Segle XVI
-
CONGRÉS | I Congreso Internacional de Jóvenes Investigadores (AsHisCom)
L’Asociación de Historiadores de la Comunicación (AsHisCom), una de les agrupacions d’investigadors amb més trajectòria a Espanya dins l’àmbit de la història de la comunicació, celebra el seu primer congrés dirigit a joves investigadors. Tindrà lloc els propers 9 i 10 de maig de 2024 a la Universitat de Valladolid. I s’hi parlarà de l’esfera pública i la comunicació a l’Edat Moderna, de la relació entre premsa i conflictivitat a l’Espanya del segle XIX, o de la construcció dels discursos de gènere a través dels mitjans al llarg de la història, entre moltes altres qüestions.
-
Mapes de fugida amagats en pentinats: el moviment d’alliberament palenquer a la Colòmbia dels segles XVII i XVIII
“Mi señora la española se quedó muy confundida al oír que mis peinados prepararon nuestra huida. Pero escúcheme una cosa que le quiero comentá: que el peinado borreguito también sirvió para escapar.” Les dones esclavitzades pels espanyols al Virregnat de Nova Granada van desenvolupar diferents sistemes de contrainformació per fugir i alliberar-se dels amos. Un d’ells van ser els pentinats que representaven camins, muntanyes i l’orografia del territori per guiar la fugida. La geògrafa Katty Samira Valencia Segura ha elaborat un inventari dels pentinats ancestrals que recorden aquest període de la història de Colòmbia als segles XVII i XVIII a…
-
CONGRÉS | Església i escriptura a la península ibèrica: Castella, Aragó i Portugal, segles XIII-XVI
L’Església va ser durant l’Edat Mitjana i Moderna ‘ama i senyora’ de l’escriptura a Europa. Malgrat que molts actors socials civils i de religions no cristianes, des dels notaris fins als nobles, podien conèixer i utilitzar aquesta tecnologia comunicativa, era el poder eclesiàstic qui pràcticament en va monopolitzar l’ensenyament i en va diversificar les aplicacions. L’Església tenia poder polític, judicial, econòmic i espiritual: ¿com va utilitzar l’escriptura per a exercir-los?
-
DIÀLEG | La Nao de China (el Galeón de Manila)
Capitalisme mercantil, colonialisme i cobdícia (valguin les redundàncies) van ser des del segle XV motor de noves rutes de comunicació marítimes, essencials per a l’espoli, el control i el comerç de terres envaïdes pels europeus. L’associació navarresa Pompaelo organitza un prometedor diàleg sobre una d’aquestes rutes: la que des de 1565 realitzava la famosa Nao de China, també coneguda com el Galeón de Manila, per a connectar Espanya, Mèxic i Filipines.