Era digital
-
Què és allò que ha canviat a Meta i què podem fer-hi
La defensa de la llibertat d’expressió ha estat el cavall de Troia argumental perquè Mark Zuckerberg li obri les portes de bat a bat als discursos de l’odi i contraris als drets humans. L’ultraliberalisme discursiu l’aplicarà a les seves xarxes socials que, malgrat ser de propietat privada, tenen un ús públic incommensurable i, per tant, conseqüències igualment incommensurables. En aquest article, Marta G. Franco resumeix magistralment els sistemes de moderació de Meta, les raons del gir trumpista de Zuckerberg i, finalment, algunes possibles solucions perquè tots puguem sortir de la dictadura dels tech-bros de Silicon Valley i d’aquesta deriva digital…
-
Què fan les Big Tech amb Palestina? Vuit estratègies connivents amb el genocidi
Que un genocidi com el de Palestina estigui perpetrant-se l’any 2024, en plena societat global i digital, obliga a posar el focus en totes les maquinàries comunicatives i informatives del món. ¿Com participen els poders comunicatius i informatius en aquesta massacre? Podríem posar el focus en els mitjans de comunicació tradicionals. A Catalunya i Espanya, sense anar més lluny, van començar posicionant-se al costat del poder i els interessos geopolítics imperialistes però, davant l’evidència i la resposta social en favor de Palestina, han fet un viratge discursiu flagrant. Podríem, també, parlar de la contrainformació generada per la ciutadania o, fins…
-
La geopolítica dels ‘papers’: coneixement lliure contra la milionària indústria de les revistes acadèmiques
La ciència viu una nova edat d’or. Gràcies a la seva recent aliança amb les tecnologies digitals, sembla que vagi a resoldre tots els problemes del món. Per fer-ho compta amb una dinàmica de funcionament bàsica —agregar nous coneixements sobre els vells— i un format comunicatiu crucial que centralitza tota l’activitat productiva: l’article científic. Però les publicacions acadèmiques no sols serveixen per a comunicar formalment el nou coneixement generat i fer avançar a la ciència, sinó que són també una indústria milionària i desconeguda fora de la universitat. Les editorials científiques no paguen els seus autors i al mateix temps…
-
Que no et colin la IA: com llegir entre línies les notícies sobre intel·ligència artificial
La premsa generalista té una responsabilitat important en com hem construït la idea d’intel·ligència artificial. És la que informa i dona categoria de notícia a moltes qüestions vinculades a la IA i la que popularitza terminologia i enfocaments específics. Però és realment independent a l’hora de parlar d’IA? En sap prou? Acompleix la seva tasca periodística i fiscalitzadora? Mèdia.cat i Lafede han publicat un estudi sobre com els mitjans de comunicació informen sobre la intel·ligència artificial. En aquest article presentem quatre idees clau que es desprenen de l’informe. Entre les sorpreses: la relació entre la precarietat laboral dels periodistes i…
-
El meló dels videoclips
El meló dels videoclips no s’ha acabat d’obrir mai del tot. Son tan efímers, ens agraden tant i hi ha tanta pasta posada, que ningú no s’atreveix a posar-hi la poteta de la crítica anticapitalista. Ni tan sols en espais tecnoequidistants com el CCCB, que podrien fer una exposició d’aquelles on al final l’art i la ciència ho arreglen tot. En aquest article recuperem les nou característiques del videoclip hegemònic que recull Jon E. Illescas al seu llibre ‘La dictadura del videoclip’. El seu objectiu: connectar el contingut cultural generat per l’ecosistema dels videoclips amb la lògica econòmica que té…
-
ENTREVISTA | Yago Álvarez: “La premsa econòmica és una eina específica perquè els poderosos generin opinió pública”
La premsa econòmica pot parlar amb aparent tecnicisme i rigor de l’economia financera, del funcionament del mercat i, fins i tot, de les causes de les crisis. Del que no parla gairebé mai és dels culpables —que solen ser els seus propis lectors—, de l’economia productiva real i, encara menys, del sistema econòmic contingent en què es mou: el capitalisme. Yago Álvarez és entrevistat a Mèdia.cat per Alberto Prieto a propòsit del seu llibre ‘Pescar el salmón. Bulos, narrativas y poder en la prensa económica’. Las seva conclusió: la premsa salmó funciona com a autoritat pseudocientífica dels mantres del neoliberalisme.
-
Organitzacions socials internacionals denuncien la incitació a l’odi contra els palestins de les xarxes socials en hebreu i insten a les empreses tecnològiques a respectar els drets digitals dels palestins
El genocidi de l’Estat d’Israel contra el poble palestí és també una guerra de propaganda i les grans empreses tecnològiques tenen responsabilitats: The Arab Center for Social Media Advancement va documentar entre el 7 i l’11 d’octubre 19.000 tuits violents en hebreu, que incloïen, entre altres, incitació a l’odi i racisme contra els palestins. El col·lectiu 7amleh i gairebé un centenar d’entitats més li exigeixen a les tecnològiques que prenguin mesures urgents contra els discursos d’incitació a l’odi i a la violència contra els palestins que s’estan donant en l’àmbit digital, principalment en hebreu.
-
Terror porno: menys #ChatControl i més educació afectiva i sexual
A les llars catalanes i basques ha entrat el terror porno. Un documental que parla de la iniciació en el porno dels infants i adolescents és tema a xats, columnes d’opinió i converses de bar. L’escàndol i el pànic moral estan servits i, per sort, ja tenim plomes de referència que apaivaguen les pors. Però la sexualitat segueix sent política i ara mateix tenim sobre la taula dues mesures antagòniques: el #ChatControl que es decideix a Europa i l’educació afectiva i sexual a les escoles. És una partida entre neoliberalisme ultraconservador o emancipació feminista. I cal començar a jugar-la ja.
-
JORNADES | II Jornades DAR. Democràcia, Algoritmes i Resistències
En un moment en què s’està debatent sobre el nou Reglament europeu sobre IA (AI Act) i que el govern espanyol assumeix la presidència rotatòria de la UE, LaFede, Algorights i AlgoRace han organitzat les II Jornades DAR. Democràcia, Algoritmes i Resistències com a espai clau perquè les organitzacions socials articulin les seves demandes per tal de garantir els drets humans en aquesta regulació.