Segle XX
-
CICLE | Monopoly & Fortnite. Dels jocs de taula als videojocs: una genealogia de la comunicació política a través del joc
Segurament el joc és una de les formes d’interacció simbòlica i comunicació més antigues de la humanitat. La seva funció pot ser múltiple: divertir-se, ensenyar, aprendre i, per què no, transmetre ideologia. En el marc del cicle Retorn al Futur d’aquesta tardor 2024, proposem una nova sessió centrada en comparar dos formats de joc i la seva vinculació a la comunicació política: els jocs de taula i els videojocs. Serà el proper dimecres 18 de desembre a l’Espai Culturista i comptarem amb dos experts del ‘gaming’ d’ahir i d’avui: Antonio Planells de la Maza, que ens parlarà dels jocs de…
-
CICLE | Canya i Cordill & Spotify. Una història de la industrialització de les cançons: dels fulls volants a l’algoritme
Arriba novembre i reprenem Retorn al futur, el cicle de conferències d’El Telèfon Vermell on volem contraposar història i actualitat. I aquesta vegada ho fem amb la musicòloga Anna Costal i Fornells i l’empresària musical Eneida Fever per conèixer com va ser el procés d’industrialització de les cançons entre els segles XIX i XX. Serà el 27 de novembre a les 19 h a la llibreria Obaga de Barcelona. Dues conferències breus i un diàleg posterior per conèixer i tendir ponts entre dinàmiques socials del passat i del present: els fulls volants i les partitures a la venta a finals…
-
Què fan les Big Tech amb Palestina? Vuit estratègies connivents amb el genocidi
Que un genocidi com el de Palestina estigui perpetrant-se l’any 2024, en plena societat global i digital, obliga a posar el focus en totes les maquinàries comunicatives i informatives del món. ¿Com participen els poders comunicatius i informatius en aquesta massacre? Podríem posar el focus en els mitjans de comunicació tradicionals. A Catalunya i Espanya, sense anar més lluny, van començar posicionant-se al costat del poder i els interessos geopolítics imperialistes però, davant l’evidència i la resposta social en favor de Palestina, han fet un viratge discursiu flagrant. Podríem, també, parlar de la contrainformació generada per la ciutadania o, fins…
-
MUSEU | Museo de la Telecomunicación Vicente Miralles Segarra
La comunicació a distància ha estat un dels grans reptes en la història de la humanitat. Passar informació instantàniament d’una punta a l’altre del món, saltant-se l’espai i guanyant temps, ha estat el nucli del que avui anomenen ‘telecomunicacions’, però que comença amb enginys tan bàsics com els missatges a través de crits o de columnes de fum. València compta des de fa anys amb un museu que conserva molts dels aparells i invents que durant els segles XIX i XX van provocar un salt qualitatiu en les telecomunicacions. És el Museo de la Telecomunicación Vicente Miralles Segarra, un espai…
-
CICLE | Balzac & Netflix. Sèries i fulletons: la febre de les ficcions seriades al segle XIX i a l’era digital
Torna Retorn al futur, el cicle de conferències d’El Telèfon Vermell on volem contraposar història i actualitat. I ho fem amb l’investigador de la literatura Bernat Padró Nieto i l’analista cultural Raúl Minchinela per endinsar-nos en el món de les ficcions seriades impreses i audiovisuals. Serà el 22 de maig a les 19 h a la llibreria Obaga de Barcelona. Dues conferències breus i un diàleg posterior per conèixer i tendir ponts entre dinàmiques socials del passat i del present: Balzac i el món de la literatura impresa seriada nascut a finals del segle XIX, i Netflix i l’univers infinit…
-
CONGRÉS | I Congreso Internacional de Jóvenes Investigadores (AsHisCom)
L’Asociación de Historiadores de la Comunicación (AsHisCom), una de les agrupacions d’investigadors amb més trajectòria a Espanya dins l’àmbit de la història de la comunicació, celebra el seu primer congrés dirigit a joves investigadors. Tindrà lloc els propers 9 i 10 de maig de 2024 a la Universitat de Valladolid. I s’hi parlarà de l’esfera pública i la comunicació a l’Edat Moderna, de la relació entre premsa i conflictivitat a l’Espanya del segle XIX, o de la construcció dels discursos de gènere a través dels mitjans al llarg de la història, entre moltes altres qüestions.
