Recomanacions

  • CICLE | Sardà Salvany & HazteOir. De l’integrisme catòlic del segle XIX a la trama ultra digital: objectius i estratègies comunicatives de dos moments històrics

    CICLE | Sardà Salvany & HazteOir. De l’integrisme catòlic del segle XIX a la trama ultra digital: objectius i estratègies comunicatives de dos moments històrics

    La segona sessió de Retorn al futur, el cicle de conferències d’El Telèfon Vermell on volem contraposar història i actualitat, la dediquem al conservadorisme integrista i els seus objectius econòmics i socials. I ho fem amb l’historiador Eduard Masjuan i l’activista Almudena Rodríguez. Tractarem un altre dels temes del moment: ultradreta, lluites culturals i mitjans. Serà el 20 de desembre a les 19 h a l’Espai Jove La Fontana de Barcelona. Dues noves conferències breus i un diàleg posterior per conèixer fets històrics oblidats i mecanismes propagandístics actuals.

  • JORNADES |  Fonograma 2023. Setmana de la música creada a Catalunya

    JORNADES | Fonograma 2023. Setmana de la música creada a Catalunya

    La indústria musical ha decidit reflexionar sobre si mateixa i ha decidit fer-ho a partir del fonograma: l’objecte principal de l’enregistrament que empaqueta la música en producte mercantil i es converteix en punt de partida d’una activitat econòmica que mou xifres milionàries. Si reconeixes que part de la teva educació sentimental i política ha estat configurada per la música que escoltes, has de saber que gairebé tot neix en el format enregistrat. Del 16 al 18 de novembre de 2023 Barcelona acull la segona edició de les jornades Fonograma, on es parlarà de IA, propietat intel·lectual, radiofòrmula o llengües minoritàries.

  • CONVERSA | Silvia Ferrara i Javier Velaza. La història del món en nou inscripcions

    CONVERSA | Silvia Ferrara i Javier Velaza. La història del món en nou inscripcions

    Biblioteques de Barcelona organitza, en el marc del Kosmopolis 2023, un diàleg al voltant del llibre ‘La gran invención. Una historia del mundo en nueve escrituras misteriosas’ (Anagrama, 2022) de la professora de Filologia Micènica de la Universitat de Bolonya i especialista en història de l’escriptura, Silvia Ferrara. A la conversa hi participaran l’autora i Javier Velaza, catedràtic de Filologia Llatina de la Universitat de Barcelona.

  • PRESENTACIÓ INVESTIGACIÓ | La trama digital ‘ultra’ contra el dret a l’avortament

    PRESENTACIÓ INVESTIGACIÓ | La trama digital ‘ultra’ contra el dret a l’avortament

    L’univers digital és escenari de mil batalles culturals moltes de les quals estan perfectament orquestrades. L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius amb Crític i StoryData han realitzat una investigació precisament sobre el dret a l’avortament i la trama digital que la ultradreta ha dut a terme per a demonitzar-lo. Sílvia Aldavert, directora de l’associació, i la periodista Laura Aznar del diari Crític presenten l’estudi a l’associació Ca la Dona de Barcelona.

  • EXPOSICIÓ | Clima ideal. Cartells d’estiu

    EXPOSICIÓ | Clima ideal. Cartells d’estiu

    L’aliança explosiva entre el format cartell, la il·lustració i la publicitat remunta els seus orígens a la segona meitat del segle XIX. Eren els primers temps del tandem revolució industrial i societat de masses i entreteniment, esperons imprescindibles de la promoció publicitària. I les institucions no se’n van quedar al marge. El Museu Sant Telmo de Sant Sebastià revisa en una exposició les campanyes de promoció turística institucional que, entre 1887 i 1970, van tractar de vendre Sant Sebastià, Guipúscoa i les seves festes amb impactants il·lustracions de gran format.

  • CONGRÉS | Església i escriptura a la península ibèrica: Castella, Aragó i Portugal, segles XIII-XVI

    CONGRÉS | Església i escriptura a la península ibèrica: Castella, Aragó i Portugal, segles XIII-XVI

    L’Església va ser durant l’Edat Mitjana i Moderna ‘ama i senyora’ de l’escriptura a Europa. Malgrat que molts actors socials civils i de religions no cristianes, des dels notaris fins als nobles, podien conèixer i utilitzar aquesta tecnologia comunicativa, era el poder eclesiàstic qui pràcticament en va monopolitzar l’ensenyament i en va diversificar les aplicacions. L’Església tenia poder polític, judicial, econòmic i espiritual: ¿com va utilitzar l’escriptura per a exercir-los?

