Hem començat l’any amb notícies alarmants sobre Meta. Per descomptat, l’alarma pel problema que un gegant com aquest tingui tant de pes a les nostres vides socials i polítiques no ve de nou —la imatge que encapçala aquest text és de quan va esclatar l’escàndol de Cambridge Analytica, el 2018—, però plou sobre mullat i, atès que ja som a la segona temporada del trumpisme, sembla que ens ho estem prenent més seriosament.

D’entrada, cal aclarir de quina manera Meta modera el contingut a les seves plataformes i què és el que canviarà a partir d’ara. Meta pot fer quatre coses per a decidir què veiem i què no veiem a Instagram, Facebook, Threads i WhatsApp:

1. Col·laborar amb factcheckers

Arran de ‘petits escàndols’ com el fet d’haver permès la manipulació de les eleccions dels EUA i el referèndum del Brexit, o de contribuir a un genocidi (el del poble rohinyá, a Birmània), Meta va iniciar un programa de col·laboració amb entitats de verificació de notícies. La idea és aparentment simple: quan aquestes entitats independents detecten que s’està difonent una notícia falsa, Meta li diu al seu algorisme que l’ensenyi a menys gent i li posa una etiqueta dient «Segons el factchecker X, això és fals perquè tal i tal». Dic aparentment perquè moltes vegades no és fàcil decidir quan alguna cosa és factualment falsa, o és només un relat tendenciós (i en aquest cas no s’etiqueta). Però aquí teniu un post de Meta de 2021 presumint de com funcionava de bé i, per si ho esborren o per si voleu més rigor, aquí teniu aquesta nota de Maldita (una de les verificadores col·laborants) que recull evidència científica.

Aquest programa, que es va desplegar lentament i sempre amb molta més diligència en anglès que en la resta d’idiomes, és el que Zuckerberg ha anunciat ara que s’acaba.

2. Implementar les Notes de la comunitat

Les Notes de la comunitat són un mecanisme que Jack Dorsey va començar a desenvolupar a Twitter i que Elon Musk ha mantingut com la seva principal aposta per la democràcia a X. Haig de reconèixer que a mi l’enfocament, en teoria, m’agrada: es tracta que siguin les usuàries de la plataforma qui decideixi si un contingut ha de portar un advertiment que és erroni o no. Les usuàries debaten i, quan s’arriba a suficient consens, es publica la rectificació. En teoria, està bé distribuir el poder, entenent que entre milers d’editors prevaldrà la versió més equilibrada. Així funciona la Viquipèdia. El problema és que, el 2025, les xarxes socials són una altra cosa: un camp de batalla acarnissada on exèrcits de trols s’organitzen perquè prevalguin les seves visions, on pot guanyar qui pagui a més mercenaris i on, en qualsevol cas, tot succeeix massa ràpid: quan una publicació annexa la seva nota correctora, porta hores (o dies) a la vista i el mal ja està fet. La majoria de les vegades no arriba a annexar-la mai perquè no hi ha suficient gent revisant, o perquè no hi ha manera que es posin d’acord.

Tal com estan les coses, deixar una plataforma en mans d’un sistema així és un exercici de cinisme comparable a esperar que «la mà invisible» reguli el mercat de manera justa. Pura ideologia de tech-bro. ¿És ara mateix X un oasi de la informació veraç i el debat sa? No, òbviament. Per tant, a Meta amb aquest sistema tampoc no millorarà res.

3. Tenir normes pròpies i mecanismes per aplicar-les

Com totes les plataformes socials, les de Meta sempre han tingut unes normes que delimiten què es pot dir i fer en elles. Recullen el que està prohibit per llei i a més afegeixen altres prohibicions que, per la raó que sigui, consideren desitjables. Que existeixin aquestes normes és òbviament problemàtic perquè la part no legal la decideix l’empresa segons els seus propis valors. No obstant això, gràcies a molta pressió social s’ha aconseguit que les normes reflecteixin valors de sentit comú democràtic. I que existeixin també pot ser pràctic: si un tipus random m’escriu «bollera subnormal estàs malalta», el cert és que agraeixo que li esborrin el compte sense haver d’anar jo a un jutjat i entrar en un procés legal d’anys que a més implicaria que el tipus s’assabenti del meu nom complet i el meu domicili.

