Cultures
-
CICLE | Monopoly & Fortnite. Dels jocs de taula als videojocs: una genealogia de la comunicació política a través del joc
Segurament el joc és una de les formes d’interacció simbòlica i comunicació més antigues de la humanitat. La seva funció pot ser múltiple: divertir-se, ensenyar, aprendre i, per què no, transmetre ideologia. En el marc del cicle Retorn al Futur d’aquesta tardor 2024, proposem una nova sessió centrada en comparar dos formats de joc i la seva vinculació a la comunicació política: els jocs de taula i els videojocs. Serà el proper dimecres 18 de desembre a l’Espai Culturista i comptarem amb dos experts del ‘gaming’ d’ahir i d’avui: Antonio Planells de la Maza, que ens parlarà dels jocs de…
-
CICLE | Canya i Cordill & Spotify. Una història de la industrialització de les cançons: dels fulls volants a l’algoritme
Arriba novembre i reprenem Retorn al futur, el cicle de conferències d’El Telèfon Vermell on volem contraposar història i actualitat. I aquesta vegada ho fem amb la musicòloga Anna Costal i Fornells i l’empresària musical Eneida Fever per conèixer com va ser el procés d’industrialització de les cançons entre els segles XIX i XX. Serà el 27 de novembre a les 19 h a la llibreria Obaga de Barcelona. Dues conferències breus i un diàleg posterior per conèixer i tendir ponts entre dinàmiques socials del passat i del present: els fulls volants i les partitures a la venta a finals…
-
MUSEU | Museu dos Transportes e Comunicações
Hi va haver una època en què les duanes eren el centre neuràlgic de l’intercanvi de mercaderies, persones i idees de les grans ciutats portuàries del món. També eren centre real i simbòlic de les polítiques econòmiques d’Estats en construcció. I eren, finalment, nodes veritablement capdavanters en la gestió i el control de dades i informació a través d’una sofisticada burocràcia. La duana “nova” de la ciutat portuguesa de Porto, que s’inaugurà el 1869, n’és un exemple paradigmàtic. A la dècada de 1990, l’edifici històric de l’Alfândega Nova do Porto va ser recuperat per acollir el Museu dos Transportes e…
-
CICLE | Balzac & Netflix. Sèries i fulletons: la febre de les ficcions seriades al segle XIX i a l’era digital
Torna Retorn al futur, el cicle de conferències d’El Telèfon Vermell on volem contraposar història i actualitat. I ho fem amb l’investigador de la literatura Bernat Padró Nieto i l’analista cultural Raúl Minchinela per endinsar-nos en el món de les ficcions seriades impreses i audiovisuals. Serà el 22 de maig a les 19 h a la llibreria Obaga de Barcelona. Dues conferències breus i un diàleg posterior per conèixer i tendir ponts entre dinàmiques socials del passat i del present: Balzac i el món de la literatura impresa seriada nascut a finals del segle XIX, i Netflix i l’univers infinit…
-
CONGRÉS | I Congreso Internacional de Jóvenes Investigadores (AsHisCom)
L’Asociación de Historiadores de la Comunicación (AsHisCom), una de les agrupacions d’investigadors amb més trajectòria a Espanya dins l’àmbit de la història de la comunicació, celebra el seu primer congrés dirigit a joves investigadors. Tindrà lloc els propers 9 i 10 de maig de 2024 a la Universitat de Valladolid. I s’hi parlarà de l’esfera pública i la comunicació a l’Edat Moderna, de la relació entre premsa i conflictivitat a l’Espanya del segle XIX, o de la construcció dels discursos de gènere a través dels mitjans al llarg de la història, entre moltes altres qüestions.
-
EXPOSICIÓ | Per no perdre temps. Calendaris tradicionals, del món rural a la societat industrial
Al segle XIX, els calendaris i almanacs eren un gènere editorial que anava molt més enllà del que avui en dia denota el seu nom. Funcionaven com enciclopèdies, directoris, pronòstics i, evidentment, calendaris. Ara arriba a Súria, a la comarca catalana del Bages, l’exposició itinerant dedicada a aquesta mena de Google de paper que eren els almanacs. Organitzada per Edicions Morera, editora del tradicional Calendari l’Ermità, es podrà visitar fins el 30 de juny de 2024.
