Igual que amb la revolució audiovisual o l’actual revolució digital, a l’Espanya de la Primera Restauració borbònica i la Segona República, projectes polítics de tots colors van aprofitar l’eclosió de la premsa impresa i dels nous mitjans per realitzar la seva tasca comunicativa. El context català va fer aportacions que van de la sàtira gràfica reaccionària de la revista D.I.C. fins a la visió multimèdia del moviment anarquista.