El pitjor d’aquestes normes és com es decideix quan s’apliquen: Meta porta un parell d’anys presumint que cada vegada ho fan en major proporció de manera automàtica, amb algorismes que revisen el contingut. Això és la raó que explica que al Movimiento Marica de Madrid els hagin esborrat el seu compte d’Instagram tantes vegades i ara es diguin «M4rika»: la paraula està classificada com un insult i quan et tomben el compte no pots parlar amb cap persona per fer-li veure que en aquest context marica no és un insult. En realitat, sí que hi ha persones moderant, per a alguns casos «greus» que Meta no acaba d’aclarir quins són. La revisió la solen fer persones que s’exposen a grans quantitats de merda sense que es tingui cura de la seva salut mental. A Kenya ja hi ha centenars de treballadors organitzant-se per a demanar responsabilitats pel seu estrès traumàtic; a Barcelona (on moderen continguts de la UE perquè la llei no permet que les nostres dades es processin fora), un jutge acaba de sentenciar que el trastorn mental d’un moderador de Meta és un accident laboral.

La censura de continguts en funció de normes continuarà a Meta. No poden deixar de fer-ho perquè hi ha lleis que els exigeixen vigilar que no s’incompleixen les lleis a les seves plataformes. El que passa és que Meta està canviant tot el conjunt de normes i llevant aquelles proteccions extra que va incorporar per a col·lectius vulnerables, com les persones LGTBIQA+. Ara com ara només hi ha hagut canvis als EUA, ja veurem quant temps triguen a la resta del món, però el cas és que a partir d’aquesta setmana si el tipus random citat a dalt viu als EUA pot dir-me «bollera subnormal estàs malalta» sense cap problema.

Un altre anunci de Zuckerberg és que va traslladar l’equip de Trust & Safety, el que es dedica a revisar aquestes normes, de Califòrnia a Texas. Tenint en compte com està el panorama per a persones LGTBIQA+, racialitzades i dones a Texas, ja sabem qui no voldrà fer aquesta mudança i abandonarà l’equip. Més enllà de la jugada de reestructuració laboral, ho fa per a regir-se per les lleis d’aquest estat, que de totes maneres no són gaire amigues de protegir aquests col·lectius.

4. Controlar l’algorisme de recomanació

A les xarxes socials, l’algorisme de recomanació és un mecanisme opac que decideix què mostra i què no segons un conjunt de regles que no coneixem. A vegades, les pròpies empreses ens expliquen algunes d’aquestes regles, però mai podem assegurar que el que ens diuen sigui cert perquè no hi ha manera d’auditar-les. El 2018, Facebook ens va explicar que anava a reduir la visibilitat del contingut polític. Altres vegades, ens assabentem gràcies a les proeses del periodisme de recerca. El 2021, una ex-treballadora va filtrar un munt de dades esgarrifoses que ja hem oblidat perquè no ens dona el cap per a tant de disgust, però aquí deixo el link per si vols repassar-los; acabem de saber que fa any i escaig Zuckerberg es va trencar un os, va publicar una foto des de l’hospital, va rebre poc retorn perquè l’algorisme reduïa la visibilitat del contingut sanitari per a evitar fakenews pandèmiques, es va enfadar i va ordenar alterar aquesta regla.

També sabem, per observació i encara que no hàgim vist documents explícits, que Meta redueix l’abast del contingut que dona suport al poble palestí.

Aquesta setmana Zuckerberg ens ha promès que el contingut polític tornarà a guanyar rellevància. Però, tot el contingut polític o el que a ell li vingui de gust? Veient el que ha fet Musk amb X, el segon supòsit és una sospita molt raonable. I és especialment preocupant si tenim en compte que, reduïts els mecanismes de moderació, l’algorisme serà encara més central per a determinar l’experiència a les seves plataformes.

