Destacats
-
CICLE | Retorn al futur. Converses dos a dos en l’era digital
Des d’El Telèfon Vermell tenim boníssimes notícies! Estrenem Retorn al futur, el nostre particular cicle de conferències-debat on combinem història i actualitat. A cada sessió, dues conferències breus i un diàleg a càrrec d’historiadors, activistes i gent que en sap molt per donar-nos a conèixer un còctel perfecte de fets històrics oblidats i dinàmiques polítiques i socials actuals. El nostre objectiu és que tot es converteixi en acció transformadora i estem convençudes que, per a la subversió, el coneixement històric és tan potent com la imaginació. Comencem amb dues sessions de traca.
-
El meló dels videoclips
El meló dels videoclips no s’ha acabat d’obrir mai del tot. Son tan efímers, ens agraden tant i hi ha tanta pasta posada, que ningú no s’atreveix a posar-hi la poteta de la crítica anticapi. Ni tan sols en espais tecnoequidistants com el CCCB, que podrien fer una expo d’aquelles on al final l’art i la ciència ho arreglen tot. En aquest article recuperem les nou característiques del videoclip hegemònic que recull Jon E. Illescas al seu llibre ‘La dictadura del videoclip’. El seu objectiu: connectar el contingut cultural generat per l’ecosistema dels videoclips amb la lògica econòmica que té…
-
DOCUMENT | Pla de campanya publicitària per a la formació d’una psicosi instauradora de la Nova Ibèria
La publicitat política o propaganda és transmèdia des dels seus inicis. Neix de manera planificada durant la Primera Guerra Mundial i, amb els anys, s’estén sense contemplacions arreu. L’adopta, per exemple, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, creat en 1936, després del cop d’Estat militar que va desencadenar la Guerra Civil Espanyola. Allí, sota la batuta de Jaume Miravitlles i Pere Català Pic, es va idear un pla publicitari destinat a la “formació d’una psicosi instauradora de la Nova Ibèria”. El resultat? Per començar, un dels documents gràfics d’estratègia publicitària més importants de la història europea.
-
ENTREVISTA | Yago Álvarez: “La premsa econòmica és una eina específica perquè els poderosos generin opinió pública”
La premsa econòmica pot parlar amb aparent tecnicisme i rigor de l’economia financera, del funcionament del mercat i, fins i tot, de les causes de les crisis. Del que no parla gairebé mai és dels culpables —que solen ser els seus propis lectors—, de l’economia productiva real i, encara menys, del sistema econòmic contingent en què es mou: el capitalisme. Yago Álvarez és entrevistat a Mèdia.cat per Alberto Prieto a propòsit del seu llibre ‘Pescar el salmón. Bulos, narrativas y poder en la prensa económica’. Las seva conclusió: la premsa salmó funciona com a autoritat pseudocientífica dels mantres del neoliberalisme.
-
JORNADES | II Jornades DAR. Democràcia, Algoritmes i Resistències
En un moment en què s’està debatent sobre el nou Reglament europeu sobre IA (AI Act) i que el govern espanyol assumeix la presidència rotatòria de la UE, LaFede, Algorights i AlgoRace han organitzat les II Jornades DAR. Democràcia, Algoritmes i Resistències com a espai clau perquè les organitzacions socials articulin les seves demandes per tal de garantir els drets humans en aquesta regulació.
-
Resistència codificada: lluita per la llibertat i comunicació. Una història de la comunitat negra als Estats Units
Ja sigui contra la vigilància biomètrica actual o contra els grillons de l’esclavització, la comunitat negra porta segles desenvolupant formes de resistència destinades a evitar la vigilància. Alexis Hancock, enginyera de projectes de l’Electronic Frontier Foundation, presenta en aquest article una panoràmica històrica de les xarxes i sistemes de codificació i comunicació de la resistència negra als Estats Units.
-
EXPOSICIÓ | El Diluvio. El gran diari popular de Barcelona i la Segona República
Entre entre 1858 i 1939, en plena eclosió del capitalisme industrial, el liberalisme polític, el moviment obrer i… la premsa impresa, Barcelona va tenir un diari popular de referència: El Diluvio. Republicà, federalista, laic i partidari de la justícia social, es va publicar gairebé sempre en un context políticament hostil a la seva línia editorial a excepció dels anys republicans. Una exposició itinerant ens explica el paper cabdal d’aquest diari.