui controla el temps? Com el coneixem i el comuniquem? A Europa durant segles el temps ha estat en mans de l’Església. Però, com en d’altres àmbits, el liberalisme decimonònic van trencar les cotilles d’aquest monopoli i va obrir la caixa de Pandora de l’edició de calendaris i almanacs, un gènere que anava molt més enllà del que avui en dia denota el seu nom. Amadeu Carbó i Norbert Tomàs repassen la història d’aquest tipus de publicacions al llibre Per no perdre temps. Calendaris tradicionals, grans testimonis de la història (Edicions Morera, 2022).