¿Quines actuacions o propostes d’actuació han tingut les grans empreses tecnològiques transnacionals respecte Palestina? Estem parlant d’Alphabet, és a dir, de les marques Google, Youtube i DeepMind i dels seus propietaris accionistes Vanguard Group Inc, Blackrock Inc, Sergey Brin o Larry Page, entre d’altres. Estem parlant també de Meta, és a dir, de les xarxes socials Instagram, Facebook i Whatsapp, i dels seus propietaris accionistes Vanguard Group Inc, Blackrock Inc, FMR LLC, Mark Zuckerberg, Eduardo Saverin o Dustin Moskovitz, entre d’altres. Estem parlant també d’Amazon, és a dir, de serveis com la botiga online Amazon, Alexa, Twitch, Amazon Web Services (AWS) o Amazon Prime, i dels seus propietaris accionistes Vanguard Group Inc, Blackrock Inc, State Street Corporation, FMR LLC o Jeff Bezos. I estem parlant de X (Twitter) i del seu complicat entramat de propietaris i accionistes dels quals potser el més clar i conegut és Elon Musk. Estem parlant, per tant, de productes i serveis ben coneguts i d’una sèrie de grups d’inversió i persones propietaris potser no tan coneguts però que decideixen molt.

El que veurem a continuació és un repàs de vuit actuacions o propostes d’actuació per part d’algunes d’aquestes grans empreses tecnològiques que s’han donat tant en l’àmbit econòmic i material com en l’àmbit comunicatiu i immaterial, i que són connivents, malauradament, amb el sionisme, l’Estat d’Israel, el negoci armamentístic, la massacre contra els palestins i altres interessos que segurament se’ns escapen.

Actuacions materials i econòmiques: tecnologies per a la vigilància i la mort

1. Proveir d’infraestructures tecnològiques en el núvol al govern i l’exèrcit israelians

QUI: Amazon Web Services i Google Cloud. QUÈ: proveeixen d’infraestructures tecnològiques en el núvol (cloud services) extremadament potents per a la gestió i l’emmagatze-mament de dades destinades a la repressió dels palestins.

El maig de 2021 Amazon Web Services (AWS) i Google Cloud van signar un contracte anomenat Project Nimbus valorat en 1.220 milions de dòlars per proveir de tecnologia en el núvol al govern i l’exèrcit israelians i així augmentar la seva capacitat de computació. La necessitat d’una potent capacitat de computació ha estat vinculada, tal com destaquen Eurídice Cabañes i Judith Membrives, a les pràctiques del govern i l’exèrcit israelians de posar les TIC al servei de l’apartheid i de la vigilància de la població palestina. Per al reconeixement facial, les tècniques de ciberespionatge, el seguiment geolocalitzat i la intervenció en dispositius hi ha un punt de partida material bàsic: les infraestructures d’emmagatzemament i processament de dades.

2. Proveir d’internet a l’Estat d’Israel a través de satèl·lits privats

QUI: SpaceX (companyia aeroespacial d’Elon Musk). QUÈ: provisió d’accés a internet a l’Estat d’Israel a través de la xarxa de satèl·lits de baixa òrbita Starlink.

En un context bèl·lic on les infraestructures terrestres són bombardejades, comptar amb connexió a Internet pot dependre de sistemes aeris com els satèl·lits. I això és precisament Starlink, la xarxa satel·lital d’internet que pertany a l’empresa d’Elon Musk SpaceX. El gener de 2024 el govern d’Israel i Elon Musk van arribar a un acord per a donar accés a internet al territori palestí però de manera que només els organismes oficials israelians en poguessin gaudir.

3. Invertir en I+D a Israel

QUI: Intel, Microsoft, Broadcom, Cisco, IBM o ENC, entre d’altres. QUÈ: inverteixen en recerca i desenvolupament tecnològics a Israel amb les eines de vigilància i repressió com a camps de proves.

Israel ja és coneguda arreu del món com la Start-Up Nation, una gran potència d’innovació tecnològica. De fet, tal com indiquen Eurídice Cabañes i Judith Membrives, un 10% de les start-ups tecnològiques valorades en més de 1.000 milions de dòlars tenen seu a Israel. Però aquest aparent mèrit de ser capital mundial de la Investigació i el Desenvolupament tecnològics es fonamenta sobre dos fets bàsics: d’una banda, en l’aposta inversora que hi han fet les empreses tecnològiques transnacionals com Intel, Microsoft, Broadcom, Cisco, IBM o ENC. I, de l’altra, gràcies a l’experimentació amb tecnologies de vigilància i control que s’apliquen contra els palestins i que després d’exporten arreu del món com a producte “provat”. D’aquesta manera, a través de la repressió palestina, es desenvolupen i sofistiquen productes de vigilància i tecnologies digitals militaritzades que, posteriorment, permeen arreu del món. Israel esdevé una mena de centre d’I+D i laboratori per al conjunt del món.