  • DIÀLEG | La Nao de China (el Galeón de Manila)

    DIÀLEG | La Nao de China (el Galeón de Manila)

    Capitalisme mercantil, colonialisme i cobdícia (valguin les redundàncies) van ser des del segle XV motor de noves rutes de comunicació marítimes, essencials per a l’espoli, el control i el comerç de terres envaïdes pels europeus. L’associació navarresa Pompaelo organitza un prometedor diàleg sobre una d’aquestes rutes: la que des de 1565 realitzava la famosa Nao de China, també coneguda com el Galeón de Manila, per a connectar Espanya, Mèxic i Filipines.

  • EXPOSICIÓ | Megalitoak. Espais sagrats i referents territorials

    EXPOSICIÓ | Megalitoak. Espais sagrats i referents territorials

    Què diu un menhir? I un dolmen? Solem associar el neolític a la invenció de l’agricultura però aquesta etapa de l’evolució de les cultures humanes va molt més allà: reflecteix un canvi radical d’actitud de l’ésser humà, que passa de ser consumidor “passiu” d’allò que li ofereix la natura a productor actiu de coses noves, ja siguin aliments o estructures arquitectòniques. A això últim està dedicada Megalitoak, una exposició que pot visitar-se fins al 4 de febrer a l’Arkeologi Museoa de Bilbao i que, entre d’altres coses, ens explica les funcions comunicatives dels megàlits.

  • EXPOSICIÓ | Internet i la perversió de la metàfora oceànica

    EXPOSICIÓ | Internet i la perversió de la metàfora oceànica

    L’asèpsia sol ser una constant en les exposicions i els seus títols, sempre breus i aparentment neutres. Ben al contrari del que fa ‘Internet i la perversió de la metàfora oceànica’, una exposició que aborda directament com Silicon Valley s’ha apropiat del camp semàntic de l’oceà per a pervertir-lo i fer-lo entrar en la lògica capitalista. Celebrem que una mirada així s’hagi colat en el Museu Marítim de Barcelona. Es pot visitar fins el 19 de novembre.

  • EXPOSICIÓ | Traços d’Orient: imatges, objectes i cal·ligrafies d’Àsia

    EXPOSICIÓ | Traços d’Orient: imatges, objectes i cal·ligrafies d’Àsia

    L’alfabet llatí, l’escriptura de dalt a baix i d’esquerra a dreta i el llibre tipus codex com a suport bàsic estan tan estesos que semblen universals però, òbviament, no ho són. La Imprenta Municipal – Artes del Libro de Madrid resitua i relativitza la tradició gràfica i cal·ligràfica occidental amb una exposició que mostra diferents cultures visuals i escrites independents de la nostra tradició: la Xina, Corea, el Japó, Birmània, l’Índia, Nepal, Tibet, Aràbia, Turquia i el Magreb. Pot visitar-se fins el 15 d’octubre.

  • TESI | El paisatge sonor de la Catalunya medieval (segles VI-XIV)

    TESI | El paisatge sonor de la Catalunya medieval (segles VI-XIV)

    El patrimoni intangible del passat és difícil de conèixer i investigar. El so i la música en serien bons exemples i precisament aquests han estat l’objecte d’estudi de la magna tesi doctoral de la Laura Castellet. A través de les fonts iconogràfiques, arqueològiques i escrites, aquesta historiadora, musicòloga i divulgadora ha elaborat una obra increiblement curosa i exhaustiva que ens trasllada a la sonoritat d’una porció del mon feudal europeu.

  • EXPOSICIÓ | Espero una postal

    EXPOSICIÓ | Espero una postal

    Instagram, Facebook, Twitter… les xarxes socials ens donen avui l’espai per enviar missatges híbrids on combinem imatge i text, privacitat i exposició pública. Però hi va haver un temps en què això era inconcebible fins que, el 1865, es va inventar la tarja postal. Una exposició del Museu d’Història de Catalunya indaga en l’origen d’aquest format comunicatiu. La mostra itinera per diferents localitats com Barcelona i Cervera.