Recomanacions
-
EXPOSICIÓ | Traços d’Orient: imatges, objectes i cal·ligrafies d’Àsia
L’alfabet llatí, l’escriptura de dalt a baix i d’esquerra a dreta i el llibre tipus codex com a suport bàsic estan tan estesos que semblen universals però, òbviament, no ho són. La Imprenta Municipal – Artes del Libro de Madrid resitua i relativitza la tradició gràfica i cal·ligràfica occidental amb una exposició que mostra diferents cultures visuals i escrites independents de la nostra tradició: la Xina, Corea, el Japó, Birmània, l’Índia, Nepal, Tibet, Aràbia, Turquia i el Magreb. Pot visitar-se fins el 15 d’octubre.
-
TESI | El paisatge sonor de la Catalunya medieval (segles VI-XIV)
El patrimoni intangible del passat és difícil de conèixer i investigar. El so i la música en serien bons exemples i precisament aquests han estat l’objecte d’estudi de la magna tesi doctoral de la Laura Castellet. A través de les fonts iconogràfiques, arqueològiques i escrites, aquesta historiadora, musicòloga i divulgadora ha elaborat una obra increiblement curosa i exhaustiva que ens trasllada a la sonoritat d’una porció del mon feudal europeu.
-
EXPOSICIÓ | Espero una postal
Instagram, Facebook, Twitter… les xarxes socials ens donen avui l’espai per enviar missatges híbrids on combinem imatge i text, privacitat i exposició pública. Però hi va haver un temps en què això era inconcebible fins que, el 1865, es va inventar la tarja postal. Una exposició del Museu d’Història de Catalunya indaga en l’origen d’aquest format comunicatiu. La mostra itinera per diferents localitats com Barcelona i Cervera.
-
LLIBRE | La febre dels cromos
A ningú no se li escapa el poder comunicatiu, informatiu i manipulador que té una imatge. I si aquesta imatge és llampant, portable i viral encara té més poder. Amb el cinema, la televisió i els mòbils, les imatges a color (i els missatges que inclouen) s’han reproduït i han circulat de forma massiva per les nostres vides i les nostres ments. Però com ho feien abans? Existeix algun punt intermig entre els quadres a l’oli i l’Instagram?
-
JORNADES | II Jornades DAR. Democràcia, Algoritmes i Resistències
En un moment en què s’està debatent sobre el nou Reglament europeu sobre IA (AI Act) i que el govern espanyol assumeix la presidència rotatòria de la UE, LaFede, Algorights i AlgoRace han organitzat les II Jornades DAR. Democràcia, Algoritmes i Resistències com a espai clau perquè les organitzacions socials articulin les seves demandes per tal de garantir els drets humans en aquesta regulació.
-
EXPOSICIÓ | Hermano Lobo (1972-1976). Un ou dur per al Caudillo
El 13 de maig de 1972, gairebé quatre anys abans de la mort de Franco, en ple tardofranquisme, va veure la llum la revista gràfica de sàtira política ‘Hermano Lobo. Semanario de humor, dentro de lo que cabe’. El primer número va tenir una tirada de 100.000 exemplars i es va exhaurir en un matí. El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València li ha dedicat una exposició monogràfica comissariada per Antonio Laguna Platero i Francesc Andreu Martínez Gallego que itinerarà per diferents poblacions espanyoles començant per Requena.
-
![FÒRUM | III Foro Iberoamericano Comunicar [en] la Historia. La enseñanza universitaria de la historia de la comunicación social](https://eltelefonvermell.net/wp-content/uploads/2023/06/forum-iii-iberoamerica-comunicar-en-la-historia-h.png)
FÒRUM | III Foro Iberoamericano Comunicar [en] la Historia. La enseñanza universitaria de la historia de la comunicación social
La història de la comunicació social és una especialitat històrica força invisibilitzada i normalment disgregada en departaments de facultats de Periodisme. Alguns dels seus especialistes, però, han habilitat espais d’intercanvi de recerca i reflexió com el Foro Iberoamericano Comunicar [en] la Historia. Els dies 21 i 22 de juny de 2023 celebren online la seva tercera edició dedicada a l’ensenyament universitari de la història de la comunicació social.
-
EXPOSICIÓ | Còmic. Somnis i història
El còmic és una de les formes comunicatives contemporànies socialment més transversals. Potser és el seu llenguatge híbrid, textual i visual, el que ha fet que connectés tant amb les capes més populars de la societat com amb l’intel·lectualitat més exquisita. L’exposició Còmic. Somnis i història, organitzada per la Fundació La Caixa, ofereix una panoràmica de la història del còmic a Occident. Al llarg de 2022 i 2023 itinera per diferents franquícies ideològico-culturals del banc: CaixaForum Madrid, Barcelona, Sevilla i València.
-
CONGRÉS | XVIII Congreso de la Asociación de Historiadores de la Comunicación (AsHisCom)
Ja fa anys que la memòria col·lectiva i la memòria històrica formen part del debat mediàtic i cultural. Però qui, com i per què es construeixen? Fundada el 1992, l’Asociación de Historiadores de la Comunicación (AsHisCom) és una de les entitats de referència a la península Ibèrica en l’anàlisi històrica de la comunicació. Els dies 14 i 15 de setembre de 2023 celebra el seu XVIII congrés en què especialistes d’arreu d’Espanya i Portugal es reuneixen un any més per posar en comú les seves recerques més recents. I aquesta edició és dedica monogràficament al making-of de la memòria històrica.
-
LLIBRE | Per no perdre temps
Qui controla el temps? Com el coneixem i el comuniquem? A Europa durant segles el temps ha estat en mans de l’Església. Però, com en d’altres àmbits, el liberalisme decimonònic van trencar les cotilles d’aquest monopoli i va obrir la caixa de Pandora de l’edició de calendaris i almanacs, un gènere que anava molt més enllà del que avui en dia denota el seu nom. Amadeu Carbó i Norbert Tomàs repassen la història d’aquest tipus de publicacions al llibre Per no perdre temps. Calendaris tradicionals, grans testimonis de la història (Edicions Morera, 2022).
-
EXPOSICIÓ | L’art del cartell a Barcelona
L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva una col·lecció de gairebé 8.000 cartells, el més antic dels quals data de 1860. Ara n’exposa una selecció que traça l’evolució estètica i funcional del cartellisme municipal al llarg del segle XX. A la mostra s’hi poden veure obres de Francesc Galí, Josep Artigas i Peret, entre molts altres dissenyadors i artistes.
-
EXPOSICIÓ | Bruce Conner. Llum de la foscor
El videoclip, un dels formats comunicatius més ubics i trascendentals de la contemporaneïtat, té diferents antecedents i Bruce Conner és considerat un dels seus pares. La Fundació Antoni Tàpies de Barcelona revisa part de l’obra audiovisual experimental de l’artista estatunidenc.