Per fer-se una idea de la magnitud de les imbricades relacions transnacionals d’aquesta especialització empresarial i geopolítica d’Israel, val la pena llegir l’informe que l’Oficina Económica y Comercial de la Embajada de España en Tel Aviv va fer públic el 20 de desembre de 2023 sota el títol El ecosistema de emprendimiento en Israel. Aquest informe, que sembla destinat a incentivar la inversió de capital espanyol a Israel, es va publicar prop de dos mesos i mig després de l’esclat de la darrera crisi palestino-israeliana que ha generat l’escalada en genocidi del poble palestí. I aquest informe inclou com a actor rellevant de l’anomenada Start-Up Nation a The Israel Defense Forces: “Las Fuerzas de Defensa de Israel (IDF, por sus siglas en inglés) han tenido un impacto significativo en el ecosistema de innovación y emprendimiento de Israel de varias maneras”. Fins i tot a l’informe es llisten els factors clau que l’expliquen com a “agent d’innovació”: desenvolupament del talent tecnològic entre els joves, cultura de la innovació, transferència de tecnologia al sector civil (!), xarxa de contactes i foment de startups. L’informe arriba a dir que “muchos emprendedores israelíes con antecedentes militares han fundado startups exitosas”.

Actuacions immaterials: tecnologies pel modelatge de la informació, l’opinió i l’emoció públiques i privades

4. No incloure Palestina a Google Maps

QUI: Google. QUÈ: a Google Maps, Palestina no és tractada gràficament com un Estat i, ni tan sols, com un territori; de fet, el terme ‘Palestina’ no apareix.

L’empresa Google no reconeix Palestina com un Estat. Això és el que es deprèn del tractament gràfic de la seva popular eina cartogràfica utilitzada per milions de persones cada dia. De fet, el 20 de juliol de 2020 l’organització 7amleh va endegar una campanya perquè Google inclogués Palestina al mapa. Entre d’altres coses, la campanya denunciava el següent: “¿Per què Google adopta en els seus mapes la narrativa israeliana en la seva representació de Palestina enlloc de complir les normes bàsiques de drets humans? Google no etiqueta Palestina als seus mapes. Hi ha punts de control i restriccions de moviment instal·lats per les forces de l’exèrcit israelià sobre civils palestins a Cisjordània que no apareixen en els mapes. Aquesta discriminació digital dels palestins a través de Google Maps contradiu els drets humans i les normes del dret internacional.”

5. Incitar a l’odi als usuaris parlants d’hebreu de les xarxes socials X (Twitter) i Telegram

QUI: X (abans Twitter) i Telegram. QUÈ: permeten i possiblement incentiven la lliure circulació de discursos d’incitació a l’odi cap als palestins entre els usuaris de parla hebrea.

En els primers dies de la nova escalada de l’ocupació d’Israel a Palestina, 7amleh i gairebé un centenar d’entitats més, entre les quals es troben l’Electronic Frontier Foundation i Eticas, van denunciar que havien documentat “19.000 tuits violents d’un total de 23.000 tuits hebreus a la plataforma X. Aquest contingut violent incloïa, entre d’altres, incitació a l’odi, discurs d’odi i racisme contra els palestins. D’altra banda, les diferents xarxes socials i les seves plataformes estan plenes de desinformació i informació errònia, i contribueixen a etiquetar, deshumanitzar i estereotipar els palestins. A més, algunes pàgines oficials israelianes elogien la violència i justifiquen els atacs contra civils. (…) La incitació a la violència contra els palestins i les crides a un càstig col·lectiu s’estan estenent de manera exagerada a través de plataformes en línia, especialment a X i Telegram. Les violacions dels drets humans i les crides d’atacs sovint són encoratjades per alts funcionaris israelians. Aquesta incitació transcendeix l’àmbit virtual i té conseqüències fatals.”

6. Aplicar patrons de censura als continguts pro-palestins publicats a xarxes

QUI: Meta (Instagram, Facebook). QUÈ: eliminen continguts, suspenen o eliminen comptes, impossibiliten la participació en continguts, impossibiliten el seguiment o l’etiquetat de comptes, restringeixen l’ús de funcions com IG o Facebook Live, i bloquegen.

