Calendaris polítics, religiosos, satírics, publicitaris, agrícoles… Al segle XIX explosiona a Europa l’edició de calendaris. A Espanya és gràcies a la successió intermitent de lleis, paralel·la a la vida política del país. Les regulacions que van afectar a la censura, la llibertat d’impremta i el monopoli estatal dels calendaris van acabar per liberalitzar la seva publicació. I un cop el temps va deixar de ser de Déu i dels governs, i va passar a ser de tothom i de ningú, qualsevol que tingués els mitjans de producció, podia donar la seva versió cronològica, metereològica i informativa del món. I és que l’edició de calendaris i almanacs era molt més del que el seu nom indica: eren autèntics cercadors de paper, que recollien les dades bàsiques i especialitzades relatives al temps passat, present i futur cronològic i metereològic, i moltes altres informacions que ajudaven i entretenien en el dia a dia de la gent. Autèntics best sellers entre gairebé totes les classes socials, aquest fenòmen editorial és el que repassen l’etnòleg especialista en cultura popular Amadeu Carbó i l’editor Norbert Tomàs.

Per no perdre el temps. Calendaris tradicionals, grans testimonis de la història
Amadeu Carbó i Norbert Tomàs
Edicions Morera, desembre 2022
Català/castellà
28 euros
Web: edicionsmorera.com

–

Índex

Presentació. Temps passat, temps guanyat
Pròleg. Lo temps és breu (Amadeu Carbó)
Introducció. Retenir el temps en un món de grans canvis (Albert Domènech)

Els orígens dels calendaris i almanacs
L’últim vestigi de la literatura de canya i cordill
La producció editorial. Entre l’absolutisme i la construcció de les llibertats
Barcelona, centre editorial de primer ordre
La nova cultura de la imatge gràfica
Diversitat i singularitat
La pervivència d’un calendari vuitcentista a Catalunya

Bibliografia, webografia i audiovisuals
Glossari
Textos en castellano