Segle XIX
-
EXPOSICIÓ | Objectiu Sabadell. Història de la fotografia 1860-1936
En una època de Tik Toks, Reels i Shorts, resulta molt il·luminador conèixer algunes genealogies dels usos de la fotografia en la societat de masses. I això és precisament ‘Objectiu Sabadell’: una exposició d’història social d’una TIC, la fotografia, que hauria de ser de visita gairebé obligada per a instituts i per a qualsevol persona interessada en la cultura contemporània. És una mostra necessària no només pel tema que tracta, sinó també perquè explica i representa la grandesa i la modèstia d’allò local, tot construint coneixement nou i sòlid quilòmetre zero i defugint el soroll dels grans museus. Es pot…
-
CICLE | Retorn al futur. Converses dos a dos en l’era digital
Des d’El Telèfon Vermell tenim boníssimes notícies! Estrenem Retorn al futur, el nostre particular cicle de conferències-debat on combinem història i actualitat. A cada sessió, dues conferències breus i un diàleg a càrrec d’historiadors, activistes i gent que en sap molt per donar-nos a conèixer un còctel perfecte de fets històrics oblidats i dinàmiques polítiques i socials actuals. El nostre objectiu és que tot es converteixi en acció transformadora i estem convençudes que, per a la subversió, el coneixement històric és tan potent com la imaginació. Comencem amb dues sessions de traca.
-
CICLE | Sardà Salvany & HazteOir. De l’integrisme catòlic del segle XIX a la trama ultra digital: objectius i estratègies comunicatives de dos moments històrics
La segona sessió de Retorn al futur, el cicle de conferències d’El Telèfon Vermell on volem contraposar història i actualitat, la dediquem al conservadorisme integrista i els seus objectius econòmics i socials. I ho fem amb l’historiador Eduard Masjuan i l’activista Almudena Rodríguez. Tractarem un altre dels temes del moment: ultradreta, lluites culturals i mitjans. Serà el 20 de desembre a les 19 h a l’Espai Jove La Fontana de Barcelona. Dues noves conferències breus i un diàleg posterior per conèixer fets històrics oblidats i mecanismes propagandístics actuals.
-
EXPOSICIÓ | Clima ideal. Cartells d’estiu
L’aliança explosiva entre el format cartell, la il·lustració i la publicitat remunta els seus orígens a la segona meitat del segle XIX. Eren els primers temps del tandem revolució industrial i societat de masses i entreteniment, esperons imprescindibles de la promoció publicitària. I les institucions no se’n van quedar al marge. El Museu Sant Telmo de Sant Sebastià revisa en una exposició les campanyes de promoció turística institucional que, entre 1887 i 1970, van tractar de vendre Sant Sebastià, Guipúscoa i les seves festes amb impactants il·lustracions de gran format.
-
MUSEU | Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol
Avui en dia sembla molt senzill captar i reproduir les imatges de la realitat, ja sigui de manera estàtica com en moviment. Però arribar a aconseguir-ho ha estat una inquietud recurrent al llarg de la història de la humanitat. El Museu del Cinema de la ciutat de Girona s’ha focalitzat en la història d’aquest neguit especialitzant-se en les tecnologies de captació i reproducció d’imatges en moviment desenvolupades al llarg de la història sobretot occidental.
-
EXPOSICIÓ | Espero una postal
Instagram, Facebook, Twitter… les xarxes socials ens donen avui l’espai per enviar missatges híbrids on combinem imatge i text, privacitat i exposició pública. Però hi va haver un temps en què això era inconcebible fins que, el 1865, es va inventar la tarja postal. Una exposició del Museu d’Història de Catalunya indaga en l’origen d’aquest format comunicatiu. La mostra itinera per diferents localitats com Barcelona i Cervera.
-
LLIBRE | La febre dels cromos
A ningú no se li escapa el poder comunicatiu, informatiu i manipulador que té una imatge. I si aquesta imatge és llampant, portable i viral encara té més poder. Amb el cinema, la televisió i els mòbils, les imatges a color (i els missatges que inclouen) s’han reproduït i han circulat de forma massiva per les nostres vides i les nostres ments. Però com ho feien abans? Existeix algun punt intermig entre els quadres a l’oli i l’Instagram?
-
EXPOSICIÓ | Còmic. Somnis i història
El còmic és una de les formes comunicatives contemporànies socialment més transversals. Potser és el seu llenguatge híbrid, textual i visual, el que ha fet que connectés tant amb les capes més populars de la societat com amb l’intel·lectualitat més exquisita. L’exposició Còmic. Somnis i història, organitzada per la Fundació La Caixa, ofereix una panoràmica de la història del còmic a Occident. Al llarg de 2022 i 2023 itinera per diferents franquícies ideològico-culturals del banc: CaixaForum Madrid, Barcelona, Sevilla i València.
-
CONGRÉS | XVIII Congreso de la Asociación de Historiadores de la Comunicación (AsHisCom)
Ja fa anys que la memòria col·lectiva i la memòria històrica formen part del debat mediàtic i cultural. Però qui, com i per què es construeixen? Fundada el 1992, l’Asociación de Historiadores de la Comunicación (AsHisCom) és una de les entitats de referència a la península Ibèrica en l’anàlisi històrica de la comunicació. Els dies 14 i 15 de setembre de 2023 celebra el seu XVIII congrés en què especialistes d’arreu d’Espanya i Portugal es reuneixen un any més per posar en comú les seves recerques més recents. I aquesta edició és dedica monogràficament al making-of de la memòria històrica.
-
LLIBRE | Per no perdre temps
Qui controla el temps? Com el coneixem i el comuniquem? A Europa durant segles el temps ha estat en mans de l’Església. Però, com en d’altres àmbits, el liberalisme decimonònic van trencar les cotilles d’aquest monopoli i va obrir la caixa de Pandora de l’edició de calendaris i almanacs, un gènere que anava molt més enllà del que avui en dia denota el seu nom. Amadeu Carbó i Norbert Tomàs repassen la història d’aquest tipus de publicacions al llibre Per no perdre temps. Calendaris tradicionals, grans testimonis de la història (Edicions Morera, 2022).
-
Resistència codificada: el còmic!
Des de l’època del tràfic d’esclaus fins a l’actual moviment Black Lives Matter, les comunitats negres han desenvolupat formes innovadores de comunicar-se per tal de lluitar contra l’opressió. Alexis Hancock les revisava en un article que, gràcies a l’empemta de l’Electronic Frontier Foundation, ara és reversionat en forma de còmic de la ma de Chelsea Saunders i The Nib. Presentem en català Resistència codificada: el còmic!.
-
Resistència codificada: lluita per la llibertat i comunicació. Una història de la comunitat negra als Estats Units
Ja sigui contra la vigilància biomètrica actual o contra els grillons de l’esclavització, la comunitat negra porta segles desenvolupant formes de resistència destinades a evitar la vigilància. Alexis Hancock, enginyera de projectes de l’Electronic Frontier Foundation, presenta en aquest article una panoràmica històrica de les xarxes i sistemes de codificació i comunicació de la resistència negra als Estats Units.