Entre octubre i novembre de 2023, Human Rights Watch (HRW) va documentar més de 1.050 eliminacions i altres formes de supressió de continguts a Instagram i Facebook que havien estat publicats per palestins i els seus simpatitzants, entre d’altres, sobre abusos contra els drets humans. Després d’analitzar 1.050 casos, HRW va concloure que la censura de continguts relacionats amb Palestina a Instagram i Facebook era sistèmica i global. L’aplicació incoherent per part de Meta de les seves pròpies polítiques va portar a l’eliminació errònia de continguts sobre Palestina i, segons HRW, aquesta sembla ser la major onada de supressió de continguts sobre Palestina fins a la data. Eurídice Cabañes i Judith Membrives llisten els 6 patrons de censura que HRW descriu en el seu informe: eliminació de continguts, suspensió o eliminació de comptes, impossibilitat de participar en continguts, impossibilitat de seguir o etiquetar comptes, restricció de l’ús de funcions com IG o Facebook Live, i bloqueigs. L’informe complet es pot consultar aquí i el resum de Cabañes i Membrives aquí.

7. Manipular termes semànticament i els seus algoritmes associats per ocultar els discursos de denúncia

QUI: Meta (Instagram, Facebook, Whatsapp). QUÈ: estudia canviar la política de moderació de continguts de les seves xarxes censurant tot allò que inclogui la paraula ‘sionista’ en ampliar l’espectre semàntic del terme i assimilar-lo a ‘jueu’.

El 14 de febrer de 2024 l’organització 7amleh va iniciar una campanya per denunciar les intencions de Meta d’assimilar la paraula ‘sionista’ a ‘jueu’. Les implicacions directes d’aquesta mesura serien censurar tots aquells continguts a xarxes que incloguessin el terme ‘sionista’ i, per tant, esborrar de xarxes les veus de denúncia. 7amleh ho descrivia així: “les xarxes socials són sovint l’únic mitjà que tenen els palestins per a documentar els abusos contra els drets humans i compartir les seves realitats quotidianes amb el món. Els palestins han de poder denominar la ideologia política que afecta la seva supervivència sense por de represàlies. Els jueus antisionistes i no sionistes haurien de poder criticar la ideologia que diu representar-los. I els defensors dels drets humans han de poder exigir responsabilitats a l’exèrcit i al govern israelians, ara més que mai.”

8. Acceptar publicitat del Ministeri d’Assumptes Exteriors de l’Estat d’Israel

QUI: Youtube (Alphabet) i X (Twitter). QUÈ: van publicar continguts pagats pel Ministeri d’Assumptes Exteriors de l’Estat d’Israel valorats en milions de dòlars.

Tal com expliquen Eurídice Cabañes i Judith Membrives, els primers dies de resposta als atemptats de Hamas de l’octubre de 2023, el Ministeri d’Assumptes Exteriors de l’Estat d’Israel va publicar fins a 75 anuncis online diferents i continguts pagats a Youtube i X (Twitter) per valor de milions de dòlars. Val la pena passar pel canal de Youtube del ministeri israelià (Israel’s Foreign Affairs Min, @IsraelMFA) per veure la maquinària propagandística audiovisual que posen en marxa en l’àmbit internacional.

MÉS INFO I REFERÈNCIES
7amleh (20 de juliol de 2020). Join the Twitter Storm on Google Maps this Wednesday, 22nd July at 8pm Palestine time. En línia: https://7amleh.org/2020/07/20/join-the-twitter-storm-on-google-maps-this-wednesday-22nd-july-at-8pm-palestine-time.
-(13 d’octubre de 2023). Civil Society Organizations’ Call for Tech Companies to Respect Palestinian Digital Rights in Times of Crisis. En línia: https://7amleh.org/2023/10/13/7amleh-center-along-with-49-civil-organizations-release-a-statement-calling-tech-companies-to-respect-palestinian-digital-rights-in-times-of-crisis.
-(14 de febrer de 2024). Tell Meta: We Need to Talk About Genocide. En línia: https://7amleh.org/2024/02/14/tell-meta-we-need-to-talk-about-genocide.
Cabañes, E. i Membrives i Llorens, J. (21 de desembre de 2023). El evangelio según Google: el rol de las tecnologías y las Big Tech en el genocidio palestino. En línia: https://www.elsaltodiario.com/atenea_cyborg/evangelio-segun-google-rol-tecnologias-big-tech-genocidio-palestino.
Human Rights Watch (21 de desembre de 2023). Meta’s Broken Promises Systemic Censorship of Palestine Content on Instagram and Facebook. En línia: https://www.hrw.org/report/2023/12/21/metas-broken-promises/systemic-censorship-palestine-content-instagram-and.
Oficina Económica y Comercial de la Embajada de España en Tel Aviv (20 de desembre de 2023). El ecosistema de emprendimiento en Israel. En línea: https://www.icex.es/es/quienes-somos/donde-estamos/red-exterior-de-comercio/IL/documentos-y-estadisticas/estudios-e-informes/visor-de-documentos.el-ecosistema-de-emprendimiento-en-israel-2023.doc118202401.