Segle XIV
-
JORNADES | Música i poesia a la Corona d’Aragó (segles XIII-XV)
Més enllà de l’oci i l’entreteniment, la música representa un dimensió de la història de la humanitat que no sempre és prou valorada. Però entendre la complexitat política, social i cultural de qualsevol època passa també per considerar com un eix fonamental la música i la seva importància social i pública. A l’edat mitjana europea, per exemple, la poesia, el cant i la dansa eren activitats que es difonien sobretot en l’àmbit cortesà, promogudes per la noblesa i la reialesa. Entre el 17 i 19 d’abril de 2024 la Universitat de Barcelona acull les jornades ‘Música i poesia a la…
-
EXPOSICIÓ | El mirall perdut. Jueus i conversos a l’edat mitjana
L’Espanya baixmedieval va anar estenent el cristianisme com a religió única en una societat que, tanmateix, era plurireligiosa. Poders polítics i econòmics agitaven els vasos comunicants entre Estat, identitat i espiritualitat i van acabar imposant una societat espiritualment uniforme. Els hispans jueus van ser un dels col·lectius més afectats: assenyalats, perseguits, assassinats, forçats a la conversió, a l’exili i deshumanitzats. Quin paper va jugar la comunicació visual en tot això? Com es va utilitzar l’art medieval per fer propaganda antisemita? Del 23 de febrer al 26 de maig de 2024 es pot visitar al MNAC l’exposició ‘El mirall perdut’ que…
-
CONGRÉS | Església i escriptura a la península ibèrica: Castella, Aragó i Portugal, segles XIII-XVI
L’Església va ser durant l’Edat Mitjana i Moderna ‘ama i senyora’ de l’escriptura a Europa. Malgrat que molts actors socials civils i de religions no cristianes, des dels notaris fins als nobles, podien conèixer i utilitzar aquesta tecnologia comunicativa, era el poder eclesiàstic qui pràcticament en va monopolitzar l’ensenyament i en va diversificar les aplicacions. L’Església tenia poder polític, judicial, econòmic i espiritual: ¿com va utilitzar l’escriptura per a exercir-los?
-
TESI | El paisatge sonor de la Catalunya medieval (segles VI-XIV)
El patrimoni intangible del passat és difícil de conèixer i investigar. El so i la música en serien bons exemples i precisament aquests han estat l’objecte d’estudi de la magna tesi doctoral de la Laura Castellet. A través de les fonts iconogràfiques, arqueològiques i escrites, aquesta historiadora, musicòloga i divulgadora ha elaborat una obra increiblement curosa i exhaustiva que ens trasllada a la sonoritat d’una porció del mon feudal europeu.