Segle XX
-
Resistència codificada: el còmic!
Des de l’època del tràfic d’esclaus fins a l’actual moviment Black Lives Matter, les comunitats negres han desenvolupat formes innovadores de comunicar-se per tal de lluitar contra l’opressió. Alexis Hancock les revisava en un article que, gràcies a l’empemta de l’Electronic Frontier Foundation, ara és reversionat en forma de còmic de la ma de Chelsea Saunders i The Nib. Presentem en català Resistència codificada: el còmic!.
-
MUSEU | Imprenta Municipal – Artes del Libro
Les administracions, com a bons artefactes polítics i burocràtics, han necessitat comunicar i imprimir ingents quantitats de documentació. Al municipi de Madrid, des de 1853, ho feia un taller que depenia de le beneficència municipal. Aviat es professionalitzà i, el 1934, la Imprenta y Litografía Municipal estrenà instal·lacions: un espectacular edifici a cavall entre el racionalisme i l’art decó que ha reobert les portes com a museu.
-
Resistència codificada: lluita per la llibertat i comunicació. Una història de la comunitat negra als Estats Units
Ja sigui contra la vigilància biomètrica actual o contra els grillons de l’esclavització, la comunitat negra porta segles desenvolupant formes de resistència destinades a evitar la vigilància. Alexis Hancock, enginyera de projectes de l’Electronic Frontier Foundation, presenta en aquest article una panoràmica històrica de les xarxes i sistemes de codificació i comunicació de la resistència negra als Estats Units.
-
Comunicació multimèdia en els anys de la Primera Restauració i la Segona República espanyoles
Igual que amb la revolució audiovisual o l’actual revolució digital, a l’Espanya de la Primera Restauració borbònica i la Segona República, projectes polítics de tots colors van aprofitar l’eclosió de la premsa impresa i dels nous mitjans per realitzar la seva tasca comunicativa. El context català va fer aportacions que van de la sàtira gràfica reaccionària de la revista D.I.C. fins a la visió multimèdia del moviment anarquista.
-
EXPOSICIÓ | L’art del cartell a Barcelona
L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva una col·lecció de gairebé 8.000 cartells, el més antic dels quals data de 1860. Ara n’exposa una selecció que traça l’evolució estètica i funcional del cartellisme municipal al llarg del segle XX. A la mostra s’hi poden veure obres de Francesc Galí, Josep Artigas i Peret, entre molts altres dissenyadors i artistes.
-
EXPOSICIÓ | Bruce Conner. Llum de la foscor
El videoclip, un dels formats comunicatius més ubics i trascendentals de la contemporaneïtat, té diferents antecedents i Bruce Conner és considerat un dels seus pares. La Fundació Antoni Tàpies de Barcelona revisa part de l’obra audiovisual experimental de l’artista estatunidenc.
-
EXPOSICIÓ | El Diluvio. El gran diari popular de Barcelona i la Segona República
Entre entre 1858 i 1939, en plena eclosió del capitalisme industrial, el liberalisme polític, el moviment obrer i… la premsa impresa, Barcelona va tenir un diari popular de referència: El Diluvio. Republicà, federalista, laic i partidari de la justícia social, es va publicar gairebé sempre en un context políticament hostil a la seva línia editorial a excepció dels anys republicans. Una exposició itinerant ens explica el paper cabdal d’aquest diari.
-
PRESENTACIÓ INFORME | AlgoRace a Sevilla: Una introducción a la IA y la discriminación algorítmica para movimientos sociales
El col·lectiu antiracista AlgoRace, que lluita pels drets digitals de les persones racialitzades, continua la seva gira de presentació de l’informe que ha realitzat sobre datificació governamental i racisme. La propera trobada és a Sevilla el proper 4 de març.
-
SEMINARI | I Seminari d’Història, Periodisme i Política (HPiP). Noves aportacions sobre el periodisme català de la II República
La Universitat Pompeu Fabra de Barcelona inaugura un seminari dedicat a la història del periodisme i les seves relacions amb la política. La primera edició tindrà lloc el 24 de febrer de 2023 i se centrarà en la premsa catalana de la Segona República.
-
JORNADES | La comunicación del pasado: medios de comunicación, activismo y políticas de memoria en Andalucía
Qui construeix la imatge que tenim sobre el passat recent? Qui modela la nostra memòria històrica? Els historiadors, els docents, els activistes, els mitjans, els polítics? El Centro de Iniciativas Culturales de la Universitat de Sevilla acull aquest febrer unes jornades sobre memòria històrica i seus agents mediadors.