El Telèfon Vermell
-
MUSEU | Museu dos Transportes e Comunicações
Hi va haver una època en què les duanes eren el centre neuràlgic de l’intercanvi de mercaderies, persones i idees de les grans ciutats portuàries del món. També eren centre real i simbòlic de les polítiques econòmiques d’Estats en construcció. I eren, finalment, nodes veritablement capdavanters en la gestió i el control de dades i informació a través d’una sofisticada burocràcia. La duana “nova” de la ciutat portuguesa de Porto, que s’inaugurà el 1869, n’és un exemple paradigmàtic. A la dècada de 1990, l’edifici històric de l’Alfândega Nova do Porto va ser recuperat per acollir el Museu dos Transportes e…
-
Què fan les Big Tech amb Palestina? Vuit estratègies connivents amb el genocidi
Que un genocidi com el de Palestina estigui perpetrant-se l’any 2024, en plena societat global i digital, obliga a posar el focus en totes les maquinàries comunicatives i informatives del món. ¿Com participen els poders comunicatius i informatius en aquesta massacre? Podríem posar el focus en els mitjans de comunicació tradicionals. A Catalunya i Espanya, sense anar més lluny, van començar posicionant-se al costat del poder i els interessos geopolítics imperialistes però, davant l’evidència i la resposta social en favor de Palestina, han fet un viratge discursiu flagrant. Podríem, també, parlar de la contrainformació generada per la ciutadania o, fins…
-
JORNADA | Aturem les guerres. Jornada antimilitarista i solidària amb Palestina
En el que portem de segle, el planeta ha viscut prop de 400 conflictes bèl·lics amb tota la destrucció que suposen (morts, ferits, traumatitzats, desplaçats forçosos, destrucció ecològica i tot tipus d’abusos i vulneracions dels drets humans fonamentals…). Aquestes guerres han estat també un gran negoci i un sistema de promoció personal pels que s’han aprofitat d’elles. Des d’El Telèfon Vermell ens sumem a Aturem les Guerres, la Jornada Antimilitarista i Solidària amb Palestina que se celebrarà el dissabte 29 de juny de 2024 a la plaça del Diamant del barri de Gràcia de Barcelona. A Gràcia volem mantenir la…
-
CICLE | Balzac & Netflix. Sèries i fulletons: la febre de les ficcions seriades al segle XIX i a l’era digital
Torna Retorn al futur, el cicle de conferències d’El Telèfon Vermell on volem contraposar història i actualitat. I ho fem amb l’investigador de la literatura Bernat Padró Nieto i l’analista cultural Raúl Minchinela per endinsar-nos en el món de les ficcions seriades impreses i audiovisuals. Serà el 22 de maig a les 19 h a la llibreria Obaga de Barcelona. Dues conferències breus i un diàleg posterior per conèixer i tendir ponts entre dinàmiques socials del passat i del present: Balzac i el món de la literatura impresa seriada nascut a finals del segle XIX, i Netflix i l’univers infinit…
-
Sojourner Truth, inventora del ‘personal branding’ fotogràfic al servei de la lluita antiesclavista
En l’era turbocapitalista actual, el ‘personal branding’ o marca personal s’ha convertit en una estratègia essencial dels professionals individuals (i individualistes) de molts mercats. Una sola persona pot esdevenir una màquina de facturar a través de la seva imatge i dels seus coneixements particulars i, de fet, la imatge personal és segurament el primer que busquem a internet quan volem saber res de qualsevol persona. Però el ‘personal branding’ pot tenir també arrels emancipadores i de lluites col·lectives. És el cas de l’ús que en va fer la Sojourner Truth, qui, en ple segle XIX, va aprofitar el boom de…
-
EXPOSICIÓ | Per no perdre temps. Calendaris tradicionals, del món rural a la societat industrial
Al segle XIX, els calendaris i almanacs eren un gènere editorial que anava molt més enllà del que avui en dia denota el seu nom. Funcionaven com enciclopèdies, directoris, pronòstics i, evidentment, calendaris. Ara arriba a Súria, a la comarca catalana del Bages, l’exposició itinerant dedicada a aquesta mena de Google de paper que eren els almanacs. Organitzada per Edicions Morera, editora del tradicional Calendari l’Ermità, es podrà visitar fins el 30 de juny de 2024.
-
EXPOSICIÓ | Modeladores de la Idea: dones en la cultura impresa anarquista
El projecte educatiu anarquista es va materialitzar en multiplicitat d’estratègies comunicatives i de formació destinades a educar la classe obrera per a l’emancipació. Amb aquest objectiu, la tasca editorial, de creació, impressió i traducció de tot tipus de textos, va ser ingent i va tenir en les dones un potent motor de transmissió de coneixement. La Fundació Anselmo Lorenzo dedica una exposició monogràfica a les dones en la cultura impresa anarquista. Pot visitar-se a la seu de la fundació a Madrid fins el 26 d’abril de 2024.
-
Mapes de fugida amagats en pentinats: el moviment d’alliberament palenquer a la Colòmbia dels segles XVII i XVIII
“Mi señora la española se quedó muy confundida al oír que mis peinados prepararon nuestra huida. Pero escúcheme una cosa que le quiero comentá: que el peinado borreguito también sirvió para escapar.” Les dones esclavitzades pels espanyols al Virregnat de Nova Granada van desenvolupar diferents sistemes de contrainformació per fugir i alliberar-se dels amos. Un d’ells van ser els pentinats que representaven camins, muntanyes i l’orografia del territori per guiar la fugida. La geògrafa Katty Samira Valencia Segura ha elaborat un inventari dels pentinats ancestrals que recorden aquest període de la història de Colòmbia als segles XVII i XVIII a…
-
JORNADES | Música i poesia a la Corona d’Aragó (segles XIII-XV)
Més enllà de l’oci i l’entreteniment, la música representa un dimensió de la història de la humanitat que no sempre és prou valorada. Però entendre la complexitat política, social i cultural de qualsevol època passa també per considerar com un eix fonamental la música i la seva importància social i pública. A l’edat mitjana europea, per exemple, la poesia, el cant i la dansa eren activitats que es difonien sobretot en l’àmbit cortesà, promogudes per la noblesa i la reialesa. Entre el 17 i 19 d’abril de 2024 la Universitat de Barcelona acull les jornades ‘Música i poesia a la…
-
EXPOSICIÓ | El mirall perdut. Jueus i conversos a l’edat mitjana
L’Espanya baixmedieval va anar estenent el cristianisme com a religió única en una societat que, tanmateix, era plurireligiosa. Poders polítics i econòmics agitaven els vasos comunicants entre Estat, identitat i espiritualitat i van acabar imposant una societat espiritualment uniforme. Els hispans jueus van ser un dels col·lectius més afectats: assenyalats, perseguits, assassinats, forçats a la conversió, a l’exili i deshumanitzats. Quin paper va jugar la comunicació visual en tot això? Com es va utilitzar l’art medieval per fer propaganda antisemita? Del 23 de febrer al 26 de maig de 2024 es pot visitar al MNAC l’exposició ‘El mirall perdut’ que…