La iniciativa d’Hermano Lobo, a càrrec de l’editor José Ángel Ezcurra i l’humorista gràfic Chumy Chúmez, va tensionar els límits de la llibertat d’expressió d’un règim que s’autotitllava d’aperturista i és una mostra de la tasca ingent de les forces contestatàries contra el règim dictatorial que van actuar, en aquest cas, des del món de la intel·lectualitat i la premsa.
Martínez Gallego explica al video de difusió de la mostra que Hermano Lobo va servir per obrir els camins de la sàtira política en els temps immediatament previs a la transició i, va marcar, per tant, els camins del que aquest tipus de premsa podia seguir durant el tardofranquisme i els primers anys de democràcia. De fet, tot i que la revista no va acabar amb la censura, sí que que hi va obrir un gran forat a través d’una estratègia d’humor audaç i intel·ligent.
L’exposició combina l’exhibició d’exemplars amb una extens ventall de reproduccions d’il·lustracions i s’organitza, tal com indica Laguna Platero, amb uns criteris bàsicament didàctics: un primer àmbit fa referència als origens i els precursors de la revista, altres publicacions com La Codorniz; el segon àmbit està dedicat directament a “La censura. El ridícul de la dictadura”, ja que la censura és probablement l’eix vertebrador que millor explica la naturalesa i el sentit de la revista, és a dir, una publicació de sàtira política, editada en unes condicions difícils especialment pel que fa a la llibertat d’expressió que va optar per la línia d’humor intel·ligent; el tercer àmbit, “Anuncis que no anuncien, denuncien” se centra en un dels tipus de contingut del setmanari —els falsos anuncis— per exemplificar les estratègies de denúncia, doble sentit i humor lúcid i incissiu per les quals apostava la publicació; la secció “Dibuixants, hi eren quasi tots” està dedicada a la gran llista de col·laboradors que va tenir començant per Chumy Chúmez, un dels promotors de la revista, i continuant per Summers, Andrés Rábago/OPS/El Roto, Dodot, Quino, El Perich, Forges, Gila… Una de les particularitats de la publicació és, de fet, la llista ingent d’intel·lectuals visuals que van participar en el setmanari i que, ja en anys de democràcia, serien referents arreu.
La mostra s’ha pogut veure a València fins al 14 de maig de 2023 i està previst que itineri per altres poblacions espanyoles. El juny i juliol es podrà visitar a Requena.
Hermano Lobo (1972-1976). Un ou dur per al Caudillo
Dates i llocs:
24/01/2023-14/05/2023 Sala Estudi General del Centre Cultural La Nau (c/ Universitat, 2, València, Espanya).
01/06/2023-30/07/2023 Sala de Exposiciones Antiguo Mercado (av/ Arrabal, 7, Requena, Espanya).
Comissariat: Antonio Laguna Platero i Francesc Andreu Martínez Gallego
Organitza: Vicerectorat de Cultura i Societat de la Universitat de València, el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València i la Diputació de València.
Web: https://www.uv.es/uvweb/cultura/ca/llista-activitat/-em-hermano-lobo-/em-1972-1976-div-ou-dur-caudillo-/div-1285871673078/Activitat.html?id=1286257294195
Full de sala: català-castellà.
Nota de premsa: català, castellà.