Espanya
-
PRESENTACIÓ INVESTIGACIÓ | La trama digital ‘ultra’ contra el dret a l’avortament
L’univers digital és escenari de mil batalles culturals moltes de les quals estan perfectament orquestrades. L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius amb Crític i StoryData han realitzat una investigació precisament sobre el dret a l’avortament i la trama digital que la ultradreta ha dut a terme per a demonitzar-lo. Sílvia Aldavert, directora de l’associació, i la periodista Laura Aznar del diari Crític presenten l’estudi a l’associació Ca la Dona de Barcelona.
-
CONGRÉS | Església i escriptura a la península ibèrica: Castella, Aragó i Portugal, segles XIII-XVI
L’Església va ser durant l’Edat Mitjana i Moderna ‘ama i senyora’ de l’escriptura a Europa. Malgrat que molts actors socials civils i de religions no cristianes, des dels notaris fins als nobles, podien conèixer i utilitzar aquesta tecnologia comunicativa, era el poder eclesiàstic qui pràcticament en va monopolitzar l’ensenyament i en va diversificar les aplicacions. L’Església tenia poder polític, judicial, econòmic i espiritual: ¿com va utilitzar l’escriptura per a exercir-los?
-
DIÀLEG | La Nao de China (el Galeón de Manila)
Capitalisme mercantil, colonialisme i cobdícia (valguin les redundàncies) van ser des del segle XV motor de noves rutes de comunicació marítimes, essencials per a l’espoli, el control i el comerç de terres envaïdes pels europeus. L’associació navarresa Pompaelo organitza un prometedor diàleg sobre una d’aquestes rutes: la que des de 1565 realitzava la famosa Nao de China, també coneguda com el Galeón de Manila, per a connectar Espanya, Mèxic i Filipines.
-
LLIBRE | La febre dels cromos
A ningú no se li escapa el poder comunicatiu, informatiu i manipulador que té una imatge. I si aquesta imatge és llampant, portable i viral encara té més poder. Amb el cinema, la televisió i els mòbils, les imatges a color (i els missatges que inclouen) s’han reproduït i han circulat de forma massiva per les nostres vides i les nostres ments. Però com ho feien abans? Existeix algun punt intermig entre els quadres a l’oli i l’Instagram?
-
EXPOSICIÓ | Hermano Lobo (1972-1976). Un ou dur per al Caudillo
El 13 de maig de 1972, gairebé quatre anys abans de la mort de Franco, en ple tardofranquisme, va veure la llum la revista gràfica de sàtira política ‘Hermano Lobo. Semanario de humor, dentro de lo que cabe’. El primer número va tenir una tirada de 100.000 exemplars i es va exhaurir en un matí. El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València li ha dedicat una exposició monogràfica comissariada per Antonio Laguna Platero i Francesc Andreu Martínez Gallego que itinerarà per diferents poblacions espanyoles començant per Requena.
-
CONGRÉS | XVIII Congreso de la Asociación de Historiadores de la Comunicación (AsHisCom)
Ja fa anys que la memòria col·lectiva i la memòria històrica formen part del debat mediàtic i cultural. Però qui, com i per què es construeixen? Fundada el 1992, l’Asociación de Historiadores de la Comunicación (AsHisCom) és una de les entitats de referència a la península Ibèrica en l’anàlisi històrica de la comunicació. Els dies 14 i 15 de setembre de 2023 celebra el seu XVIII congrés en què especialistes d’arreu d’Espanya i Portugal es reuneixen un any més per posar en comú les seves recerques més recents. I aquesta edició és dedica monogràficament al making-of de la memòria històrica.
-
LLIBRE | Per no perdre temps
Qui controla el temps? Com el coneixem i el comuniquem? A Europa durant segles el temps ha estat en mans de l’Església. Però, com en d’altres àmbits, el liberalisme decimonònic van trencar les cotilles d’aquest monopoli i va obrir la caixa de Pandora de l’edició de calendaris i almanacs, un gènere que anava molt més enllà del que avui en dia denota el seu nom. Amadeu Carbó i Norbert Tomàs repassen la història d’aquest tipus de publicacions al llibre Per no perdre temps. Calendaris tradicionals, grans testimonis de la història (Edicions Morera, 2022).
-
MUSEU | Imprenta Municipal – Artes del Libro
Les administracions, com a bons artefactes polítics i burocràtics, han necessitat comunicar i imprimir ingents quantitats de documentació. Al municipi de Madrid, des de 1853, ho feia un taller que depenia de le beneficència municipal. Aviat es professionalitzà i, el 1934, la Imprenta y Litografía Municipal estrenà instal·lacions: un espectacular edifici a cavall entre el racionalisme i l’art decó que ha reobert les portes com a museu.
-
Comunicació multimèdia en els anys de la Primera Restauració i la Segona República espanyoles
Igual que amb la revolució audiovisual o l’actual revolució digital, a l’Espanya de la Primera Restauració borbònica i la Segona República, projectes polítics de tots colors van aprofitar l’eclosió de la premsa impresa i dels nous mitjans per realitzar la seva tasca comunicativa. El context català va fer aportacions que van de la sàtira gràfica reaccionària de la revista D.I.C. fins a la visió multimèdia del moviment anarquista.
-
EXPOSICIÓ | L’art del cartell a Barcelona
L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva una col·lecció de gairebé 8.000 cartells, el més antic dels quals data de 1860. Ara n’exposa una selecció que traça l’evolució estètica i funcional del cartellisme municipal al llarg del segle XX. A la mostra s’hi poden veure obres de Francesc Galí, Josep Artigas i Peret, entre molts altres dissenyadors i artistes.
-
PRESENTACIÓ INFORME | AlgoRace a Sevilla: Una introducción a la IA y la discriminación algorítmica para movimientos sociales
El col·lectiu antiracista AlgoRace, que lluita pels drets digitals de les persones racialitzades, continua la seva gira de presentació de l’informe que ha realitzat sobre datificació governamental i racisme. La propera trobada és a Sevilla el proper 4 de març.
-
SEMINARI | I Seminari d’Història, Periodisme i Política (HPiP). Noves aportacions sobre el periodisme català de la II República
La Universitat Pompeu Fabra de Barcelona inaugura un seminari dedicat a la història del periodisme i les seves relacions amb la política. La primera edició tindrà lloc el 24 de febrer de 2023 i se centrarà en la premsa catalana de la Segona República.