L’Església va ser durant l’Edat Mitjana i Moderna ‘ama i senyora’ de l’escriptura a Europa. Malgrat que molts actors socials civils i de religions no cristianes, des dels notaris fins als nobles, podien conèixer i utilitzar aquesta tecnologia comunicativa, era el poder eclesiàstic qui pràcticament en va monopolitzar l’ensenyament i en va diversificar les aplicacions. L’Església tenia poder polític, judicial, econòmic i espiritual: ¿com va utilitzar l’escriptura per a exercir-los?