Catalunya
-
LLIBRE | Per no perdre temps
Qui controla el temps? Com el coneixem i el comuniquem? A Europa durant segles el temps ha estat en mans de l’Església. Però, com en d’altres àmbits, el liberalisme decimonònic van trencar les cotilles d’aquest monopoli i va obrir la caixa de Pandora de l’edició de calendaris i almanacs, un gènere que anava molt més enllà del que avui en dia denota el seu nom. Amadeu Carbó i Norbert Tomàs repassen la història d’aquest tipus de publicacions al llibre Per no perdre temps. Calendaris tradicionals, grans testimonis de la història (Edicions Morera, 2022).
-
Comunicació multimèdia en els anys de la Primera Restauració i la Segona República espanyoles
Igual que amb la revolució audiovisual o l’actual revolució digital, a l’Espanya de la Primera Restauració borbònica i la Segona República, projectes polítics de tots colors van aprofitar l’eclosió de la premsa impresa i dels nous mitjans per realitzar la seva tasca comunicativa. El context català va fer aportacions que van de la sàtira gràfica reaccionària de la revista D.I.C. fins a la visió multimèdia del moviment anarquista.
-
EXPOSICIÓ | El Diluvio. El gran diari popular de Barcelona i la Segona República
Entre entre 1858 i 1939, en plena eclosió del capitalisme industrial, el liberalisme polític, el moviment obrer i… la premsa impresa, Barcelona va tenir un diari popular de referència: El Diluvio. Republicà, federalista, laic i partidari de la justícia social, es va publicar gairebé sempre en un context políticament hostil a la seva línia editorial a excepció dels anys republicans. Una exposició itinerant ens explica el paper cabdal d’aquest diari.