Comissariada per les investigadores Lucía Campanella (Universitat Oberta de Catalunya), María Migueláñez (Universitat Carles III) i Jordi Maíz (Universitat de les Illes Balears), l’exposició recull materials de l’arxiu de la Fundació Anselmo Lorenzo i altres arxius públics i privats, vinculats amb el paper de les dones anarquistes en la cultura impresa llibertària prèvia a 1939. L’exposició pretén continuar recuperant el paper de les dones anarquistes en l’edició i traducció de textos, recuperant a aquelles més conegudes i traient de l’oblit a moltes altres.
La mostra s’ha presentat de forma paral·lela al congrés Editores i traductores més enllà de les fronteres: dones en la cultura impresa transnacional anarquista (1890-1939), celebrat al Campus UC3M de Porta de Toledo (Madrid) entre el 19 i el 21 de març de 2024.
Des de la Fundación Anselmo Lorenzo, introdueixen a l’exposició en els següents termes: en el marc de l’important desenvolupament acadèmic dels estudis anarquistes a nivell global, ha sorgit un interès renovat per la cultura impresa llibertària, base sobre la qual es va desenvolupar de manera impensada el que és considerat com a primer moviment polític transnacional. La cultura impresa anarquista va ser massiva i enciclopèdica i, en el seu afany per educar a l’humil, va tenir la capacitat de circular textos de molt diversa índole: literaris, científics, tècnics i, per descomptat, ideològics, entre tants altres. Amb aquesta agitada activitat impressora i traductora, els anarquistes i les anarquistes van ser agents pioners i molt actius en la transferència de sabers transnacionals. Van participar en xarxes d’intercanvi i producció d’impresos que “van globalitzar l’anarquisme” en les últimes dècades del segle XIX i les primeres del segle XX.
Paral·lelament i malgrat que el rol que les dones van jugar en el moviment anarquista ha estat revisitat en els últims cinquanta anys, hi ha encara molt territori per ser explorat pel que fa a la manera en la qual les dones anarquistes o pròximes al moviment van participar en aquesta cultura impresa. El moviment anarquista va abordar, des dels seus primers escrits, temàtiques lligades a la relació entre els sexes, la família i la sexualitat. Moltes editores i traductores van fer aquestes tasques amb la idea d’aprofundir en la igualtat pràctica i teòrica a l’interior i a l’exterior del moviment, reclamant per a les dones una mateixa educació i oportunitats de participació, reivindicant una idèntica passió per la llibertat i pregonant que les dones posseeixen elles també condicions i motius per a la lluita contra l’estat. Aquest activisme impressor pot ser considerat “feminista”, amb totes les discussions que implica la utilització del terme en contextos anarquistes.
La labor com a editores i/o traductores de figures femenines clau de l’anarquisme internacionalista com Louise Michel, Emma Goldman, Lucy Parsons, Soledad Gustavo o Virgínia Bolten així ho suggereix. Permet intuir la importància dels vincles entre dones, moviment anarquista i cultura impresa. Al costat d’elles, una plèiade de dones anarquistes, o pròximes als mitjans anarquistes, van destacar en les tasques d’editar, imprimir i traduir textos, llibertaris i no llibertaris.
Moldeadoras de la Idea: mujeres en la cultura impresa anarquista
Dates: 19/03/2024-26/04/2024
Lloc: Fundación Anselmo Lorenzo.
Adreça: c/ Peñuelas, 41 (Madrid, Espanya).
Comissariat: Lucía Campanella (Universitat Oberta de Catalunya), María Migueláñez (Universitat Carles III) i Jordi Maíz (Universitat de les Illes Balears).
Organitza: Fundación Anselmo Lorenzo.
Web: https://fal.cnt.es/la-fal-acoge-la-exposicion-moldeadoras-de-la-idea-mujeres-en-la-cultura-impresa-anarquista-19-marzo-al-26-de-abril/