Per què Meta fa això ara

S’ha escrit molt sobre aquesta conversió de Zuckerberg al trumpisme. Al novembre ja ho vaig avançar, però la veritat és que no esperava que fos tan ràpid i tan bast. Només aquesta setmana, a més d’anunciar els canvis de moderació, Zuckerberg ha fitxat a Joel Kaplan, exasesor de George W. Bush i pròxim a Trump, per a posar-lo al capdavant de les relacions globals de Meta, i ha anat al pòdcast de Joe Rogan a ploriquejar per les exigències que li posava l’administració Biden. En aquest pòdcast, a més, ha aprofitat per a demanar-li a Trump que li defensi de les sancions i el control de la Unió Europea.

La jugada és ben clara i torna a deixar clar també que Zuckerberg és un cretí que es posarà en el paper que faci falta a cada moment perquè a la seva empresa li vagi tan bé com sigui possible. Fa temps que Meta està en decadència, TikTok li va guanyar la batalla de les xarxes i Microsoft la de la IA, per tant sembla decidit a recuperar terreny fent-se amic del major home de pes. Al New York Times ho resumeixen així: «Això és el que passa quan una empresa madura es queda sense idees i intenta continuar dominant a través dels diners i el poder polític».

Què podem fer nosaltres

Deia al principi que sembla que ara ens estem prenent el problema de les grans plataformes més seriosament. Malgrat que portem molt temps veient-li a Musk i Zuckerberg les costures, tinc la impressió que en l’últim mes hi ha més gent realment decidida a prioritzar la cerca d’alternatives.

Jo treballo com a consultora de comunicació (aquí) fent, entre d’altres coses, disseny d’estratègies digitals per a projectes socials. Fa un mes, vaig participar en l’obertura d’un procés liderat per Lafede.cat en el qual diverses organitzacions catalanes es repensaran la seva relació amb la comunicació digital. En els últims dies, ens han arribat més preguntes sobre què fer sobre aquest tema.

Penso que la sortida passa per conrear espais digitals que no depenguin de les Big Tech. No marxar de Meta, o de X, cap a la pròxima gran xarxa social, perquè no n’hi haurà i perquè res creat sota aquest marc serà mai un espai segur. He escrit molt sobre això (fins i tot un llibre ;), així que ara només compartiré dos enllaços sobre accions molt concretes:

• «Apuntes para diseñar estrategias de redes en 2025», un text on explico cap a on crec que hauríem d’avançar, en allò més pràctic i immediat. Es troba a Linkedin, sí, perquè penso que també cal anar a explicar aquestes coses allí on està la gent que treballa com a responsable de comunicació en organitzacions socials.
• La campanya «Som-hi juntes», que convida a més persones a unir-se a Mastodon (o al fedivers) i comparteix alguns recursos per a ajudar a aterrar-hi. El pròxim dia 20, coincidint amb l’arribada de Trump a la Casa Blanca, les organitzacions i persones adherides faran una acció col·lectiva a totes les seves xarxes socials..

Mastodon és un raconet d’internet que no serveix per a reemplaçar a monstres gegantescos com a Meta o X: es basa en altres dinàmiques i, tal com és ara, no té capacitat per a créixer a tal escala. No obstant això, crec que per a construir futurs on capiguem totis cal aferrar-se fort als petits llocs on el present ja és molt guai, i porto temps sospitant que Mastodon és un d’ells. Estic participant en el col·lectiu que prepara la campanya Som-hi juntes i el nivell de bonhomia de tota la gent que està col·laborant per a fer-la possible m’ho ha confirmat.

Quan parlo d’aquestes migracions en tallers o esdeveniments, sempre sol haver-hi algú que em respon «A baix internet, ens veiem als carrers!». I no, no és això. Val, ens veiem als carrers, si voleu, també, però continuem veient-nos a internet, també. A llocs digitals que siguin millors.

–

Aquest article va ser publicat originàriament en el newsletter Redesnuestras.net el 13 de gener de 2025. L’hem traduït al català amb l’ajuda de Softcatalà i hem redactat l’entradeta. Agraïm a Marta G. Franco que permeti distribuir tot el material que crea sota llicència Creative Commons.