Al segle XVII, el riu Magdalena, via fluvial que desemboca prop de Cartagena de Indias i que pertanyia al Virregnat de Nova Granada —l’actual Colòmbia—, era una de les rutes per on circulaven vaixells carregats d’africans esclavitzats que havien estat comprats al golf de Guinea. Però la vall del riu Magdalena va convertir-se també en una de les principals rutes d’alliberament de negres esclavitzats de l’àrea d’influència de Cartagena de Indias. Molts dels esclaus que havien aconseguit fugir, s’establiren per la vall del riu i assaltaven els vaixells per alliberar els germans esclavitzats.
Benkos Biohó i el moviment d’alliberament palenquer de la vall del riu Magdalena
Tot va començar el 1599, quan Benkos Biohó, esclau d’origen mandinga de Bambouk, va liderar una fugida de trenta esclaus negres des de Cartagena de Indias cap a les terres de la vall del Magdalena, tot derrotant Juan Gómez, qui el perseguia amb una patrulla de vint homes armats. Quatre anys més tard, el 1603, a uns 50 quilòmetres de distància de la ciutat costanera i 12 hores a peu, va fundar un “poble propi” o palenque, és a dir, un poble format per cimarrons o esclaus fugits i independent del poder colonial. És l’anomenat palenque de San Basilio que el 1613, en virtut d’un acord de pau amb els espanyols, va aconseguir emancipar-se. Malgrat que poc després els espanyols van trencar el tractat i Benkos Biohó va ser fet presoner i assassinat, el palenque de San Basilio ha passat a la història per ser el primer poble d’Amèrica que va alliberar-se del poder colonial. I ho va fer gairebé 200 anys abans que el Virregnat de Nova Granada aconseguís la independència de l’Imperi espanyol.
La fundació del palenque de San Basilio és un episodi puntual però alhora il·lustratiu i referent absolut del moviment cimarró i palenquer que es va donar durant segles —des de 1550 a 1810— a Nova Granada. Katty Samira Valencia Segura, investigadora dels sistemes de contrainformació geogràfica que tenien els fugitius, destaca la importància que aquest palenque ha tingut per a la identitat colombiana d’origen africà: “Parlar de Sant Basilio de Palenque és afirmar l’herència africana, és conèixer formes alternes de vida que impliquen lluites pel sentit d’identitat palenquer, per preservar l’herència ancestral que defineixen realitats socials de contemporanis. El seu extens territori submergit en els Montes de María, les seves fonts hídriques, les estructures de les cases i els seus habitants, són la base principal per a entendre la història preservada i protegida pel poble palenquer.”
La contrainformació cartogràfica amagada en els pentinats
El moviment palenquer va ser, doncs, un moviment de resistència i emancipació, i van ser moltes les seves estratègies de lluita i contrainformació per véncer el poder colonial espanyol. “Dins d’aquestes resistències,” destaca la geògrafa, “es troben els pentinats el quals, més enllà de ser un ornament o embellidor del cos, en aquella època tenien la funció d’orientar als esclavitzats a espais de llibertat, on no estiguessin sota el domini dels espanyols. I alhora, van tenir una funció comunicativa no verbal, doncs al mateix temps que orientaven, servien per comunicar-se a través dels cabells. D’aquesta manera creaven confusió ja que els colonitzadors no sabien allò que en realitat s’amagava darrere dels pentinats.”
“Les dones i homes palenquers,” continua Valencia Segura, “com cartògrafs/es especialitzats, però sense paper ni llapis, caminaven fent memòria per a explicar als altres el que veien en el territori i usaven el cos com a mapa per a representar en els cabells les geoformes que identificaven en cada recorregut, accions que van generar per a obtenir la llibertat. Gràcies als constants recorreguts que feien per a dur a terme les tasques assignades, el seu coneixement espacial corporitzat va jugar un rol determinant, doncs, en dur a terme les tasques domèstiques i de camp, coneixien millor que ningú els escenaris geogràfics que habitaven i per quina part del terreny desplaçar-se amb major facilitat i quins camins els portarien a espais de llibertat.” Valencia Segura recull al seu estudi poesies com aquesta:
Mi señora la española
Se quedó muy confundida
Al oír que mis peinados
Prepararon nuestra huida.
