La música, com tantes altres arts, va viure un punt d’inflexió social, econòmic i polític amb l’aparició de la seva reproductibilitat tècnica. Abans de Spotify, del Mp3, dels CDs, dels cassetes, dels vinils o de la ràdio, la música també s’escoltava, també es difonia i també es venia, però l’aparició dels dispositius de reproducció musical va marcar un abans i un després en la indústria musical i tots els ecosistemes culturals vinculats.
Al segle XIX, a les parades de canya i cordill es venien fulls volants amb lletres i partitures, i eren els seus paradistes —sovint cecs— els que cantaven en directe les melodies per a promocionar els plecs en venda i ajudar als clients a aprendre’s les cançons. I és també al segle XIX quan explosiona un nou oci vinculat a la música i el ball a les cases, als teatres, als salons i al carrer. Actualment, en plena era Spotify, el cec s’ha convertit en un algoritme, el carrer en el Primavera Sound i els salons en macrodiscoteques.
Us proposem una nova sessió del cicle Retorn al Futur on tindrem el gust de comptar amb la musicòloga Anna Costal i Fornells, i amb Eneida Fever, responsable de l’agència de comunicació musical Fever! Productions, per contraposar la cultura musical popular dels segles XIX i XX. Parlarem de partitures, de concerts, de lletres, de clubs i d’all nighters, però també, evidentment, de revolucions polítiques, de lluita de classes, d’indústries i de contracultura. No hi falteu!
Canya i Cordill & Spotify. Una història de la industrialització de les cançons: dels fulls volants a l’algoritme
Amb Anna Costal i Fornells i Eneida Fever
Data: dimecres 27 de novembre de 2024
Hora: 19 h
Lloc: llibreria Obaga
Adreça: c/ Girona 179 (Barcelona, L4 L5 Verdaguer)
Cicle: Retorn al futur. Converses dos a dos en l’era digital
Organitza: El Telèfon Vermell
Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona – Institut de Cultura de Barcelona (esperem ;-)) i la llibreria Obaga
–
Converses dos a dos en l’era digital
Anna Costal i Fornells és músic per vocació i musicòloga de formació. Es va llicenciar en Història i Ciències de la Música a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2004, i es va doctorar a la mateixa universitat amb una tesi sobre el músic i compositor Pep Ventura. Des de 2010 és professora a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) on actualment també hi coordina el Grup de Recerca en Estudis Culturals i Musicals i imparteix diverses assignatures al Màster en Recerca Musical. Des del 2007 és tenora de la Cobla Vila d’Olesa, a Olesa de Montserrat, i des del 2012 també n’és la representant. Ha publicat nombrosos llibres i articles sobre història de la música, sempre caracteritzats per un enfocament social i cultural extraordinàriament il·luminador. El seu darrer llibre, escrit juntament amb Joaquim Rabaseda i Joan Gay, és Les primeres havaneres a Catalunya. Imperialisme i sensualitat abans de Carmen (Rafael Dalmau Editor, 2023).
Eneida Fever ha estat definida com a “activista cultural”, “influent figura en l’escena musical de Barcelona”, “referent inqüestionable” de la ciutat comtal o “veterana agitadora de la nit barcelonesa”. Actualment dirigeix l’agència de comunicació musical Fever Productions. Però abans d’això o en paral·lel, ha estat DJ i instigadora del mític Magic in the Air Club, que va començar a organitzar el 1996; responsable de la comunicació del segell Al·leluia Records, fundadora dels segells discogràfics Magic in the Air i Bip Bip Records, i editora del legendari fanzine Fever!, alguns números del qual poden consultar-se digitalitzats al Centro de Documentación del Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León. Avui capitaneja la seva agència de comunicació i continua punxant beat, garage, soul i funk per tot Europa.