-
EXPOSICIÓ | Per no perdre temps. Calendaris tradicionals, del món rural a la societat industrial
Al segle XIX, els calendaris i almanacs eren un gènere editorial que anava molt més enllà del que avui en dia denota el seu nom. Funcionaven com enciclopèdies, directoris, pronòstics i, evidentment, calendaris. Ara arriba a Súria, a la comarca catalana del Bages, l’exposició itinerant dedicada a aquesta mena de Google de paper que eren els almanacs. Organitzada per Edicions Morera, editora del tradicional Calendari l’Ermità, es podrà visitar fins el 30 de juny de 2024.
-
EXPOSICIÓ | Modeladores de la Idea: dones en la cultura impresa anarquista
El projecte educatiu anarquista es va materialitzar en multiplicitat d’estratègies comunicatives i de formació destinades a educar la classe obrera per a l’emancipació. Amb aquest objectiu, la tasca editorial, de creació, impressió i traducció de tot tipus de textos, va ser ingent i va tenir en les dones un potent motor de transmissió de coneixement. La Fundació Anselmo Lorenzo dedica una exposició monogràfica a les dones en la cultura impresa anarquista. Pot visitar-se a la seu de la fundació a Madrid fins el 26 d’abril de 2024.
-
Que no et colin la IA: com llegir entre línies les notícies sobre intel·ligència artificial
La premsa generalista té una responsabilitat important en com hem construït la idea d’intel·ligència artificial. És la que informa i dona categoria de notícia a moltes qüestions vinculades a la IA i la que popularitza terminologia i enfocaments específics. Però és realment independent a l’hora de parlar d’IA? En sap prou? Acompleix la seva tasca periodística i fiscalitzadora? Mèdia.cat i Lafede han publicat un estudi sobre com els mitjans de comunicació informen sobre la intel·ligència artificial. En aquest article presentem quatre idees clau que es desprenen de l’informe. Entre les sorpreses: la relació entre la precarietat laboral dels periodistes i…
-
VÍDEO | Goebbels & Tik Tok. Dels orígens de la propaganda d’estat a la massacre de Gaza: qui i com es construeix la manipulació informativa
Vídeo de la xerrada Goebbels & Tik Tok, la primera conversa del cicle de conferències Retorn al Futur on contraposem història i actualitat. Aquesta primera sessió està dedicada a les propagandes i, en ella, l’historiador de la comunicació José María Perceval ens introdueix en els orígens de la propaganda d’Estat i el populisme durant la primera meitat del segle XX, i el col·lectiu Proyecto UNA aborda alguns dels usos i estratègies propagandístics més recents que s’han donat en l’univers digital. Dues conferències breus que serveixen per establir un diàleg posterior sobre l’actualitat internacional i analitzar, entre d’altres, la guerra de…
-
VÍDEO | Sardà Salvany & HazteOir. De l’integrisme catòlic del segle XIX a la trama ultra digital: objectius i estratègies comunicatives de dos moments històrics
Vídeo de la xerrada Sardà Salvany & HazteOir, la segona conversa del cicle de conferències Retorn al Futur on contraposem història i actualitat. Aquesta segona sessió està dedicada als fonamentalismes conservadors i, en ella, l’historiador de l’economia i l’anarquisme Eduard Masjuan ens introdueix al conservadorisme catòlic antiliberal de finals del segle XIX i les seves aliances econòmiques i eines comunicatives. Per la seva part, l’Almudena Rodríguez, coordinadora d’incidència política internacional a L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, aborda la trama ultraconservadora actual contra els drets humans, incidint especialment en les eines comunicatives que utilitza, l’agenda econòmica que té al darrera…
-
EXPOSICIÓ | Objectiu Sabadell. Història de la fotografia 1860-1936
En una època de Tik Toks, Reels i Shorts, resulta molt il·luminador conèixer algunes genealogies dels usos de la fotografia en la societat de masses. I això és precisament ‘Objectiu Sabadell’: una exposició d’història social d’una TIC, la fotografia, que hauria de ser de visita gairebé obligada per a instituts i per a qualsevol persona interessada en la cultura contemporània. És una mostra necessària no només pel tema que tracta, sinó també perquè explica i representa la grandesa i la modèstia d’allò local, tot construint coneixement nou i sòlid quilòmetre zero i defugint el soroll dels grans museus. Es pot…