Estamos ante un texto de referencia imprescindible para historiadores y docentes de historia, músicos y musicólogos, especialistas en comunicación y cualquier persona interesada en el patrimonio, la cultura y la historia.
Para la mayoría de nosotros, sonoridad y mundo feudal son sinónimo de juglares, canto gregoriano y, como mucho, campanas. Pero nada más empezar su estudio, Laura Castellet rompe paradigmas y prejuicios y nos aporta una visión de clase o, más bien, de estamento que nos introduce en increíble, inédito y muy complejo paisaje sonoro de los campesinos, los militares y los religiosos de la Cataluña medieval: el derecho a cornar, la comunicación militar, los gritos, los avisos, la economía metalúrgica asociada a las campanas, los códigos y sistemas de toque, los instrumentos musicales…
A partir de la cultura material, las necesidades y usos sociales, y las relaciones de clase y de poder, Castellet distingue, en primer lugar, entre sonido y música para equipararlos en importancia en un contexto —el medieval europeo— donde los sonidos eran fundamentales para la comunicación a larga distancia y donde la frontera entre sonido y música no era tan clara como lo es hoy en día para nosotros.
A continuación, Castellet expone su investigación sobre el paisaje sonoro medieval catalán estructurándola a partir de las tres órdenes o estamentos sociales de la Europa feudal —laboratores, bellatores y oratores—, y otorgando la misma importancia a los sonidos y la música del campesinado que a los de los militares y los eclesiásticos. El resultado, ya lo hemos dicho, es una obra de referencia imprescindible textual y también visual —los anexos de imágenes son un verdadero tesoro— que puede consultarse en línea.
–
El paisatge sonor de la Catalunya medieval (ss. VI-XIV): un exercici de restitució emocional des de l’arqueologia del so
Laura Castellet i de Ramon
Directora de tesis: Marta Sancho i Planas
Universitat de Barcelona
Defensa: marzo 2022
Catalán
Tesis abierta en línia: http://hdl.handle.net/10803/687167
Videos vinculados a la tesis: https://www.youtube.com/@lauradecastellet3989/featured
–
Sumario (simplificado)
1. INTRODUCCIÓ
Estat de la qüestió
Objectius
Metodologia
Cronologia i espai
Criteris d’edició i abreviatures
2. PRIMERA PART. LA COMUNICACIÓ SONORA EN EL PAISATGE RURAL
DE SONVM LABORATORES. El so com a localitzador en l’espai rural
Codis, crits i avisos
Xiulets, corns, tarotes, reclams i cascavells
Arqueolutieria experimental: reclams, tarotes i xiulets
Les esquelles alt-medievals i l’activitat ramadera
DE SONVM BELLATORES. Estratègies de comunicació sonora militar
Iconografia, arqueologia i documentació de l’avís sonor castral
Arqueolutieria experimental: restitució de corns i trompes
Restitució de paisatge sonor: cartografia sonora castral
Arqueologia experimental: exemples d’anàlisi d’avís sonor castral
Dret a cornar, viafors i sometent
Restitució de paisatge sonor: cartografia sonora del dret a corn i viafors
Toponímia de guaita i avís
DE SONVM ORATORES. La veu de Déu i la comunicació amb la comunitat
Origen de la campana cristiana
Arqueologia de la campana alt-medieval
Cap a la campana gòtica
La fosa de campanes
Dues campanes controvertides. Proposta de noves datacions
Economia metal·lúrgica i circulació de tallers; campanes i campaners catalans
Denominacions i tipologies: campana, seny, esquella
Jous, sistemes de toc i campanars: la transmissió de la comunicació
Efectes sagrats, protectors i apotropaics del so de la campana
Fonosfera de la campana i parroquialització
Restitució de paisatge sonor: cartografia de la fonosfera campànaria
3. SEGONA PART. ELS ESPAIS DE L’EXPRESSIÓ MUSICAL: EL LLENGUATGE DE LES EMOCIONS
DE MVSICA LABORATORES. La vida quotidiana en la música popular
Joglars i sonadors en la festa popular
Altres escenes de música popular
Els instruments de vent populars
Flautes o flabiols rústics
Instruments de corda amb mànec; de la corda polsada a la corda fregada
Els llaüts anteriors a l’oud àrab
La irrupció de l’arquet
Les viüles
Rebab, rabeba i rabeu
Les percussions del romànic
Restitució d’instruments: la fabricació del paisatge sonor arqueològic
Arqueolutieria experimental
DE MVSICA BELLATORES. La música del poder
Música per al solaç de l’aristocràcia
El joglar a la festa aristocràtica
La lírica trobadoresca i la seva transmissió musical
Iconografia de la música de la noblesa
Aplicació de l’arqueologia experimental a la paleografia musical
Instruments de corda en marc; de l’arpa i el saltiri a la rota
L’arpa, el so de l’Europa nòrdica
El saltiri, el so de l’Europa mediterrània
La rota: la confluència de sonoritats cortesanes i bizantines
L’orgue, la presència del poder a l’església
DE MVSICA ORATORES. La música com a llenguatge de la Transcendència
La imatge de la música en els programes iconogràfics bíblics
El cicle de David
L’Apocalipsi
Altres escenes bíbliques
Àngels trompadors, àngels músics
L’estudi de la música
Els instruments d’aprenentatge de la ciència musical
L’arc continu: de l’organistrum simbòlic a la samfonia popular
El cant litúrgic
La imatge del cant en la litúrgia
Una caixa de ressonància de pedra: l’església com a espai del llenguatge sonor
El llenguatge sonor monàstic fora de la litúrgia
La Sibil·la, el referent sonor de la introducció del ritual romano-franc
Ordo Virtutum, una dramatització musical escolar
4. CONCLUSIONS
5. BIBLIOGRAFIA
