Sistemes de notació i codificació
-
CONVERSA | Silvia Ferrara i Javier Velaza. La història del món en nou inscripcions
Biblioteques de Barcelona organitza, en el marc del Kosmopolis 2023, un diàleg al voltant del llibre ‘La gran invención. Una historia del mundo en nueve escrituras misteriosas’ (Anagrama, 2022) de la professora de Filologia Micènica de la Universitat de Bolonya i especialista en història de l’escriptura, Silvia Ferrara. A la conversa hi participaran l’autora i Javier Velaza, catedràtic de Filologia Llatina de la Universitat de Barcelona.
-
Troben una nova llengua indoeuropea fins ara desconeguda
Un mateix sistema d’escriptura pot servir per traslladar a grafies idiomes diferents, és clar. Però quan aquest sistema és un dels primers sistemes d’escriptura de la humanitat les llengües que pot representar se’ns escapen. A les excavacions d’Hattusa, actual Boğazkale i antiga capital de l’Imperi Hitita, s’han trobat prop de 30.000 tauletes d’argila amb una escriptura (el cuneïforme) i quatre llengües (hitita, luvià, palaic i hattic). Però el recent descobriment d’un nou idioma desconegut se suma ara a la llista. El text, actualment en estudi, és encara en gran part incomprensible.
-
Són les mans ‘mutilades’ de la cova de Gargas la primera llengua de signes?
Les mans siluetejades de les coves paleolítiques han estat objecte de diferents hipòtesis interpretatives. Moltes de les empremtes de mans semblen a més mutilades la qual cosa ha dut a tota mena de teories. Investigadors espanyols defensen que les mans amb falta de dits que apareixen a Gargas i a altres coves de fa uns 27.000 anys no reflecteixen amputacions rituals, sinó que podrien ser la primera representació d’un codi de gestos. Si això fos cert, estaríem davant la primera llengua de signes coneguda i… la primera escriptura.
-
Gràfica paleolítica: com funcionava i per què es feia la pintura al fresc de les coves
De totes les pràctiques simbòliques del paleolític, els frescos parietals de les coves són potser les més conegudes. Però exactament com i on es feien? Quin contingut tenien? I, el més important, per què servien? Javier Alcolea i Marcos García-Diez responen a aquestes i altres preguntes en dues conferències que, entre d’altres coses, ens descobreixen que són els signes abstractes i no els bisons les figures més presents al conjunt del llegat parietal paleolític.