Pero escúcheme una cosa
Que le quiero comentá,
Que el peinado borreguito
También sirvió para escapar.
Les dones van tenir en aquest sistema de contrainformació cartogràfica un paper fonamental. Quan sortien al camp, caminar era també per elles fer memòria, inspeccionar el territori i traslladar-lo representativament al cabell i els trenats tot convertint, així, els seus pentinats en mapes per la llibertat. Però a més de funcionar com a representacions del territori, els pentinats de les palenqueres servien també de codi per a comunicar-se, fins i tot com a burla que imitava els colonitzadors; i també servien per a amagar instruments petits, com llavors, or i objectes de valor.
Valencia Segura ha estudiat a fons la història oral d’aquesta cartografia d’alliberament i, d’acord amb la informació recollida, ha identificat sis pentinats utilitzats com a mapes orientadors en les estratègies de fugida. Són mapes/pentinats que recullen informació geogràfica com camins, muntanyes, punts de trobada, rius, o riberes. Els pentinats cartogràfics identificats per la geògrafa són:
- Los hundiditos
- El punto
- El zig zag
- Las carrilleras de la trenza
- Los borreguitos
- La rama de jobo
Amb una trajectòria de resistència palenquera de centenars d’anys, el 1810 el conjunt de Colòmbia va independitzar-se de l’Imperi espanyol. I més de 200 anys després de la independència, Valencia Segura destaca l’actual confluència entre la memòria i herència ancestral de les dones de San Basilio de Palenque amb la seva capacitat d’innovació i renovació estilística a través dels pentinats. Així, avui en dia encara trobem pentinats com El hundidito els quals, a més de recollir la representació de muntanyes i camins, són mostra de la tradició i l’herència africana de clares reminiscències dels pentinats trilobulats de la cultura nigeriana nok. I, juntament amb aquests, els salons de bellesa de San Basilio de Palenque també ofereixen entre els seus serveis pentinats innovadors que no obliden, això sí, les arrels emancipadores dels pentinats de les palenqueres.
MÉS INFO I REFERÈNCIES
Afroféminas (juny 2019). Cuando las mujeres negras ocultaban los mapas de escape de la esclavitud en sus peinados. En línia: https://afrofeminas.com/2019/06/17/cuando-las-mujeres-negras-ocultaban-los-mapas-de-escape-de-la-esclavitud-en-sus-peinados/
Josedavidooficial (desembre 2021). Las trenzas de las palenqueras, medio de comunicación y resistencia. [Video]. En línia: https://youtu.be/N_7Rf-n1zK0?feature=shared.
Ministerio de Comercio, Industria y Turismo (s/d). “San Basilio de Palenque, primer pueblo de africanos libre en América”, a Colombia. El país de la belleza. En línia: https://www.colombia.co/pais-colombia/san-basilio-de-palenque-primer-pueblo-de-africanos-libre-de-america/.
Tocho 8 (desembre 2023). Mapas capilares (en la Nueva Granada). En línia: http://tochoocho.blogspot.com/2023/12/mapas-capilares-en-la-nueva-granada.html.
Valencia Segura, K. S. (2018). Trenzando el territorio: cuerpos, mapas y resistencias en San Basilio de Palenque. [Treball de final de grau]. En línia: https://bibliotecadigital.univalle.edu.co/server/api/core/bitstreams/439d1e7f-7ef3-41c9-b2cf-7a1bf707315b/content.
Valencia Segura, K. S. (juny 2020). Trenzando el territorio: Cuerpos, mapas y resistencias en San Basilio de Palenque. [Conferència en vídeo]. En línia: https://www.youtube.com/watch?v=228XUqgXB38.