Articles
-
JORNADES | Fonograma 2023. Setmana de la música creada a Catalunya
La indústria musical ha decidit reflexionar sobre si mateixa i ha decidit fer-ho a partir del fonograma: l’objecte principal de l’enregistrament que empaqueta la música en producte mercantil i es converteix en punt de partida d’una activitat econòmica que mou xifres milionàries. Si reconeixes que part de la teva educació sentimental i política ha estat configurada per la música que escoltes, has de saber que gairebé tot neix en el format enregistrat. Del 16 al 18 de novembre de 2023 Barcelona acull la segona edició de les jornades Fonograma, on es parlarà de IA, propietat intel·lectual, radiofòrmula o llengües minoritàries.
-
Organitzacions socials internacionals denuncien la incitació a l’odi contra els palestins de les xarxes socials en hebreu i insten a les empreses tecnològiques a respectar els drets digitals dels palestins
El genocidi de l’Estat d’Israel contra el poble palestí és també una guerra de propaganda i les grans empreses tecnològiques tenen responsabilitats: The Arab Center for Social Media Advancement va documentar entre el 7 i l’11 d’octubre 19.000 tuits violents en hebreu, que incloïen, entre altres, incitació a l’odi i racisme contra els palestins. El col·lectiu 7amleh i gairebé un centenar d’entitats més li exigeixen a les tecnològiques que prenguin mesures urgents contra els discursos d’incitació a l’odi i a la violència contra els palestins que s’estan donant en l’àmbit digital, principalment en hebreu.
-
CONVERSA | Silvia Ferrara i Javier Velaza. La història del món en nou inscripcions
Biblioteques de Barcelona organitza, en el marc del Kosmopolis 2023, un diàleg al voltant del llibre ‘La gran invención. Una historia del mundo en nueve escrituras misteriosas’ (Anagrama, 2022) de la professora de Filologia Micènica de la Universitat de Bolonya i especialista en història de l’escriptura, Silvia Ferrara. A la conversa hi participaran l’autora i Javier Velaza, catedràtic de Filologia Llatina de la Universitat de Barcelona.
-
PRESENTACIÓ INVESTIGACIÓ | La trama digital ‘ultra’ contra el dret a l’avortament
L’univers digital és escenari de mil batalles culturals moltes de les quals estan perfectament orquestrades. L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius amb Crític i StoryData han realitzat una investigació precisament sobre el dret a l’avortament i la trama digital que la ultradreta ha dut a terme per a demonitzar-lo. Sílvia Aldavert, directora de l’associació, i la periodista Laura Aznar del diari Crític presenten l’estudi a l’associació Ca la Dona de Barcelona.
-
Terror porno: menys #ChatControl i més educació afectiva i sexual
A les llars catalanes i basques ha entrat el terror porno. Un documental que parla de la iniciació en el porno dels infants i adolescents és tema a xats, columnes d’opinió i converses de bar. L’escàndol i el pànic moral estan servits i, per sort, ja tenim plomes de referència que apaivaguen les pors. Però la sexualitat segueix sent política i ara mateix tenim sobre la taula dues mesures antagòniques: el #ChatControl que es decideix a Europa i l’educació afectiva i sexual a les escoles. És una partida entre neoliberalisme ultraconservador o emancipació feminista. I cal començar a jugar-la ja.
-
Troben una nova llengua indoeuropea fins ara desconeguda
Un mateix sistema d’escriptura pot servir per traslladar a grafies idiomes diferents, és clar. Però quan aquest sistema és un dels primers sistemes d’escriptura de la humanitat les llengües que pot representar se’ns escapen. A les excavacions d’Hattusa, actual Boğazkale i antiga capital de l’Imperi Hitita, s’han trobat prop de 30.000 tauletes d’argila amb una escriptura (el cuneïforme) i quatre llengües (hitita, luvià, palaic i hattic). Però el recent descobriment d’un nou idioma desconegut se suma ara a la llista. El text, actualment en estudi, és encara en gran part incomprensible.
-
EXPOSICIÓ | Clima ideal. Cartells d’estiu
L’aliança explosiva entre el format cartell, la il·lustració i la publicitat remunta els seus orígens a la segona meitat del segle XIX. Eren els primers temps del tandem revolució industrial i societat de masses i entreteniment, esperons imprescindibles de la promoció publicitària. I les institucions no se’n van quedar al marge. El Museu Sant Telmo de Sant Sebastià revisa en una exposició les campanyes de promoció turística institucional que, entre 1887 i 1970, van tractar de vendre Sant Sebastià, Guipúscoa i les seves festes amb impactants il·lustracions de gran format.
-
Són les mans ‘mutilades’ de la cova de Gargas la primera llengua de signes?
Les mans siluetejades de les coves paleolítiques han estat objecte de diferents hipòtesis interpretatives. Moltes de les empremtes de mans semblen a més mutilades la qual cosa ha dut a tota mena de teories. Investigadors espanyols defensen que les mans amb falta de dits que apareixen a Gargas i a altres coves de fa uns 27.000 anys no reflecteixen amputacions rituals, sinó que podrien ser la primera representació d’un codi de gestos. Si això fos cert, estaríem davant la primera llengua de signes coneguda i… la primera escriptura.
-
CONGRÉS | Església i escriptura a la península ibèrica: Castella, Aragó i Portugal, segles XIII-XVI
L’Església va ser durant l’Edat Mitjana i Moderna ‘ama i senyora’ de l’escriptura a Europa. Malgrat que molts actors socials civils i de religions no cristianes, des dels notaris fins als nobles, podien conèixer i utilitzar aquesta tecnologia comunicativa, era el poder eclesiàstic qui pràcticament en va monopolitzar l’ensenyament i en va diversificar les aplicacions. L’Església tenia poder polític, judicial, econòmic i espiritual: ¿com va utilitzar l’escriptura per a exercir-los?
-
DIÀLEG | La Nao de China (el Galeón de Manila)
Capitalisme mercantil, colonialisme i cobdícia (valguin les redundàncies) van ser des del segle XV motor de noves rutes de comunicació marítimes, essencials per a l’espoli, el control i el comerç de terres envaïdes pels europeus. L’associació navarresa Pompaelo organitza un prometedor diàleg sobre una d’aquestes rutes: la que des de 1565 realitzava la famosa Nao de China, també coneguda com el Galeón de Manila, per a connectar Espanya, Mèxic i Filipines.
-
EXPOSICIÓ | Megalitoak. Espais sagrats i referents territorials
Què diu un menhir? I un dolmen? Solem associar el neolític a la invenció de l’agricultura però aquesta etapa de l’evolució de les cultures humanes va molt més allà: reflecteix un canvi radical d’actitud de l’ésser humà, que passa de ser consumidor “passiu” d’allò que li ofereix la natura a productor actiu de coses noves, ja siguin aliments o estructures arquitectòniques. A això últim està dedicada Megalitoak, una exposició que pot visitar-se fins al 4 de febrer a l’Arkeologi Museoa de Bilbao i que, entre d’altres coses, ens explica les funcions comunicatives dels megàlits.
-
EXPOSICIÓ | Internet i la perversió de la metàfora oceànica
L’asèpsia sol ser una constant en les exposicions i els seus títols, sempre breus i aparentment neutres. Ben al contrari del que fa ‘Internet i la perversió de la metàfora oceànica’, una exposició que aborda directament com Silicon Valley s’ha apropiat del camp semàntic de l’oceà per a pervertir-lo i fer-lo entrar en la lògica capitalista. Celebrem que una mirada així s’hagi colat en el Museu Marítim de Barcelona. Es pot visitar fins el 19 de novembre.