-
La geopolítica dels ‘papers’: coneixement lliure contra la milionària indústria de les revistes acadèmiques
La ciència viu una nova edat d’or. Gràcies a la seva recent aliança amb les tecnologies digitals, sembla que vagi a resoldre tots els problemes del món. Per fer-ho compta amb una dinàmica de funcionament bàsica —agregar nous coneixements sobre els vells— i un format comunicatiu crucial que centralitza tota l’activitat productiva: l’article científic. Però les publicacions acadèmiques no sols serveixen per a comunicar formalment el nou coneixement generat i fer avançar a la ciència, sinó que són també una indústria milionària i desconeguda fora de la universitat. Les editorials científiques no paguen els seus autors i al mateix temps…
-
JORNADES | Música i poesia a la Corona d’Aragó (segles XIII-XV)
Més enllà de l’oci i l’entreteniment, la música representa un dimensió de la història de la humanitat que no sempre és prou valorada. Però entendre la complexitat política, social i cultural de qualsevol època passa també per considerar com un eix fonamental la música i la seva importància social i pública. A l’edat mitjana europea, per exemple, la poesia, el cant i la dansa eren activitats que es difonien sobretot en l’àmbit cortesà, promogudes per la noblesa i la reialesa. Entre el 17 i 19 d’abril de 2024 la Universitat de Barcelona acull les jornades ‘Música i poesia a la…
-
La carte de visite, el format fotogràfic que va revolucionar el comerç dels retrats
Abans de la invenció de la fotografia, si volies fer-te un retrat havies de fer-ho amb altres tecnologies, com la pintura, i tenir, és clar, molts diners per poder pagar una feina tan artesanal. Però a partir de la presentació pública de l’enginy de la fotografia, el 1839, i sobretot de la ideació de la carte de visite per part de André Adolphe Eugène Disdéri, la situació va canviar. La carte de visite es va convertir en el primer format fotogràfic estàndard en paper, un producte comercial estrella que a Barcelona i Catalunya es va començar a popularitzar cap a…
-
EXPOSICIÓ | Objectiu Sabadell. Història de la fotografia 1860-1936
En una època de Tik Toks, Reels i Shorts, resulta molt il·luminador conèixer algunes genealogies dels usos de la fotografia en la societat de masses. I això és precisament ‘Objectiu Sabadell’: una exposició d’història social d’una TIC, la fotografia, que hauria de ser de visita gairebé obligada per a instituts i per a qualsevol persona interessada en la cultura contemporània. És una mostra necessària no només pel tema que tracta, sinó també perquè explica i representa la grandesa i la modèstia d’allò local, tot construint coneixement nou i sòlid quilòmetre zero i defugint el soroll dels grans museus. Es pot…
-
El meló dels videoclips
El meló dels videoclips no s’ha acabat d’obrir mai del tot. Son tan efímers, ens agraden tant i hi ha tanta pasta posada, que ningú no s’atreveix a posar-hi la poteta de la crítica anticapitalista. Ni tan sols en espais tecnoequidistants com el CCCB, que podrien fer una exposició d’aquelles on al final l’art i la ciència ho arreglen tot. En aquest article recuperem les nou característiques del videoclip hegemònic que recull Jon E. Illescas al seu llibre ‘La dictadura del videoclip’. El seu objectiu: connectar el contingut cultural generat per l’ecosistema dels videoclips amb la lògica econòmica que té…
-
JORNADES | Fonograma 2023. Setmana de la música creada a Catalunya
La indústria musical ha decidit reflexionar sobre si mateixa i ha decidit fer-ho a partir del fonograma: l’objecte principal de l’enregistrament que empaqueta la música en producte mercantil i es converteix en punt de partida d’una activitat econòmica que mou xifres milionàries. Si reconeixes que part de la teva educació sentimental i política ha estat configurada per la música que escoltes, has de saber que gairebé tot neix en el format enregistrat. Del 16 al 18 de novembre de 2023 Barcelona acull la segona edició de les jornades Fonograma, on es parlarà de IA, propietat intel·lectual, radiofòrmula o llengües minoritàries.